Cerca de notícies

Enquesta

El compositor i tenor Carles Prat crea un cor virtual confinat a Igualada

13/4/2020 |

 

L'intèrpret ha rebut una seixantena de vídeos i donarà vida al grup amb l'ajuda d'un tècnic de so

Vivint la música des de molt petit, membre durant uns anys de l'Escolania de Montserrat, i confinat amb la seva família a Igualada, una de les ciutats més castigades pel coronavirus, el compositor i tenor Carles Prat va pensar que seria el moment «ideal» per crear un cor virtual. En una entrevista amb Efe, el músic comenta que, a causa de l'aturada professional, es va veure en la «necessitat de continuar actiu d'alguna manera» i va considerar que era l'ocasió de poder executar una vella idea que «tenia en ment des de feia temps» però que no la portava a terme «perquè no m'ho permetia el ritme diari».

De fet, precisa que va ser la seva dona qui el va animar a materialitzar-la, just quan portaven un parell de dies reclosos a casa. Envoltat de tres nens durant moltes hores, sense poder sortir als car-rers d'una localitat deserta, va buscar un espai de tranquil·litat, ja de nit, i, assegut davant l'ordinador, a través de les xarxes socials va fer una crida perquè qualsevol persona que ho desitgés interpretés una de les seves composicions, O sacrum convivium.

Es tracta d'una peça que, entre altres formacions, ha interpretat el cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona, que creu que «és de fàcil execució i la gent la pot cantar a casa seva, sense més problemes». Prat va gravar un vídeo sobre com s'havia d'interpretar i, després de tres setmanes, ha rebut una seixantena de vídeos de persones que han seguit la seva proposta i que ara, amb l'ajuda d'un tècnic de so, formaran part d'un cor virtual.

Aquesta iniciativa és una experiència que als Estats Units ja fa anys que es fa amb molt d'èxit i que ha arribat a reunir centenars de veus. «La resposta ha estat fantàstica, he rebut més de seixanta vídeos, de gent professional i altres amateurs, de tot arreu. Ara esperem oferir el resultat en breu, amb totes les veus en conjunt, un vídeo amb tots els que hi han participat», afegeix. La seva intenció és poder-ho oferir des d'un canal de YouTube i no descarta que en el futur pugui repetir l'experiència amb algun altre tema seu.

Carles Prat, que va completar els estudis de cant clàssic a l'Escola Superior de Música de Catalu-nya i que té un màster en òpera de la Hochschule für Musik und Tanz Köln, és membre del Cor de la Catedral de Barcelona i treballa habitualment amb el Cor de Cambra del Palau de la Música. Amb especial predilecció per la música coral, estava previst que s'estrenés una peça seva en la inauguració del Festival Barcelona Obertura, el 28 de març a la Sagrada Família, que va ser suspesa per la pandèmia de coronavirus, a càrrec de Barcelona Ars Nova, dirigida per Mireia Barrera i amb l'organista titular del temple, Juan de la Rubia. Prat lamenta que tots els projectes que havia de portar a terme els propers mesos han quedat suspesos «almenys fins al mes de juliol, inclosos els concursos de composició, i no sabem quan tornarà la normalitat, perquè fins llavors tot serà zero».

Respecte a com és viure en un lloc molt tocat per la Covid-19, el tenor destaca que «el nostre confinament va començar una mica abans que a la resta de Catalunya, però al final ets a casa, pots sortir per anar a comprar i és aquesta sensació psicològica del doble confinament». Com a anècdota, explica que una germana seva que resideix en el petit i proper municipi de Sant Martí de Tous, però que no forma part de l'anomenada Conca d'Òdena, a la qual no es podia accedir, va haver d'anar a parir a un hospital de Barcelona, on va néixer una nena que la resta de la família només ha vist a través de fotos o de l'ordinador.

Nascut el 1985, Carles Prat ha guanyat diversos premis en la seva trajectòria, com el Concurs Internacional de Composició Coral del Palau de la Música i el Concurs Música Sacra Nova, que se celebra a Alemanya. Totes les seves obres es poden trobar al catàleg de l'editorial Ficta, que des de l'any 2019 són els seus editors. 

Irene Dalmases
Regió7