Cerca de notícies

Enquesta

Els viatges del LIFE Victoria

25/7/2020 |

 

El lied torna a la tardor més viu que mai Samuel Hasselhorn. Foto: Nikolaj Lund

Hi ha un hashtag a Instagram que fem servir sovint en el món del lied, #dasLiedLebt. És una forma de reivindicar que, malgrat tot (i aquest “tot” ha donat i donaria per a molts articles), el gènere continua viu i ben viu. Potser podríem llançar-ne un altre, #elLiednosArronsa, per reivindicar també l’actitud coratjosa de programadors, artistes i aficionats davant la pandèmia. Sabem que el virus ens marca de prop, però això no ha impedit que a tot Europa els festivals de lied hagin reaccionat amb cintura i hagin continuat treballant durant aquests mesos; no amb normalitat, però intensament. És cert que el format dels concerts i les estructures mitjanes o petites ho fan més fàcil, però això no hi treu cap mèrit. Parlava de tot Europa, i només a casa nostra tenim els exemples del Barcelona Festival of Song, la Schubertíada i el LIFE Victoria, que es va presentar dimarts via streaming després que les mesures de protecció contra el coronavirus adoptades recentment fessin que se’n cancel·lés la presentació presencial.

Se sol dir que un recital de lied és un viatge. De vegades un d’evident; de vegades un d’íntim del qual els artistes només ens donen alguna pista amb el programa; de vegades un de més íntim encara, que fem els espectadors i no compartim amb ningú. El LIFE havia previst un gran viatge per al 2020 i així serà, però durarà el doble del que es pensava per culpa del virus i dimarts es van presentar no una sinó dues edicions, les de tardor del 2020 i el 2021, així com la de primavera del 2021, després que la del 2020 caigués ja sabeu per culpa de quin organisme minúscul. El conjunt és una programació que fa molta patxoca, tanta que farem una cosa: parlarem aquí de l’edició 2020 i deixarem per a més endavant la resta, tot i que no em resistiré a fer alguns apunts sobre el futur (com, per exemple, que la protagonista del LIFE de primavera serà la meravellosa Felicity Lott).

Em centro, doncs, en el LIFE Victoria 2020, que serà la vuitena edició, i començo pels canvis respecte a edicions anteriors, que fonamentalment són tres: desapareixen els miniconcerts dels joves teloners previs als concerts principals, es traslladen a la primavera les masterclasses i es programen tres concerts de piano, que presenten tres solistes que hem tingut ocasió d’escoltar com a acompanyants: Marc Serra, Èric Varas i Marta Puig, tots tres amb la seva proposta de viatge: el viatge romàntic, el viatge intern de l’artista i el viatge quotidià, respectivament.

Presentades les novetats, passem als recitals, que començaran el 16 de setembre al Palau de la Música Catalana amb dues obres encantadores: els dos volums de Valsos amorosos de Johannes Brahms, que apleguen quatre veus (Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, David Alegret i Joan Martín-Royo) i dos pianistes (Francisco Poyato i Jordi Armengol), i la seva germana per a piano, els Setze valsos. Seguint amb els recitals de format més clàssic, tindrem una obra estupenda i poc interpretada, el cicle de Leoš Janáček Zápisník zmizelého (“Diari d’un desaparegut”), ja al Sant Pau Recinte Modernista. Els intèrprets seran Nicky Spence, Helena Ressurreição, Mercedes Gancedo, Irene Mas Salom, Mireia Tarragó i Julius Drake.

Amb Marta Infante i Jorge Robaina ens retrobarem amb Leoš Janáček, en aquest cas amb una selecció dels seus arranjaments de cançons moraves, acompanyat de dos compositors bohemis: Antonín Dvořák i Gustav Mahler. Tot i que Mahler va treballar molt el registre més popular de les cançons, no l’escoltarem en aquesta faceta sinó amb una altra de les seves joies, els Rückert-Lieder, mentre que Dvořák jugarà a cuit i amagat amb la cançó tradicional. Si Dvořák es permet aquests jocs gràcies al seu coneixement profund del folklore bohemi, l’orientalisme francès era tan imaginatiu com poc rigorós. Fatma Said, acompanyada per Kunal Lahiry, oferirà com fa sovint un programa que confronta els atractius resultats d’aquests experiments amb la cançó escrita al mateix orient.

El VIATGE (així, en majúscules) del repertori liederístic és el Viatge d’hivern de Franz Schubert, i en tindrem dos (i dos més el 2021). El primer el presentaran Samuel Hasselhorn i Malcolm Martineau; com us dic de vegades amb alguns artistes joves que cal seguir, si vau ser al debut del baríton a Barcelona, no cal afegir-hi res més, i si no hi vau ser, no us el perdeu ara. I de Martineau, què us diré? El mateix de sempre, que l’escolteu tantes vegades com sigui possible. L’altre Winterreise l’interpretaran Xavier Sabata i Francisco Poyato; potser esteu pensant que ja els vau escoltar no fa gaire, però en aquesta ocasió no hi haurà un duo sinó un trio: s’hi afegirà Rafael Rodríguez Villalobos, que signa la posada en escena.

Tornarem a escoltar Malcolm Martineau, aquesta vegada amb la soprano Anne Schwanewilms i un programa que combina lied i mélodie. Pel cantó alemany tindrem Mahler, ara sí amb tres de les cançons de Des Knaben Wunderhorn, Richard Strauss i les seves Tres cançons d’Ofèlia i Hugo Wolf i una petita selecció dels preciosos Mörike-Lieder; pel cantó francès hi haurà Henri Duparc, del qual podrem escoltar una altra preciositat, l’Invitation au voyage que dóna títol a aquesta edició del LIFE Victoria, i les Proses lyriques de Claude Debussy. En la mateixa línia franco-alemanya tenim el primer dels dos Recitals Aperitiu, amb Fabian Langguth i Camille Lemonnier, que presenten un altre dels cicles clàssics de viatges, els Lieder eines fahrenden Gesellen de Mahler. També hi haurà el cicle estrella de Ludwig van Beethoven, An die ferne Geliebte, i Francis Poulenc i Maurice Ravel per la part francesa.

Michael Rakotoarivony i Teodora Oprisor protagonitzaran el segon Recital Aperitiu; com el duo anterior, són alumnes de l’Académie del Musée d’Orsay – Abbaye de Royaumont i continuaran en la línea dels seus companys, però incorporant-hi el cicle de viatges anglès per excel·lència, les Songs of Travel de Ralph Vaughan-Williams (que tornarem a escoltar el 2021 amb Christopher Maltman i Malcolm Martineau). Com veieu, el nom aperitiu fa referència a l’hora del concert (les 12.30 h, al Museu de la Música), però no a la lleugeresa dels àpats, que són saborosos i contundents.

Fins aquí els programes responen, com deia fa uns quants paràgrafs, a una estructura clàssica dels recitals de lied, però també n’hi haurà dels que fan dialogar un munt de compositors en un munt de llengües. Per exemple, el viatge de Kate Royal i Joseph Middleton ens portarà a escoltar, si no m’he descomptat, dinou compositors i quatre llengües. Helena Ressurreição i James Baillieu (atenció, que aquest jove i excel·lent pianista farà tres recitals més el 2021) recrearan l’LP de Victoria de los Ángeles i Geoffrey Parsons que portava per títol Songs of many lands, i aquí he comptat catorze compositors i ni més ni menys que nou llengües diferents. Finalment, Montserrat Seró i Alberto Palacios faran un programa de no-lied: sarsuela, cuplet, chanson, jazz… La proposta més original.

Fins aquí hem repassat quinze concerts. Només falta mencionar el concert benèfic a l’església de Santa Anna, que tancarà el LIFE el 16 de desembre, i els dos Tasts de Lied, que es faran com sempre a Jorquera Pianos, dels quals no coneixem encara intèrprets i programa. Tot plegat, una programació que cal repassar amb molta atenció i amb l’agenda a mà (o les maletes a punt), i per això el millor és anar al web del festival.

Començava parlant del coronavirus i sembla que he de fer-ho també per acabar. Tots desitgem que el LIFE es pugui celebrar amb públic, perquè no hi ha res com la música en viu; però els concerts es transmetran en línia, així que, en el pitjor dels casos, ens quedarà aquest consol. Perquè, ja sabeu, #elLiednosArronsa. 

Sílvia Pujalte
Núvol