Cerca de notícies

Enquesta

Escoles de música de Barcelona: us estàvem esperant

26/2/2020 |

 

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat un nou model d'escoles municipals de música i de les arts, que ara analitzen els altres professionals de l'Àrea Metropolitana

Les escoles municipals de música han permès desplegar a Catalunya les darreres dècades una oferta formativa amb una àmplia diversitat de modalitats, intensitats, nivells i configuracions per donar resposta al màxim de perfils possible. Eines, en definitiva, en mans de la ciutadania per poder accedir a la pràctica artística, amb pretensions professionals o no, per tal de no deixar cap sector social enrere. Aquests mateixos centres han estat els responsables, a més, de situar en la pràctica artística escolaritzada llenguatges i estils (i les seves hibridacions) que no estaven presents en l’oferta reglada. Les escoles de música, amb el desplegament de la LOGSE, van deixar de ser centres que oferien només recorreguts formatius previs a uns estudis professionalitzadors.

De les paraules als fets, la distància entre els plans i les polítiques
Barcelona fa anys que reflexiona sobre un nou enfocament de la seva oferta pública d’ensenyaments musicals i artístics que la converteixi en un agent actiu de construcció i desenvolupament comunitaris, de cohesió social. Una eina per al desplegament de polítiques educatives, culturals i socials.

El Pla Estratègic de Cultura Nous Accents 2006 i més endavant l’esborrany de Pla d’Ensenyaments Artístics 2010-20 preveien la creació d’escoles d’arts (fins a una per a cada districte), centres que articularien la formació, la pràctica, la difusió, la creació i la producció, treballant amb diversos estils i llenguatges artístics. L’oferta educativa d’aquests centres havia de ser variada en les durades i formats, dirigir-se a totes les edats i, sobretot, respondre a totes les demandes, necessitats i interessos. Es preveien explícitament programes de formació artística dins l’horari lectiu en escoles i instituts. Els objectius d’aquesta nova política d’ensenyaments artístics eren clars: incrementar el nombre de persones que practiquen les arts, arribar a tots els sectors socials, i fer servir les arts com a vehicle de cohesió social i èxit educatiu.

L’ambició d’aquests plantejaments queda molt lluny del que s’ha acabat fent. Des del 2010, només s’ha obert una nova escola municipal de música, i actualment Barcelona compta només amb cinc centres d’aquest tipus per deu districtes. És cert que l’enfocament d’aquests s’ha anat acostant, poc a poc, a alguns plantejaments esmentats: una formació orientada a la pràctica, amb un rol central del conjunt instrumental i/o vocal, amb propostes per a infants, joves i adults. La presència d’estils diferents a la música clàssica és encara tímida i la d’altres llenguatges artístics, inexistent.

En qualsevol cas, mentre les idees avançades que Barcelona havia posat sobre la taula no s’han desplegat mai a la mateixa ciutat, altres ciutats metropolitanes i catalanes en general han fet passes molt més decidides en aquesta direcció. Catalunya ha liderat a nivell espanyol l’aposta per un nou model d’escoles públiques de música i d’arts, fins al punt de generar aquí referents que són ara estudiats per aquells països que havien servit d’inspiració fa vint o trenta anys.

Mentre a Barcelona les escoles municipals de música atenen només 1,7 alumnes per cada 1.000 habitants, als municipis de més de 100.000 habitants de la província aquesta xifra és de 5,4. Si Catalunya encara té camí per recórrer fins als estàndards europeus, la situació de Barcelona és realment greu. És preocupant, a més, que mentre a Catalunya el 69% dels estudiants d’escoles de música són de centres públics, a Barcelona ho són només el 13%.

Primers passos i finestres obertes
Tot i l’evidència incontestable que Barcelona està arribant tard i té encara molt camí per recórrer, aquest mes de febrer els responsables d’educació i cultura de l’Ajuntament de Barcelona han fet la presentació pública d’un nou model d’escoles municipals de música i de les arts. Aquesta nova aposta, visible en els plecs de la licitació per al període 2020-2025, fa un pas endavant cap a l’actualització del servei als objectius socials i de participació anteriorment esmentats. Fa anys que a Catalunya i a Europa projectes ben diversos treballen amb aquest enfocament i obtenen bons resultats en tots els sentits: alt nivell de participació, impacte sobre la inclusió i la cohesió, i garantia de programes amb major dedicació per a l’alumnat que ho requereix. Cada alumne pot trobar-hi el seu lloc per aprendre i gaudir de les arts, com a amateur o fent passos cap a la professionalització, amb programes de més o menys durada i dedicació.

La proposta que ara posa sobre la taula l’Ajuntament pretén situar l’escola de música com a motor educatiu, artístic, cultural i social del barri a través de programes de música en escoles de primària, projectes comunitaris amb col·lectius del territori i propostes en períodes no lectius. D’aquesta manera es pot arribar no només a aquelles famílies que de manera espontània ja estan anant a les escoles de música, sinó també a altres sectors socials que, sense una intervenció en aquest sentit, no ho farien. Un altre punt destacat és l’ampliació de l’oferta incorporant la dansa i el teatre, de moment de manera tímida i molt acotada, però donant a entendre que aquesta és la llavor de futurs centres de les arts amb una mirada més àmplia i interdisciplinària, cap a la qual altres ciutats ja han començat a caminar.

A nivell pedagògic destaca la incorporació de les classes d’instrument en grups de fins a 4 alumnes. La pedagogia de grup és una pràctica cada vegada més estesa dins i fora de les nostres fronteres que replanteja el paper dels docents, que incorpora l’aprenentatge entre iguals i genera un context d’aprenentatge on es desenvolupa (com diu Arlette Biget, una de les impulsores d’aquest format de classe) la responsabilitat, l’autonomia i l’escolta activa, que són competències més complicades de treballar en un format de classe individual. Els centres on es treballa amb pedagogia de grup des de fa més de deu anys, sense excloure la possibilitat de fer classes individuals en alguns nivells, han pogut donar resposta tant a la formació bàsica de l’alumnat en general, com a l’especialització necessària d’aquells qui han volgut professionalitzar-se o assolir nivells més avançats. Tant és així, que cada any comencen estudis superiors músics que han après a tocar en classes de grup.

És evident que el paper de l’escola de música està vivint un canvi de paradigma i ho fa per poder incloure a tothom (no oblidem que es tracta d’un servei públic), per oferir opcions a infants, joves i adults, per contribuir a dinamitzar la comunitat complementant el paper que fan d’altres actors (biblioteques, museus, teatres i sales, centre cívics, espais de creació…) i normalitzant la pràctica artística per un ventall més ampli de la ciutadania. En definitiva, ocupant un espai central en l’àmbit educatiu-artístic del barri i de la ciutat, adaptant-se al context i esdevenint-ne un agent actiu.

Sense entrar a fons en el debat de si la contractació dels professionals d’un servei educatiu municipal ha de ser directa o indirecta (a través d’una empresa), l’Ajuntament és responsable de les condicions laborals dels treballadors dels centres de titularitat pública independentment de quin sigui el model de gestió. En aquest aspecte, cal celebrar que els plecs per al proper període milloren substancialment les condicions laborals del personal de les tres escoles municipals de música de gestió indirecta buscant reduir les diferències amb els professionals que fan la mateixa feina en altres centres del mateix Ajuntament.

Una darrera reflexió al voltant dels plecs que presenta l’Ajuntament és sobre el tipus d’empresa que podrà concursar per a la gestió de les escoles municipals de música. Els plecs publicats exigeixen a les empreses licitadores que comptin amb un fons de maniobra de com a mínim 4 mesos, gairebé 300.000€, presentant els comptes auditats del darrer exercici (sense acceptar sistemes alternatius per avalar la solvència com acostuma a ser habitual). Aquest requisit pot deixar fora empreses del sector i, probablement, algunes de les que actualment gestionen les escoles de la ciutat. Amb la posada en marxa dels dos nous centres anunciats en la roda de premsa, seria interessant obrir un debat sobre els models de gestió i sobre el tipus d’empreses que, des de la ciutat, es pretén que gestionin els serveis.

Benvinguda, Barcelona!
Aquest moviment és una molt bona notícia tant per la ciutat com per al conjunt del país, ja que Barcelona ha d’esdevenir un referent en l’àmbit de l’educació artística com ho és i ho ha estat amb biblioteques o d’altres equipaments i serveis culturals i educatius. La força de la capitalitat i els recursos del quals disposa la ciutat repercutiran, sens dubte, a enfortir i millorar l’educació artística a la resta del territori.

Aquest és només un primer pas. Queda molta feina per fer, i es tracta d’una feina interessant i motivadora per als professionals de l’educació artística, que consistirà de ben segur en dissenyar, compartir i construir maneres de fer que donin resposta al nou repte. El món es mou de pressa, i els canvis són constants. Les institucions educatives han d’estar a l’alçada i ser capaces d’incorporar aquesta mirada cap al futur, sense deixar de mirar al passat i al present. No oblidem que aquest nou paradigma de centres de les arts amb una mirada més comunitària que s’ha estat gestant a altres ciutats i que ha servit, en part, com a inspiració per enfocar el nou model d’escoles municipals de música i de les arts a Barcelona, ha esdevingut, entre altres motius, perquè es disposa d’una forta xarxa (Associació Catalana d’Escoles de Música, Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts de la Diputació de Barcelona, etc.) que ha generat els espais necessaris per a explicar-se, compartir i, en definitiva, aprendre els uns dels altres. Benvinguda, Barcelona!

Enric Aragonès Jové, Coordinador pedagògic de l’Escola Municipal de Música – Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat i professor del Departament de Pedagogia de l’ESMUC; Ruben Bes Rams, Gerent de l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat i professor del Departament de Pedagogia de l’ESMUC, Joan Fargas Castanys, Director de l’Escola Municipal de Música de Mataró i professor del Departament de Producció i Gestió de l’ESMUC. 

E. Aragonès,R. Bes i J, Fargas
Núvol