ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

100 “exercicis d'estil” sobre la música clàssica

23/7/2020 |

 

David Puertas Esteve publica '100 coses que has de saber de la música clàssica. Una guia infal·lible per saber quan s’ha d’aplaudir' (Cossetània Edicions, 2020)

 

Amb la publicació d’Exercicis d’estil (1973), Raymond Queneau es convertia en el màxim exponent francès d’aquesta corrent literària experimental en què l’argument narratiu pot ser ínfim, però el joc lingüístic, tècnic, estilístic i retòric són l’esperó més inevitable per l’exercici de la ment curiosa i àvida de coneixement. Com bé és sabut, la història —explicada de manera diferent noranta-nou vegades des del punt de vista formal—, és una: breu, simple i concisa. Però una vegada s’ha acabat, suggereix subtilment al lector que ara és a ell a qui li toca redactar la darrera versió, completar la sèrie de relats iguals però diferents arribant a la centena.

D’una manera similar, tot i que des d’una distància radialment oposada quant al gènere i a l’objectiu del llibre, David Puertas Esteve ha publicat a Cossetània 100 coses que has de saber de la música clàssica. Una guia inefal·lible per saber quan s’ha d’aplaudir. Una publicació que, seguint la lògica queneauiana, es val d’endinsar-se en camps que no són els seus, per aplicar-los al que li interessa. I també com feia l’escriptor francès, redueix cent capítols a un únic objectiu: transmetre amb realisme, cura i enginy que allò que l’apassiona pot apassionar a tothom. En aquest cas, la música. O més concretament, “la clàssica”.

Així doncs, Puertas se serveix de la tècnica comercial d’apropar temàtiques i coneixements a través de l’esquema “100 coses que no sabies sobre…” per apropar al lector menys immers en aquest món no només les seves peculiaritats i detalls insignificants, cosa que és comuna en aquest estil de llibre, sinó que problematitza el concepte de «música clàssica» i desmitifica, no sense un to irònic, els rituals i les creences immutables que aquest concepte ha anat construint al voltant seu. Saber quan s’ha d’aplaudir o empescar-se-les per menjar-se un caramel per la tos durant el primer moviment d’una obra potser no seduiran a tota aquella gran part de la població que sent que la clàssica li és totalment aliena, però de ben segur que ajudaran a fer caure el mur que hi ha entre el que s’entén com a elevat, “culte” i inaccessible i el que és merament una etiqueta que, com bé s’argumenta en els tres primers capítols, gairebé ho pot arribar a incloure-ho tot.

100 coses que has de saber de la música clàssica, lluny de ser solament una estratègia de màrqueting editorial, estimula al lector curiós per saber més sobre la clàssica però també aporta dades i anècdotes al més expert i confiat, recupera temàtiques poc ortodoxes com que el silenci sagrat no era ni molt menys sagrat en els seus inicis, descabdella veus que no han sigut considerades com a “autor clàssic”, comenta obres concretes i personalitats cèlebres al mateix temps que recomana autors catalans no tan coneguts com Robert Gerhard o Joaquim Serra, facilita un “diccionari d’urgència” per, a mode d’ocurrència, facilitar conceptes i termes tècnics que només són poc coneguts fora del terreny de l’estudi musical o tenyeix de realisme aquelles vessants que, com sovint passa quan parlem d’art, sempre es mantenen sota una certa aureola de romanticisme il·lús.

Puertas construeix, a partir de cent capítols que no superen les tres pàgines, tot un mosaic acolorit, divers i compacte sobre la situació d’una tipologia musical que, si bé uns creuen que fa segles que és morta —i, com explica l’autor, és ara que es troba en el seu punt de creació més àlgid—, els altres conceben, plens de prejudicis, com a exclusiva i inalterable quan, la música clàssica, diguem-ho ben clar, no és ni homogènia, ni aliena a la vida quotidiana, ni només creada perquè agradi a alguns. L’autor ho matisa perfectament cap al final de l’obra: “Anar a un concert de música clàssica és una experiència enriquidora, vital i energètica que val la pena descobrir. I, si per aquelles coses de la vida, l’experiència us enganxa, no vulgueu lluitar-hi en contra! Deixeu-vos portar, que teniu 500 anys d’història sonora per descobrir.”


Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus. 

Ivet Zwatrzko i Pou
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet