ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Música i compromís

3/3/2020 |

 

Aquest any es commemora el centenari de la creació de l’Orquestra Pau Casals amb concerts i activitats.

Con­certs al Palau de la Música i a l’Audi­tori, una bio­gra­fia i dues mos­tres, entre la pro­gra­mació
A més de la seva passió i amor pel vio­lon­cel, el mes­tre Pau Casals de ben jove va sen­tir atracció per la direcció d’orques­tra. I així, l’any 1919, quan va tor­nar a Cata­lu­nya, va fun­dar, amb vocació de for­mació simfònica esta­ble i de nivell inter­na­ci­o­nal, l’Orques­tra Pau Casals, que va fer el seu pri­mer con­cert el 13 d’octu­bre del 1920 al Palau de la Música. Amb motiu d’aquesta efemèride, la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, amb l’impuls de la Fun­dació Pau Casals i la col·labo­ració de l’Audi­tori de Bar­ce­lona i La Caixa, orga­nitza el Cen­te­nari de l’Orques­tra Pau Casals (1920-2020), en què tant per la via dels con­certs com la de les expo­si­ci­ons es posa­ran en relleu dos aspec­tes que van fer des­ta­car Casals, a banda del seu vir­tu­o­sisme amb el vio­lon­cel: el seu talent com a direc­tor d’orques­tra i el seu com­promís social. Com van recor­dar ahir tant la con­se­llera de Cul­tura, Mariàngela Vila­llonga, com el direc­tor gene­ral de la Fun­dació Pau Casals i comis­sari del cen­te­nari, Jordi Pardo, en la pre­sen­tació dels actes –en què van estar acom­pa­nyats pel direc­tor de l’Audi­tori de Bar­ce­lona, Robert Bru­fau–, “Casals va tenir el ferm com­promís d’apro­par la música a tota mena de per­so­nes”. Així, el cen­te­nari recor­darà com el mes­tre va crear l’Asso­ci­ació Obrera de Con­certs, “que va arri­bar a ofe­rir en la seva existència 300.000 loca­li­tats a obrers i cam­pe­rols, quan a Cata­lu­nya no s’arri­bava als 3.000.000 mili­ons d’habi­tants”, va dir Pardo. Aquesta asso­ci­ació es va dis­sol­dre per la Guerra Civil, igual que l’orques­tra, en què molts dels seus inte­grants o van morir o van haver de mar­xar a l’exili, com va haver de fer Pau Casals. En aquest sen­tit, la con­se­llera Vila­llonga va afir­mar: “És impor­tant recor­dar que Casals va patir l’exili ara que estem vivint un altre exili i tenim polítics empre­so­nats.”

En la pro­gra­mació des­ta­quen tres con­certs a l’Audi­tori al mes de juny a càrrec de l’orques­tra de Salz­burg, la de París i The Orc­hes­tra of The Age of Enligh­ten­ment. Per pre­sen­tar aquests con­certs s’orga­nit­zarà un acte con­cert a Cai­xa­fo­rum en què hi serà pre­sent Marta Casals, vídua del mes­tre, que vindrà dels Estats Units.

Una altra cita de rellevància serà el 13 d’octu­bre, dia en què farà 100 anys del con­cert inau­gu­ral de l’orques­tra al Palau de la Música, lloc que reviurà l’atmos­fera del mes­tre. Direc­tors de rellevància inter­na­ci­o­nal com per exem­ple Sir Simon Rattle o Zubin Mehta for­men part del comitè d’honor del cen­te­nari. El Ven­drell, la població on va néixer, a més de ser la seu d’una de les dues expo­si­ci­ons que s’orga­nit­za­ran (l’altra es mun­tarà al Museu de la Música), farà un con­cert popu­lar en la línia d’apro­par-se a públics que no solen anar a sales de con­certs. Aquesta idea plana en molts dels actes orga­nit­zats per ampliar la base de l’afició musi­cal i “per apro­par Casals a les noves gene­ra­ci­ons”, com va asse­nya­lar Pardo.

El cen­te­nari també apor­tarà un pro­jecte de col·labo­ració entre Enci­clopèdia Cata­lana i la Fun­dació Pau Casals: una bio­gra­fia de Pau Casals feta per Josep Maria Figue­ras, amb pròleg de Marta Casals, i un capítol del musicòleg Oriol Pérez Treviño.

La Fun­dació Pau Casals també tre­ba­lla en un docu­men­tal. 

JAUME VIDAL
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet