ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

25 Simf˛nics al Palau: innovaciˇ i entusiasme

10/7/2020 |

 

L’Orquestra Simfònica del Vallès presenta la seva temporada 20/21

El subtítol que la vint-i-cinquena temporada de Simfònics al Palau de la temporada 2020-2021, «La música no és de qui la fa, sinó de qui la necessita», ens interpel·la a tots. L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) celebra, el curs vinent, una fita gairebé inèdita per a moltes orquestres privades: compleixen els vint-i-cinc anys de cicle de concerts al Palau de la Música Catalana i no ho fan d’una forma ni molt menys discreta. Primer, perquè l’insígnia que han escollit s’emmotlla a aquesta necessitat d’escoltar música que, ho podem afirmar sense vacil·lacions, pràcticament tothom ha sentit durant el confinament. La cita suggereix que es tracta d’una temporada ambiciosa i que vol abraçar tothom. En segon lloc, perquè aquest cicle de concerts i actuacions musicals, una coproducció de l’OSV i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, franquejaran els límits de la disciplina en el qual s’inscriuen per dialogar amb la literatura, les arts escèniques i plàstiques i, en darrera instància, amb la pròpia història. Perquè si bé és cert que la música ens ha ajudat a suportar la solitud i la incertesa, també ha suscitat la reflexió profunda, el qüestionament dels «perquès» de la nostra existència en què la maquinària sorda del dia a dia no ens deixa reparar. Ja ho deia Ramón Barce, «la música és difícil perquè assumeix la història» i la 25ena trobada Simfònics al Palau 2020-2021 emmiralla perfectament aquesta afirmació sentenciosa.

Així, la temporada que s’enceta el setembre vinent amb la cantata Carmina Burana del compositor alemany Carl Off sota la direcció del director titular d’enguany, Xavier Puig, sembla que ens recordi aquesta sentència del compositor espanyol. Estrenada per primera vegada el 1937 en el si del Tercer Reich, la cantata escènica fou ideada a partir de vint-i-dues poesies líriques medievals anònimes, totes excepte dues en llatí, perquè les masses d’estudiants i obrers s’identifiquessin amb aquests textos de la baixa edat mitjana des d’una òptica profana, rítmica i enganxosa que, basant-se en el ritme i la repetició d’una melodia construïda en quartes i quintes, s’acabaria contraposant, amb els anys, a la primera etiqueta d’obra d’un col·laboracionista nazi. Perquè en caure el Führer el 1945, el talent musical d’Off quedaria posat en dubte i la seva figura seria titllada de nacional-socialista però la bellesa de la seva composició coral-simfònica acabaria per imposar-se per sobre la barbàrie. És curiós —o potser no ho és gens— com la música recorda: en una Europa on l’avenç dels feixismes és, de nou, una realitat esgarrifadora i on la pandèmia mundial del covid-19 ha arrasat la placidesa dels dies de primavera, la imponent cantata Carmina Burana que interpretaran, en una versió reduïda de cambra, els solistes Alicia Amo (soprano), Beñat Egiarte (tenor) i Toni Marsol (baríton), amb la participació dels Cors Jove, Mitjans, Petits i Infantil de l’Orfeó Català i el Cor Jove Amics de la Unió, l’esclat de vida que aquesta obra significa recobrarà ànims i retornarà l’escalfor el 26 de setembre de 2020 a les 18.30h. A més, el concert serà precedit per l’obra coral a capella ‘O Nata Lux‘ de Morton Lauridsen, dedicada a les víctimes que aquest virus ha provocat al llarg dels feixucs tres mesos de confinament passats però també a totes aquelles persones que es troben a primera línia contra la pandèmia.

Aquest serà, doncs, el primer de tres concerts de simfònics-corals que es representaran al Palau. El segon serà el Rèquiem de Giuseppe Verdi, també sota la batuta de Xavier Puig i amb la col·laboració de Marta Mathéu (soprano), Gemma Coma-Alabert (mezzosoprano), Albert Casals (tenor), Toni Marsol (baix) i l’Orfeó Català —juntament amb d’altres cors del territori—, que tindrà lloc durant les vacances de Setmana Santa, concretament el 27 de març de 2021 a les 18.30h i que, a més, clourà la Gira de la Simfònica del Vallès durà a terme pel territori —sempre amb l’Orfeó català com a cor d’escenari—, amb concerts a Sabadell, Barcelona, Tarragona i Lleida. L’aposta d’interpretar aquest rèquiem, una obra exigent i de gran complexitat, és absolutament ambiciosa. Mai abans s’ha optat per representar la missa més famosa del compositor italià que neix, en part, per la mort sobtada del seu company romàntic, Alessandro Manzoni, l’any 1873 i a qui dedicarà l’obra. Verdi quedà enormement afectat per l’accident vital que féu defallí a Manzoni i deixa la peça inacabada durant un període. Manzoni, figura clau d’Il Risorgimento cultural italià, encarnava en la literatura els valors que l’òpera verdiana transmetia a través de la música. Per això mateix, aquella missa que Verdi tenia en ment des de 1868 des de la mort de Gioachino Rossini, s’acabaria convertint en una Messa da Requiem total que havia d’encarnar l’esperit «de la més pura, més sagrada i més elevada de les glòries» italianes, com escriuria el mateix autor a una carta. Un any després, la monumental obra s’estrenaria a l’església de San Marco de Milà, dirigida pel mateix Verdi i la catapulta a l’èxit acabaria de ser segellada. Amb els anys esdevindria el rèquiem més famós després del de Mozart i no és d’estranyar perquè, com diu el director Riccardo Muti, «el Rèquiem de Verdi és una missa pels vius, no pels morts».

El tercer concert simfònic-coral tindrà lloc el 29 de maig de 2021 a les 18.30h i tancarà l’any Beethoven. És gairebé obvi que per tal de fer-li honor al compositor clàssic i romàntic alemany, la peça elegida ha de ser la seva Novena simfonia, composada el 1824. L’«Himne a la Joia», text d’un dels fundadors del famós Sturm und Drang que revolucionaria el món de les arts i la literatura, retronarà a plena primavera per posar en valor aquells ideals que queden velats per la Raó i l’estructuració mecànica i perfecta d’un món que deixa de banda la Bellesa i la Llibertat. Perquè la Novena simfonia de Beethoven no només provocà un gir copernicà en la tradició musical del moment sinó que encara ara, a dia d’avui, és el màxim exponent europeu de la il·lusió de viure, del desig més absolut de felicitat compartida per tots els homes i les dones del planeta. Com escriuria el crític Frederick James Crowest el 1899, aquesta obra «té la infinita sublimitat i el poder dramàtic [adient] per esdevenir la més meravellosa revelació musical que mai podrà ser desitjada». L’equip de solistes que s’encarregarà d’interpretar el «Coral» de Beethoven estarà constituït per Marga Cloquell (soprano), Roger Padullés (tenor), Tànit Bono (mezzosoprano), Carles Pachón (baríton) i el Cor Lieder Càmera amb la Coral Cantiga, igualment sota la direcció de Xavier Puig. D’altra banda, però, l’aniversari serà doble: l’any vinent se celebraran els cinquanta anys de la mort del compositor català Joan Manent i per retre-li homenatge, el seu Divertimento, una peça de vint minuts absolutament agraïda d’escoltar i de tocar, encetarà aquesta oda a la vida i a la fraternitat humanes.

El segon grup temàtic d’actuacions serà d’actuacions amb contingut escènic, amb dos títols de capçalera que, a més, seran també el tret de partida del llarg camí de producció que la Fundació Òpera Catalunya té per endavant. Aquests noms gairebé no necessiten presentació: són La Flauta màgica de Mozart, que tindrà lloc el 14 de novembre de 2020 a les 18.30h i serà dirigida per Daniel Gil de Tejeda, i la Tosca de Puccini, que es realitzarà el 13 de març de 2021 a les 18.30h sota la direcció, de nou, de Xavier Puig i que gaudiran de l’acompanyament dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Ambdues òperes, de gran renom, s’inscriuen també en aquesta línia de música que «exalta l’ànima» ja sigui des de l’al·legoria que un conte de fades propicia i que el signspiel de Mozart encarna tan bé; o des de la intensitat dramàtica de la segona producció, on la passió per la Bellesa, l’amor i la mort es fonen en un dialogant així tant amb el públic ja coneixedor de el repertori verista italià com amb l’espectador que es meravella per primera vegada per les melodies i cants d’aquesta «obra total» d’un dels compositors italians més famosos de tombants del segle XIX.

Aquesta agrupació de concerts, però, és completament heterogènia. L’OSV presenta una programació amb d’altres concerts escenificats o semi-escenificats que no són, en cap cas, òperes. Es tracta de la La Pastoral de Beethoven que es representarà el 23 de gener a les 18.30h i del Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn del qual podrem gaudir el 6 de febrer de 2021 a les 18.30h. La peculiaritat d’aquestes dues obres escapa dels límits musicals perquè la literatura i el text faran de bressol de dos missatges que volen ser transmesos a la societat. També hem d’apuntar que la simfonia número 6 de Beethoven agafarà un altre aspecte radicalment diferent del seu original: el compositor convidat del Palau, Marc Timón, ha reconstruït l’obra per tal que esdevingui una cantata protagonitzada per dones. Marzena Diakun portarà la direcció de la producció amb Birgit Kolar al violí i Anne Gastinel al violoncel, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català. A més, la composició més programàtica del compositor alemany serà il·lustrat amb les paraules de Greta Thunberg. La Natura i la seva potència sobrenatural, que fou l’eix vertebrador de tantes creacions romàntiques, recobre la seva magnificència gràcies als arguments que Thunberg ens regala i el missatge que la música, per se, és capaç de fer-nos arribar. D’altra banda, l’obra de Mendelssohn també anirà acompanyada del text literari. Irene Solà, novel·lista catalana que guanyà el Premi de Literatura de la Unió Europea d’aquest any, cedirà les seves poesies perquè es mesclin amb l’obra coral que Marc Timó ha ideat per aquesta cita musical. Núria Vilà (soprano), Marta Valero (soprano), el Cor de Noies de l’Orfeó Català i Dani Coma (direcció escènica) ajudaran a fer possible aquest projecte. Tot plegat sota la tutela musical de Víctor Pablo Pérez.

També es recuperarà el Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns, el 24 d’abril de 2020 a les 17.00h i a les 19.00h, i si abans era la paraula l’encarregada de completar les actuacions, ara és el torn de la música i la dansa urbana que la companyia Brodas Bros ofereix. L’espectacle prendrà el to d’un concert familiar que, de fet, reforça l’essència de la idea primigènia. Perquè el guio d’Iván Morales i la direcció artística de Lluc Fruitós de ben segur que s’adiuen a la tempesta irònica que inspirà Saint-Saëns per la creació d’aquesta suite musical en catorze moviments on la rauxa i la broma són sempre els primers punts de l’ordre del dia, talment com en un carnaval. Carles Marigó i Jordi Castellà seran els responsables de la interpretació pianística i Marta Cardona farà, a la vegada, el concertino i de directora musical. Un altre dels plats forts de la programació 2020-2021 de l’OSV que segueix en la línia intricada entre diferents disciplines podria ser anomenat com a «concert de cinema», i porta el títol de De pel·lícula!. Tindrà lloc el 8 de maig de 2021 a les 18.30h. Es tracta d’una producció que pretén vinclar música i cinema prenent algunes de les més imponents i celebrades creacions musicals com ho podrien ser, per exemple, la de Titànic de James Horner o la de La vida és bella de Niccola Povani juntament amb les veus menys conegudes del cinema en català, les veus dels dobladors Jordi Brau i Lluís Posada; precisament perquè les seves figures passen desapercebudes i, molt sovint, una mica silenciades però és evident que sense elles no seríem capaços de gaudir plenament de l’experiència cinematogràfica perquè encara que donem per suposat que la música i la veu són inherents a la imatge, si aquestes dues primeres coordenades desapareixen, la potencia de les emocions i sensacions que la tercera ens provoca inevitablement es redueix a la meitat. L’ex director titular del Palau, Rubén Gimeno, s’encarrega de la direcció d’aquesta actuació musical.

L’inici del curs vinent anirà carregat de propostes: des de reprendre aquells concerts que la covid-19 va fer cancel·lar com el de Mozart a Praga de la compositora Birgit Kolar, el proper 10 d’octubre de 2020 a la Scheherezade del compositor rus Rimski-Korsakov que podrem sentir el 28 de novembre de 2020, entre d’altres produccions com Les quatre estacions de Vivaldi el dia 20 de febrer a les 18.30h o el Festival de Valsos i Danses que es durà a terme el cap de setmana del 19 i 20 de desembre, sembla ben clar que la programació que l’OSV vol abastir per la propera temporada parteix d’una idea clara: que la música es trobi a totes les cantonades, que no falti mai l’oportunitat de poder gaudir d’una estona en companyia amb aquesta que, com tants han dit, és la més abstracte de totes les arts. La proposta és, doncs, que puguin haver-hi concerts de gran format com el que acabem de citar pel novembre i readaptacions en el mode més pertinent per tal de crear un ambient més reduït i més íntim. Com a concert simfònic, per exemple, la temporada es clourà amb una obra dedicada al Wagner d’El senyor dels anells el 17 d’abril de 2021 a les 18.30h que, si tot funciona com està previst, comptarà amb la presència de l’orquestra de l’ESMUC. Així doncs, aquests vint-i-cinc anys de cicles al Palau que l’Orquestra Simfònica del Vallès ha preparat amb cura i dedicació recullen clarament l’esperit que defineix ambdues entitats: la innovació i l’entusiasme per la música, les ganes de re-inventar les formes per transmetre aquell vell i antic missatge: si hi ha una art que és capaç, al mateix temps, de fer-nos reflexionar sobre nosaltres individualment i col·lectivament no és sinó l’art de la música.  

Ivet Zwatrzko i Pou
N˙vol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet