ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

L'atemporalitat de Debussy

3/3/2020 |

 

Engega 'Temps Moderns' de l'Hivernacle del Palau amb Pere Andreu Jariod

El Palau de la Música ens va presentar, el passat dijous, la primera trobada de Temps Moderns, en una sessió preparatòria pel concert d’Alexander Melnikov del proper dimecres 4 de març. A càrrec de Pere Andreu Jariod, vam explorar les dimensions dels preludis de Claude Debussy, una introducció a un món que va més enllà de la naturalesa impressionista.

Què en sabem de Debussy? Entre els compositors més influents de finals del segle XIX i principis del XX, Debussy és sovint considerat el primer compositor impressionista, terme que ell mateix rebutjà amb força. I és que Claude Debussy va més enllà de la naturalesa d’aquest estil, de la seva transformació social i filosòfica, considerada en aquell moment revolucionària. El color, els paisatges i la seva capacitat de transportar a qui l’escolta, fan que la seva música sigui atemporal, no només pel seu conegut Clair de lune o per les Arabesques, sinó també per la formam experimental dels seus preludis.

Nascut a Saint-Germain en Laye l’any 1862, es traslladà a París on va començar amb les seves primeres lliçons de piano. El seu talent i esperit lliure no tardaren en cridar l’atenció de la mecenes Nedeja von Mech, amb qui passà llargues estades fora. Aquests viatges a l’estranger permeteren al jove Debussy endinsar-se dins la música d’altres compositors, d’entre els quals l’impactà especialment la grandesa de Wagner. Tot i la desaprovació dels seus professors per no respectar les regles ortodoxes de composició, l’any 1884, Debussy guanya el Premi de Roma que li permetria estudiar a la Villa Mèdici, seu de l’Acadèmia Francesa a la ciutat eterna. Si més no, les seves propostes trencadores fan que aviat deixi l’academicisme que tan incòmode el feia sentir, per mudar-se de nou a París, aquesta vegada a l’efervescent Montmartre.

Tot i que els seus viatges es limitaren a les primeres estades acompanyant a von Mech, Debussy quedà impactat per l’exposició universal que va tenir lloc a la capital francesa l’any 1889. Les vibrants i exòtiques cultures de l’Illa de Java i Bali influiran, a partir d’aquí, la seva forma de compondre, fent que el seu esperit lliure trobi una sortida en la seva capacitat de transportar-nos a paisatges llunyans, on la naturalesa n’és el principal element.

Tant la seva personalitat com les influències dels seus referents (William Turner o els compositors del barroc francès) quedaren plasmades en una música evocadora, que crea una atmosfera sonora pròpia d’un compositor que treballa els sons com un artista treballa els colors. Titllat d’impressionista, Debussy hagués preferit mostrar-se dins l’estètica simbolista, marcada per l’espiritualitat, la imaginació i els somnis que també caracteritzen la seva obra. Si més no, la part més experimental d’aquesta es centra en els preludis per a piano, als quals hi donà una nova forma independent. Agafant el pensament pianístic de l’estil de Chopin, els preludis recorren un gran nombre de tonalitats i alteracions, de tempos i indicacions especificades pel propi Debussy que, al mateix temps, pretenen donar marge a la imaginació de l’intèrpret i de qui l’escolta- La sonoritat d’escales pentatòniques o el joc de tensions i dissonàncies fan que cada preludi sigui una postal que ens evoca a un paisatge desconegut i meravellós.

Seran precisament aquestes les sensacions que Alexander Melnikov ens farà sentir el proper 4 de març al mateix Palau, on interpretarà els llibres I i II que recullen el total dels dotze preludis del compositor francès, obrint-nos el seu univers sonor ple de màgia i inquietud, intensitat i somnis.

Aquest concert s’incorpora dintre del programa Temps Moderns, que inclou un seguit de trobades i concerts que s’incorporen dintre del cicle Itinerari: Obertura, organitzat pel Palau de la Música. La relació d’Igor Stravinsky amb Catalunya, la vinculació entre el Palau i Bach o les figures d’Alban Berg i Richard Strauss, seran tractades en aquestes trobades on tindrem la possibilitat de gaudir i d’entendre amb millor perspectiva els concerts que se’ns proposen en un programa que abraça l’atemporalitat de grans figures de la història de la música. 

Clara Casasnovas Florit
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet