Cerca de notícies

Enquesta

Una mort en temps ‘kairològics'

30/3/2020 |

 

El gran com­po­si­tor polonès Krzysz­tof Pen­de­recki (1933-2020) va morir ahir a Cracòvia. Amb la seva mort, no només des­a­pa­reix un dels grans de l’ano­me­nada “música con­tem­porània” occi­den­tal, sinó també una figura que, dotada d’una gran intel·ligència i capa­ci­tat de lec­tura dels nous temps, no va tenir incon­ve­ni­ent a dei­xar que la seva música anés més enllà de les sales de con­certs i fos emprada, a tall d’exem­ple, com a banda sonora de molts films.

D’entre mol­tes obres, pos­si­ble­ment la seva Passió segons sant Lluc (1963-1966) no només és una de les més des­ta­ca­des d’un impor­tant catàleg, sinó també molt adi­ent per aquests temps de con­fi­na­ment i quan, pre­ci­sa­ment, estem a punt d’enfi­lar-nos cap al diu­menge de Rams i la Set­mana Santa. Diria que és un moment oportú, kai­rològic en el llen­guatge de Rai­mon Panikkar, per sub­mer­gir-nos en una obra que, en la història de la música occi­den­tal, no s’havia trac­tat tan pro­fun­da­ment, pot­ser, des del pri­mer terç del segle XVIII, amb permís de l’ora­tori Gol­gotha, de Frank Mar­tin. Fent ús de tècni­ques seri­als, Pen­de­recki ens intro­du­eix en una arqui­tec­tura sonora en què no només se’ns apel·la a “viure” la passió del nat­zarè, sinó a fer-ho des de l’arque­tip i la metàfora que hi ha més enllà de la lite­ra­li­tat. En un moment de les nos­tres vides en què ens ha cai­gut el vel que ens feia creure invul­ne­ra­bles, la música de la Passió pen­de­recki­ana ens remet ple­na­ment a les experiències del dolor, el pati­ment i la incom­prensió d’un temps sabàtic, però també al somni d’alli­be­ra­ment i de renai­xe­ment que tro­bem en l’acord final de mi major que clou l’obra. 

Oriol Pérez i Treviño
El Punt/Avui