ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Cage com a antídot a la Covid

19/7/2020 |

 

Entrades disponibles a partir de 2091

En els darrers segles, un comú denominador de totes les civilitzacions ha estat l’acceleració cultural. A occident, especialment des de la Revolució Francesa i el culte a la deessa Raó, que la idea de Progrés ha motivat les nostres accions i aspiracions fins que el vint ens ha esclatat als morros: la capacitat creadora i generatriu de l’home es gira contra ella mateixa provocant guerres i els desastres naturals proliferen al mateix ritme que es desenvolupa la tecnologia, la dea que regeix què, qui, com som i fem les coses des de fa dècades.

Pensàvem que ho teníem tot sota control. Si bé és cert que el planeta començava a mostrar signes d’esgotament, amb canvis climàtics accelerats i imprevisibles, la situació no acabava de ser del tot alarmant com per prendre consciència de forma col.lectiva. Fins que arribà el virus i l’activitat humana es va aturar al mes de març. Des de llavors, la naturalesa s’ha tornat a sentir sobirana i ha colonitzat espais que li havien estat vetats des de feia segles. El planeta ha agafat aire i s’ha convertit en un gran pulmó on flora i fauna han començat a campar a plaer. Ara bé, una primera represa de l’activitat ha tornat a esmorteir les ànsies naturals. Hem de prendre consciència que viure com a colonitzadors i explotadors és contraproduent i l’única solució per tenir una actitud sostenible i lliure de virus és relaxar-nos. Sí, fer elogi de la lentitud.

Els propers dies d’estiu es preveuen convulsos pels rebrots de la Covid, i la #CulturaSegura és el sector que en patirà més les conseqüències. La riquesa que genera no és crematística, sinó espiritual, i els poders fàctics no estan per romanços i no es mostren gaire amb la labor de fomentar les manifestacions artístiques. Les ajudes arriben ara amb comptagotes i estan centrades, essencialment, en els creadors, i les activitats que en depenen pengen d’un fil. Entrem, necessàriament, en un període de silenci?

Una possible definició de música seria, precisament, com l’art de combinar el so amb el silenci i, aquest darrer, essencialment, es manifestaria com l’absència de so. Sobretot des de principis del segle XX, ja no podem distingir el so del soroll en música, perquè tots dos elements són matèria de creació. La introducció dels objectes de la vida quotidiana a la música concreta i la possibilitat de modificar la naturalesa del so electrònicament han fet que ja no puguem afirmar que la música és, simplement, l’art de combinar sons. Els silencis formen part del discurs musical, com ho prova el fet que, en una partitura, aquests espais tenen marques tipogràfiques pròpies.

El primer artista que posa l’accent en aquest fenomen és John Cage que, el 1951, visitava una exposició de Robert Rauschenberg que el va fer replantejar els camins que havia de seguir la música del segle XX. Des de fa segles -especialment des de la influència de Richard Wagner i la seva Gesamtkunstwerk– la música tendeix a colonitzar, tant estèticament com conceptual, les arts plàstiques, i més especialment, la pintura. A l’exposició amb llenços blancs de la galeria Black Mountain College Cage hi va trobar la resposta als propers plantejaments que s’havia de fer la música. Quina és l’essència del so? Cada representació és igual? Què fa diferencial l’experiència estètica en viu de la seva reproductibilitat tècnica?

El 1952, el 4’33’’ s’erigeix com a paradigma del qüestionament dels conceptes de so i silenci. Aquesta reflexió cagiana sobre el silenci consisteix en què el músic -un pianista com Cage o qualsevol altre instrumentista- es posa en situació de concert durant quatre minuts i trenta-tres segons per deixar que es manifesti la sonoritat ambient. Aquesta subtil orografia del so és poesia urbana, un cant a l’organicitat i l’espontaneïtat de les coses que ens envolten, una oda al món circumdant que és necessària per ensenyar a les nostres ments cartesianes que no tot està sota control i que hi ha un caos que regna en nosaltres que cal ser posat de manifest.

Fruit de l’experiència de dilatar els límits conceptuals dels elements intrínsecs de la música, Cage va començar a investigar sobre els processos de manifestació del so en temps dilatats. As Slow aS Possible és l’obra musical més lenta i de més duració de tots els temps. Cage l’escriví el 1987 per a orgue com a adaptació de l’obra anterior ASLSPde 1985 a partir del suggeriment de l’organista Gerd Zacher. Una peça per a orgue que es toca des de 2001 i durarà fins 2639 on els canvis d’acord poden succeir en una diferència de mesos o anys. Per ser present en aquests esdeveniments es pot reservar online per assistir-hi, però no hi ha cap plaça lliure fins 2091.

La clau és que l’orgue de l’església de Sant Buchard del poble alemany Halberstadt pugui mantenir un so constant durant 638 anys, justament, tants com transcorren entre el 1362, el moment en què apareix el primer gran orgue del món, el Blockwerk, fins a l’any 2000, quan es decideix executar l’obra. Aquest instrument, que es trobava a la catedral, tenia per primera vegada un teclat complet de 12 tecles per octava, com el que s’utilitza fins avui en tots els instruments de teclat, amb la qual cosa es pot considerar Halberstadt el bressol de la música moderna.

El que inicialment semblava una idea utòpica es desenvolupà ràpidament fins a convertir-se en un dels projectes artístics més innovadors i de major projecció internacional. La interpretació de Cage a Halberstadt captiva oients de tot el món i s’ha convertit en un centre d’atracció en completa harmonia amb l’esperit obert del compositor americà.

La pregunta de com concretitzar l’obra dugué a la conclusió que es pot pensar i tocar “as slow as possible” al menys, tant temps com duri la vida útil d’un orgue i mentre hi hagi pau i creativitat en generacions futures. La covid 19 fa perillar l’empresa? O potser, la interpretació de l’obra més lenta de la història ens pot donar les claus per entomar amb més serenor la pandèmia?

Considerant el vertigen de la nostra època, aquest projecte és un intent de desaccelerar-la, una forma de “descobriment de la lentitud”, de plantejar un element musical que esdevingui símbol de confiança en el futur, i més, en aquests moments en què se’ns presenten tantes incerteses. 

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet