ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Arianna Savall: “La música antiga és una font eterna i inspiradora”

7/8/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/arianna-savall-la-musica-antiga-es-una-font-eterna-i-inspiradora-116163

L’artista dedica un programa femení al Festival de Música del Monestir de Pedralbes

Arianna Savall ha viscut la música des d’una òptica privilegiada des que era ben petita. Filla de Jordi Savall i Montserrat Figueras, ha estat testimoni d’una gran revolució musical que deixa de mirar el passat amb melangia i admiració per formar-ne part i impregnar la música antiga d’entusiasme i modernitat. Perquè mirant al passat amb les eines adequades és com ens projectem millor al futur. Dijous ens ofereix, al costat de la seva parella, l’artista Petter Uland Johansen i l’ensemble Hirundo Maris un concert íntegrament dedicat al talent musical femení dels darrers deu segles en el marc del Festival de Música del Monestir de Pedralbes, sota la direcció artística de Dani Espasa.

Arianna Savall i Petter Udland Johansen a Basel. Copyright: Priska Ketterer Luzern
Durant aquest confinament t’has deixat endur per la inèrcia de compartir contingut musical a les xarxes?

Tot ha estat molt estrany, vam estar en una espècie d’estat de xoc, perquè al principi va ser molt dur amb les notícies de les constants cancel.lacions, però al cap del temps vam trobar una disciplina per tirar endavant i això ens va ajudar a trobar la inspiració. L’aspecte bo d’aquesta crisi és que hem tingut molt de temps per fer altres coses, així com crear i buscar programes nous. Vam posar algunes coses a les xarxes, però també és frustrant el fet de no poder tocar junts i la qualitat de la música en viu no és la mateixa que enregistrar a casa amb els nostres mitjans. També hem fet alguna activitat online des de Basel com classes, que han anat molt millor del que m’esperava.

Ens hem tornat més indulgents amb la qualitat ara que el més important és viure les experiències musicals en viu?

Encara que tinguis altaveus de qualitat, no és el mateix gravar a casa que en una església o sala de concert. Però, sobretot, la música en viu té una màgia que s’ha de preservar i no l’he pas vist en concerts online. A més, quan enregistrem o fem música en viu, per nosaltres és molt important trobar espais bonics que ens inspirin a nosaltres i als oients. També és essencial trobar un bon enginyer de so.

Com va néixer Hirundo Maris i d’on prové el nom d’aquest projecte d’arpistes de tot el món?

Hirundo Maris es va crear al setembre 2009 després d’uns anys de tocar junts amb en Petter Uland Johansen, la meva parella. Ens vam conèixer l’any 1995 a La Seu d’Urgell i després ens vam trobar a Basel, on vam especialitzar-nos en música antiga. Des del 1998 que estem junts com a parella i vam veure que el que ens uneix és la confluència entre el nord i el sud. El nom s’insipira en els ocells que emigren a Catalunya provinents del nord. Hirundo significa oreneta de mar -del Mediterrani-, concretament, del Delta de l’Ebre que passen els estius a Escandinàvia, a Noruega. La nostra història queda reflectida en el nom d’Hirundo Maris (orenetes de mar), un ocell que canta i que vola i estableix connexions entre la música noruega i la catalana. Hi ha moltes connexions entre la poesia d’ambdues cultures, ja que hi ha llegendes i balades que provenen de temàtica medieval. Finalment, la història d’amor entre el Petter i jo es pot explicar com una donzella del Mediterrani que troba un mariner del nord. En el concert a Pedralbes, l’ensemble Hirundo Maris estarà format per Miquel Àngel Cordero, contrabaix i colascione, David Mayoral, percussions, santur i campanes medieval i Petter Udland Johansen, tenor, fídula, hardingfele i mandolina, a banda de mi, que sóc soprano, arpa medieval i arpa doppia.

Què s’aprèn en una família tan musical com la teva?

Tant el Petter com jo venim de famílies musicals. El seu pare era cantant i violinista i a casa meva sempre se’ns ha transmès molt amor per la música, tant al meu germà Ferran com a mi, sense forçar-nos en cap cas. Si bé és cert que hem estudiat amb grans mestres, els nostres paren han estat els més decisius. La música dels meus pares ha estat la primera música que he sentit i això ha marcat profundament la meva percepció i criteri estètic.

Quina importància té per a la recepció i gaudi de la música antiga el fet de treballar amb criteris històrics?

En les darreres dècades, el món de la música antiga ha fet una gran revolució i els meus pares han estat part d’aquesta revolució. De fet, han estat els pioners. Si la viola de gamba la toques amb cordes de tripa aquesta música i aquest instrument cobra una vida extraordinària. Es tracta d’un altre so, a banda del fraseig, l’articulació i la forma de cantar. A nivell vocal, es busca una veu més pura, al mateix temps que molt intensa i molt expressiva. És un enfocament molt diferent al de la tècnica operística i els intèrprets hi tenim un paper decisiu. En la música antiga l’important és la cerca de puresa i naturalitat. És una música al servei de la poesia i el text on el so s’ha de fusionar amb els instruments com la fídula, la viola de gamba, la flauta, el llaüt o l’arpa.

D’on sorgeix el concepte artístic del programa que interpretareu al Monestir de Pedralbes?

Dani Espasa em demanar programa entorn de la dona. Fa molts anys, la meva mare va gravar Lux Feminae en què jo hi vaig participar. Posteriorment, diversos festivals me l’han demanat i amb el permís del meu pare vaig reprendre el projecte artístic entorn a les dones amb altres peces per adaptar-les a la veu, les necessitats i els nous temps. És un programa que vol desvelar la genialitat musical de les dones des de l’època medieval fins als nostres temps. Es tracta, per tant, de trobar un camí des de les trobadores antigues a les actuals.

Una de les protagonistas del programa d’aquest Lux Feminae 2.0 és Hildegard von Bingen, la mística del segle XII.

Hildegard von Bingen i les trobairitz són les primeres compositores occidentals, tot i que abans, a la Grècia Antiga, ja hi trobem Safo. Hildegarda és una gran creadora de música sacra i litúrgica i, per tant, de la música amb textos en llatí, mentre que les trobadores canten i composen en llengua profana. Bingen ens ofereix el cant d’una mística, és un cant de lloança a la creació, a la meravella de la creació de la vida.

Després fem un tema de la trobairitz Azalais de Porcairagues del qual s’ha conservat només un poema i hi hem posat una melodia de Bernat de Ventadorn. Es tracta d’un poema molt especial, Ar em freg temps vengut, de la qual en conservem una versió en català d’un traductor anònim. En aquest poema, Porcairagues parla del seu estimat Gui Guerrejat que ella estima moltíssim però apareix també un altre amic seu, Reinboud d’Aurenja, qui acaba de morir, i d’una noble dona que és la seva protectora, Ermengarda de Narbona. És un poema molt ric d’emocions, molt complex, un cant on es mostra l’amor pel trobador de manera molt atrevida: “Tant ai lo cor deceubut (Tinc el cor tan decebut)/per qu’eu soi a totz estranha (que semblo estrangera) o “Celui perdei qu’a ma vida (vaig perdre el que té ma vida)/e-n serai totz jorns marrida (i sempre estaré entristida)”. Les trobairitz eren dones nobles d’esperit molt lliure.

També cantaré A chantar, de la trobairitz Beatriz de Dia. És un poema molt especial perquè és l’únic que es conserva amb poema i música, i en fem la versió de la Montserrat Figueras, la meva mare. Malgrat que la música medieval es basa en la monodia, sí que hi havia regles molt estrictes de com harmonitzar una melodia, conservant el mode i a través de l’ornamentació i la improvisació. Es tracta d’un poema excepcional perquè canta la tristesa i la desesperació d’una dona que se sent rebutjada. És extremadament modern, malgrat que es va compondre al segle XII, ja que relata com la bellesa, els encants i la seva gentilesa no serveixen per fer retornar el seus estimat, que la ignora i la desprecia. Això la converteix en una poetessa molt moderna.

La segona part versa sobre la música del Renaixement, i cantem peces del Cancionero de Upsala i el de Palacio. De ben segur que hi havia moltes dones compositores però es considerava indecorós posar-hi el nom, per això hi ha tanta literatura anònima. També hi ha cançons catalanes com La dama d’Aragó i El mariner, on la veu de la dona és protagonista però entra en diàleg amb l’home. A més, hi ha composicions meves com música d’obres de Joan Salvat Papasseit.

Aquest programa és un viatge, un caleidoscopi o un mosaic des de l’Època Medieval fins avui a través de diferents veus femenines i les seves obres amb un significat especial, una intensitat emocional molt profunda, d’elevadíssima qualitat musical i poètica.


Hirundo Maris en concert
Treballar en la música antiga significa investigar i estar en constant procés per descobrir nou repertori.

Amb la música antiga sempre estàs aprenent, és com una font eterna i inspiradora. Jo vaig estudiar a Basilea, a la Scola Cantorum Basiliensis, un centre pioner de música antiga on hi ha biblioteques impressionants i tens l’oportunitat de trobar-te amb músics de tot el món. L’intercanvi és molt ric i fa que aprenguis molt dels altres. Jo em vaig especialitzar en cant històric i arpa històrica medieval, renaixentista i barroca i realment me n’he adonat que és molt important tenir els instruments adequats i bons luthiers d’instruments històrics, entre ells, en Rainer Thurau, que ha fet un estudi molt profund de com haurien de sonar les arpes antigues. L’altre que m’ha influenciat és Franz Reschenhofer.

Com evoluciona la música femenina al llarg dels segles?

La composició femenina és un món fascinant del qual se’n conserven realment poques coses. De Hildegard von Bingen, per exemple, en conservem 79 cants, un auto sacramental com Ordo Virtutum, llibres… potser perquè a Alemanya la Inquisició va començar molt més tard. En el Renaixement els cants femenins eren essencialment cants anònims, mentre que tot es torna a obrir una mica més cap al segle XVII, amb Francesca Caccini o Barbara Strozzi, dones molt cultivades però també molt protegides per les famílies i mecenes i per això van poder dedicar-se a escriure i crear la seva obra. És una gran pena el profund masclisme de la societat occidental, però també el de la religió, que ofega moltíssim la creativitat de moltes dones. Avui dia, les dones compositores han trobat una acceptació i un respecte per part del món masculí, i s’està comprovant que tenen un llarg camí per recórrer. Jo estic molt en contacte amb les compositores Helena Tulve i Kaija Saariaho, que creen una música increïblement bella!

De fet, la música antiga i la contemporània presenten moltes afinitats.

Certament, en la música contemporània el compositor o compositora molt sovint busca una veu lírica amb una tècnica capaç de cantar amb molts extrems, agut, greu, però també amb puresa, harmonia, dissonància, cromatismes… fugen de les veus amb massa vibrato i operístiques. Molts compositors contemporanis m’han demanat que canti les seves obres, com les que he anomenat, Tulve o Saariaho, però també Arvo Pärt, que desprèn un gran amor per la música antiga, especialment medieval. Molts, precisament, busquen una veu medieval però amb característiques tècniques modernes. I, vertaderament, és tot un repte, especialment en el registre agut, que no utilitzo gaire sovint amb la música antiga, però sí molt amb meva música o amb contemporània. Amb Helena Tulve he gravat dos discos amb ECM i requereix una veu molt instrumental on, a la vegada, el text és molt important. Cal trobar un difícil equilibri en una música acrobàica i molt emotiva.

La teva la visió de l’Edat Mitjana és la tradicional provinent del Renaixement, fosca, o la lluminosa que reivindiquen els estudiosos actuals?

L’Edat Mitjana és d’una gran riquesa i multiculturalitat. La gent viatjava molt, especialment els víquings i els pelegrins. Al Romànic regnava una llibertat especial, i musicalment hi trobem les trobairitz, Hildegard von Bingen, i es barrejava una gran riquesa cultural que era una barreja entre jueus, cristians, àrabs, que professaven una gran tolerància i convivència que després es perd, i també és l’època dels càtars, amb una manera de viure l’espiritualitat molt diferent. Va ser com un segle d’or que recorda molt a la Modernitat. De fet, el fin’amor és el precursor de l’amor modern del segle XX. Tanmateix, també és una època de grans injustícies. M’encanta l’Època Medieval, però ser dona aleshores era molt dur. Estic molt feliç de poder mirar aquella època amb els ulls i els drets d’una dona que ha nascut al 1972!

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus. 

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet