Cerca de notícies

Enquesta

Adéu, Penderecki

5/4/2020 |

 

Un compositor que va crear el seu propi imaginari

Krzysztof Penderecki va morir diumenge passat a l’edat de 86 anys a Cracòvia, deixant darrere seu una llarga carrera compositiva i un repertori que va trencar esquemes estilístics i teòrics però que, alhora, també va omplir les sales de cinema de tot el món. Eclèctic i visionari, no es limità en cap estil i es recordarà per ser l’autor de bandes sonores de «The Shining» o «The Exorcist», però també per la horripilant i internacionalment coneguda «Threnody for the Victims of Hiroshima».

Krzysztof Penderecki (1933-2020) va morir el diumenge 29 de març envoltat de la seva família i després d’una malaltia greu i prolongada. El compositor i director polonès va escriure fins a vuit obres simfòniques i nombroses composicions vocals i de cambra que resulten claus per entendre la música avantguardista i contemporània. La seva música va fascinar el món del cinema i va ser banda sonora d’alguns dels clàssics de Hollywood com The Shining (1980) de Stanley Kubrick, The Exorcist (1973) de William Friedkin o les pel·lícules de David Lynch Wild at Heart (1990) i Inland Empire (2006).

Amb un reconeixement mundial, inclassificable per la crítica i multi-premiat per l’acadèmia, va ser un músic rupturista i transversal, va mostrar un gran interès en els timbres, el color sonor i les atmosferes i va atorgar un especial protagonisme a les cordes, la percussió i la veu en la seva formació coral. Barrejava llenguatges i buscava el contrast; la seva música va ser també un reflex de les tensions viscudes a Polònia durant el comunisme. Entre d’altres guardons, va ser premiat amb cinc Grammy i el Premi Príncep d’Astúries de les Arts del 2001 i va ser igualment estimat i admirat pels seus companys de professió.

D’entre tots els camps de la investigació musical, Penderecki va mostrar un gran interès per la música sacra i de contingut religiós. D’entre les obres d’aquest estil en destaquem la Passió Segons Sant Lluc (1969) i el Rèquiem Polonès (1984). També va despuntar en les obres per a instrument solista, en les quals aprofitava per explorar els recursos sonors i possibilitats interpretatives que podia oferir cadascun.

Nascut a Debica, al sud-est de Polònia, en el si d’una família multi-cultural i format al Conservatori de Cracòvia, va començar a tenir reconeixement internacional de ben jove, quan va ser premiat per tres obres presentades al Festival de Tardor de Varsòvia l’any 1959. Al mateix any, l’editor alemany Herman Moeck va publicar la partitura d’una d’aquestes obres, Storfy, i ben aviat va arribar arreu d’Europa. Llavors presentava un estil marcat per l’Escola de Darmstadt, uns cursos d’estiu que es duien a terme a la ciutat alemanya i que va impulsar a músics com Luigi Nono, Bruno Maderna, Pierre Boulez o Karl-Heinz Stockhausen.

És en aquest període quan també escriu Threnody for the Victims of Hiroshima (1960), obra per a cinquanta-dos instruments de corda dedicada a les persones residents d’aquesta ciutat destruïda amb armes nuclears. Peça d’una càrrega emocional innegable que suscita una desagradable intranquil·litat a l’oient; Penderecki hi desenvolupa també un nou llenguatge musical partint de manipulació sonora i de l’estructura rítmica del contrapunt. La composició va ser doblement premiada al mateix any de publicació i és una de les obres més cèlebres del compositor encara avui en dia.

A partir de la dècada de 1970 escriu les seves primeres simfonies i canvia d’estètica. Es distancia del llenguatge més avantguardista i s’acull a un so menys abstracte i més accessible. Ja als anys 80 es van poder escoltar algunes de les seves obres simfòniques a les grans pantalles però el seu interès per seguir treballant sobre tot tipus d’estils no va parar aquí. Va inspirar nombrosos músics contemporanis, d’entre els quals Jonny Greenwood, guitarrista i membre de Radiohead, amb qui va col·laborar en un àlbum tan criticat com aclamat el 2012.

Més enllà de la seva faceta de compositor, també va ser professor a la Folkwang-Hochschule für Musik (1966-68) i a la Universitat de Yale (1973-78). Va ser director artístic de la Kraków Philharmonic Hall i del Festival Casals a San Juan, Puerto Rico, i director musical de la Sinfonia Varsovia. Com a director, va destacar per una conducció extravertida, pràcticament efectista, apostava sovint per un tutti eixordador i no acostumava a tendir als detalls expressius o melodramàtics. Segons Penderecki, quan dirigia les seves obres intentava guiar cada part de la peça a l’ideal, un ideal creat en el seu imaginari en el moment de compondre-la. Deia que només ell sabia quan de temps havia de durar cada part, com de ràpid s’havia de desenvolupar. Amb aquest raonament, així doncs, no només perdem un gran compositor, sinó també la possibilitat d’escoltar les seves obres tal i com havien sigut concebudes.

Alba Nogueras i Jané
Núvol