ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Músics en confinament, una nova realitat

24/3/2020 |

 

L’univers artístic sempre ha desenvolupat un paper essencial en temps de crisi. I enguany l’impacte de la COVID-19 al nostre país i al món sencer sembla que hagi volgut silenciar la música en directe i destruir l’àmplia varietat de propostes artístiques, així com aturar l’agenda de molts professionals que es poden quedar sense ingressos. Però cal ser positius en situacions excepcionals com aquesta, tot aprenent a canviar un model de vida i evidenciant que la cultura no és tan sols un producte d’entreteniment sinó una necessitat espiritual.

De la manera d’afrontar-ho, de les iniciatives que s’han dut a terme, així com de les noves modalitats tecnològiques que semblen instaurar-se en aquests moments, en parlem amb músics de perfil tan divers com la soprano Begoña Alberdi, el compositor Oriol Cruixent, l’organista Juan de la Rubia, el director Tomàs Grau i el pianista i compositor Albert Guinovart.

El confinament

“Dins de la situació extraordinària, els músics, i especialment els pianistes i els compositors estem força acostumats a estar sols”, ens diu Albert Guinovart. A aquesta afirmació s’adhereix la soprano Begoña Alberdi, “acostumada a estudiar sola i estar tancada a casa dues setmanes”, que afegeix: “Tenim força resistència a la claustrofòbia. Aquesta situació és una prova per al modus vivendi de la gent, les relacions entre les famílies i per veure si les persones saben estar soles… Un moment de reflexió i de fer tot allò que sempre ens queixem que no tenim temps de fer”.

Juan de la Rubia ho viu “amb certa resignació, perquè avui dia tothom està acostumat a sortir, viatjar… i això suposa un canvi fort en el plantejament vital i professional. Però ho visc a la vegada amb un sentiment de deure col·lectiu”. Un canvi que, tal com comenta Oriol Cruixent, “no l’hem de viure com un desastre, sinó com una oportunitat, ja que com a compositor, el recolliment i la instrospecció formen part de la recerca creativa diària”. Però això no treu que “no resulta gens fàcil de compaginar amb la vida familiar”, diu Tomàs Grau, “ja que amb els nens sense poder sortir al carrer és complicat trobar moments per treballar. A casa fem torns amb la meva dona, que és professora i fa classes online mantenint l’horari que tenia”.

Paral·lelament a la vivència familiar, però, hi ha també una certa angoixa per tornar a la feina i al lloc de treball. Tomàs Grau, com a director artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, comenta que “s’han aturat totes les resolucions i els pagaments de les subvencions a què ens presentem. Com a orquestra només rebem un 14% de subvenció pública, però hem hagut de fer front a totes les despeses de la temporada per anticipat. I a més, els pagaments de patrocinadors i concerts també s’han aturat, en haver de tornar els diners de les entrades dels concerts posposats”.

Músics amb iniciativa

La soprano Begoña Alberdi s’ha fet popular per les àries que canta, cada vespre, a l’interior d’illa de l’Esquerra de l’Eixample on viu. “Fins i tot m’han trucat de Nova York! El primer dia que es va convocar l’aplaudiment per als sanitaris, en veure totes les finestres obertes amb llum a l’interior, em vaig emocionar i vaig decidir cantar. Sense pensar-m’ho gaire vaig cantar «O mio babbino caro», a cappella, i es va crear un silenci que posava els pèls de punta. L’endemà, el vídeo d’una veïna ja corria per les xarxes. I des d’aleshores ho segueixo fent, cada nit amb una peça diferent”.

Com ella, molts altres músics del país han emprès iniciatives individuals o conjuntes. Per la seva banda, el pianista Albert Guinovart s’ha dedicat a compondre “unes miniatures per a piano des del primer dia de l’estat d’alarma, que enregistro i penjo a Instagram. I em consta que l’amic Bernat Vivancos va fer una cosa similar component una cançó diària. Estic seguint una lògica amb les tonalitats, tot i que quan arribi a la vint-i-quatrena no sé què faré…”. A més, també ha començat a fer un concert des de casa acollint-se a la iniciativa CulturaACasa en streaming. De manera semblant, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha organitzat un cicle de nous vídeos per a les properes setmanes, seguint la iniciativa #TheShowMustGoOn del Teatre Lliure. Uns enregistraments que “són una selecció dels millors moments de la temporada de l’OCM, editats en HD i que s’aniran publicant al nostre canal de Youtube”, comenta Tomàs Grau, “i que com a novetat tindran moviments sencers de simfonies, en un esforç perquè tothom pugui compartir una estona amb l’orquestra fins que s’hi puguin retrobar en directe”.

Oriol Cruixent i Juan de la Rubia encara no han participat de cap d’aquestes activitats, tot i que estan sospesant de dur a terme alguna iniciativa que “pugui ser útil per aportar un bri d’esperança personal a través de la música”, diu Oriol Cruixent, així com per “compartir allò que fem i que la gent pugui escoltar música en directe encara que no sigui des d’una sala de concerts, tot i que els organistes no tenim a casa el nostre instrument habitual”, recorda Juan de la Rubia.


Cancel·lacions a l’agenda

Oriol Cruixent és dels pocs músics que no ha tingut cancel·lacions, però està a l’espera de com evoluciona tot plegat les properes setmanes. Normalment molts contractes comporten una clàusula que preveu la cancel·lació de concerts en cas de força major. Per a la resta d’enquestats, els concerts a curt termini estan anul·lats, però hi ha unanimitat en la idea que la major part de programadors estan endarrerint les decisions de les properes setmanes i mesos o posposant les actuacions. “Aquest és el desig de programadors i personal com a mitjà artístic i de supervivència”, diu Juan de la Rubia. “I a part dels grans equipaments, en principi els concerts a poblacions petites es posposaran per més endavant”, segons Albert Guinovart.

La visió del director artístic Tomàs Grau és que, a part dels concerts cancel·lats com a director, també haurà de posposar-ne dos de l’OCM: “Les assegurances no cobreixen aquesta situació provocada per la COVID-19 i penso que ens hem de plantejar seriosament com a sector que la precarietat en la qual estem immersos no és sostenible”, reflexiona.


Docència a distància

“Malgrat que l’acústica de l’instrument i la proximitat del músic és difícilment substituïble, la docència ajuda en aquests moments a sortir del pas”, comenta el pianista i compositor Albert Guinovart. Juan de la Rubia és del mateix parer, i opina que “malgrat que en les ciberclasses es puguin perdre molts detalls i subtileses, hem d’aconseguir que els alumnes tinguin un ritme de treball. A més, crec que és una oportunitat per desenvolupar un altre tipus d’aprenentatge i pensar noves formes d’ensenyar”.

En el cas d’Oriol Cruixent, ho viu com “una realitat consolidada, en què molts professors donen classes per videoconferència amb alumnes de l’altra banda del món. I tenir a disposició totes les plataformes digitals existents és un luxe que fa quinze o vint anys no teníem. Reinventem-nos i sobrevisquem, aquesta és per a mi la lliçó bàsica”.

També Begoña Alberdi està acostumada a fer classes per internet, però només a “alumnes que ja conec, dels quals no he d’esbrinar res de la seva veu, ja sé què els passa i els puc entendre. Això sí, els he recomanat de comprar-se un bon micròfon”.


L’estudi a casa

“La veritat és que no he estudiat, la darrera setmana”, comenta Tomàs Grau quan li preguntem sobre la influència de la nova conjuntura en la capacitat de concentració, “però sí que aprofito per avançar en la feina artística de l’OCM, malgrat que sorgeixen interrupcions que s’han de gestionar amb urgència per la situació que vivim”. Oriol Cruixent reconeix que també està “més pendent de les notícies i de com estan la família i els amics que una altra cosa, però intento adaptar-me a aquesta situació trobant un espai per a l’estudi, l’observació, la reflexió i la demora (l’art de no fer res!). Catàstrofes com la situació actual recol·loquen tothom i posen en relleu què és realment important i què no, en un món que va a una velocitat al meu entendre insostenible”.

Malgrat tot, cal fer front a la situació i pensar en un futur en positiu, i per això Juan de la Rubia ha fet un plantejament de “com puc mantenir-me actiu i preparat per quan tot torni a la normalitat, tot aprofitant per estudiar obres que en una altra situació no hagués pogut per la meva agenda artística i pedagògica, alhora que puc trobar el moment necessari per pensar en nous projectes”. En canvi, Albert Guinovart ha apostat per mantenir-se ben actiu des del principi: “La veritat és que tinc menys temps del que esperava. Amb la composició de les miniatures, els encàrrecs que tinc per més endavant i l’estudi del piano vaig ben atabalat”, assegura.

Maneres diverses de pensar, d’afrontar una situació gens fàcil i ben diferent de l’habitual, però amb la clara intenció de sortir-ne aviat i amb un cúmul de projectes sota el braç. Perquè podem aprendre de totes les situacions i la música sempre ens hi acompanyarà. 

Santi Riu
Revista Musical Catalana

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de