Cerca de notícies

Enquesta

La cara B de l'educació musical

4/3/2020 |

 

Magda Güell ofereix una mirada des de l’ensenyament artístic privat

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un nou model d’escoles municipals de música i de les arts, que ha despertat recels entre professors i famílies. Alguns mestres de l’àrea Metropoliana han celebrat la iniciativa en un article publicat a Núvol, titulat “Escoles de música de Barcelona, us estàvem esperant”. D’altra banda, Meritxell Segura, mestra de música dd’una escola municipal de música de Barcelona, ha respost amb contundència amb un article, I doncs què esperàveu?, en què defensa el model actual i lamenta la proposta de l’Ajuntament. Avui Magda Güell, també professora de música, ens brinda una mirada des d’un angle diferent: el de l’ensenyament artístic privat.

El nou model d’escola de música i de les arts que proposa l’Ajuntament de Barcelona no ha tingut en compte l’experiència dels que treballem en l’àmbit privat. Són moltes les entitats sense ànim de lucre que gestionen espais on també es pot aprendre música, teatre, dansa i arts plàstiques. Aquestes entitats fan la seva feina gràcies a les quotes que paguen els usuaris, i algunes d’elles reben petites subvencions municipals, de la Diputació o de la Generalitat. Molts fan projectes inclusius, comunitaris, vinculats a centres escolars d’educació obligatòria i sempre oberts al seu veïnatge.

Com a representant d’una d’aquestes entitats, amb més de 25 anys treballant en el sector privat, i com a ex-alumna d’una escola privada on fèiem música i dansa conjuntament ja fa més de 50 anys,voldria aportar el meu testimoni, que espero que serveixi per visibilitzar unes escoles i unes famílies que també formen part del mapa educatiu artístic de la ciutat i que en aquests moments som els grans oblidats.

Recordo que dues de les fundacions que actualment gestionen de manera indirecte dos de les escoles municipals de música de Barcelona són referents històrics en innovació pedagògica. Abans de fer-se càrrec d’aquests centres públics ja tenien una experiència privada de molts anys i estaven i estan molt vinculades a la zona de la ciutat on desenvolupen actualment la seva tasca.

He llegit amb tristesa l’article “Escoles de música de Barcelona, us estàvem esperant”, publicat a Núvol la setmana passada. I dic amb tristesa perquè s’ha faltat el respecte als professionals que actualment treballen en l’educació artística de la ciutat. El model que descriuen Enric Aragonès, Rubèn Bes i Joan Fargas no és tan nou i fa molts anys que estan implantades moltes de les novetats que ells descriuen. Penso que aquest model més transversal ha de poder conviure amb un model que asseguri que en un futur hi hagi un espai per a l’alumnat dels centres de grau professional i de superior de música, dansa i teatre.

També dol que les entitats privades siguem ignorades, perquè durant molts anys hem estat allà on no arribava el servei públic. No s’entén que en aquest país els ensenyaments artístics no puguin ser concertats. Som molts els centres de llarga trajectòria, escoles i entitats de tot tipus de fórmules jurídiques, amb professionals que es deixen la pell per tirar endavant projectes pedagògics en l’àmbit de la dansa, el teatre, la música i les arts plàstiques. Si es fes una política de concertació, aquest model educatiu que es proposa ja estaria cobert. La xarxa ja existeix, ningú la veu?

Cal dir que el volum de negoci que es demana per presentar-se en concurs públic com a entitat gestora d’una escola municipal ronda els 600.000€. No hi ha cap entitat privada amb prou capacitat econòmica per concórrer, ni sola ni fent UTEs, al concurs que ha convocat l’ajuntament de Barcelona. És una manera més de deixar de banda el sector privat de proximitat.

Estaria molt bé que aquests professionals que signen l’article empenyessin als seus estudiants de superior i als governants que assessoren a conèixer bé el territori, fer diagnosis dels recursos, establir unes garanties de qualitat dels serveis. Potser d’aquesta manera es faria política comunitària de debò.

Jo, francament, aquest nou model educatiu que se’ns intenta imposar no l’estava esperant. El que estic esperant a la nostra ciutat és una taula d’ensenyaments artístics plural, en la qual es pugui debatre, reflexionar, posar en comú les inquietuds dels tots els col·lectius, tant públics com privats,que hi participem i fer una valoració de les necessitats educatives artístiques de la ciutat. Està clar que hem de fer arribar l’ensenyament artístic a la màxima població possible i que també hem de poder ajudar a potenciar el talent dels nostres ciutadans i d’aquells joves que es plantegin la vida artística com a professió.

Magda Güell és coordinadora de l’Escola de Música Pausa. Ex-alumna de l’Escola Guineu 

Magda Güell
Núvol