Cerca de notícies

Enquesta

Clotilde Cerdà, una dona entre les cordes

7/8/2020 |

 

https://www.nuvol.com/art/clotilde-cerda-uan-dona-entre-les-cordes-116335

L’exposició al Palau Robert, “Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes, un dona davant d’una època”, recupera vida i obra d’una figura extraordinària

Clotilde Cerdà va ser una arpista catalana celebrada arreu del món. Richard Wagner la va qualificar de genial i va despertar l’admiració de músics com Johann Strauss II i Franz Liszt. Coneguda arreu del món com a Esmeralda Cervantes, un sobrenom que li va ser conferit a mitges per Isabel II i Victor Hugo, que l’adorava, Clotilde Cerdà (Barcelona, 1861- Santa Cruz de Tenerife, 1926) era la filla de l’urbanista Ildefons Cerdà. O no ben bé. La seva mare, Clotilde Bosch, la va concebre fora del matrimoni i de ben petita, amb només tres anys i arran de la separació dels seus pares, va marxar amb la seva mare a Madrid. No s’ha sabut mai qui era el seu pare biològic, però al llarg de la seva vida va ser apadrinada i protegida per figures com Isabel II o músics com Johann Strauss II, amb qui va debutar a l’Exposició Universal de Viena l’any 1873, quan només tenia 12 anys. Va ser el punt d’arrencada d’una carrera internacional vertiginosa, que la va portar a les grans Exposicions Internacionals de l’època: l’any 1876 va participar a l’Exposició del Centenari de la Independència dels Estats Units celebrada a Filadèlfia, el 1878 a l’Exposició Universal de París i el 1893 a la de Chicago. Per fer-nos una idea de la dimensió de la seva fama, salvant les distàncies podríem dir que era comparable a la projecció global que té avui Rosalía, per bé que es movia entre les elits. Esmeralda també componia, però de les quinze composicions seves que están catalogades, no se n’han conservat les partitures. Un detall que fa pensar.

La comissària de l’exposició, Lorena Fuster, que no és historiadora sinó professora de Filosofia de la UB, m’explica que ha arribat a la Clotilde a partir del pensament feminista, que l’ha ajudat a entendre moltes coses de les activistes que van precedir les onades del segle XX. Fuster m’explica que Clotilde Cerdà va ser la primera dona peninsular a pujar al cim del Teide. Potser aquesta és de totes les proeses i anècdotes que recull l’exposició la que trobo que resumeix de manera més clara la dimensió intrèpida del personatge.

Però anem a pams. Clotilde Cerdà no va ser una simple nena prodigi. Aquesta extraordinària concertista d’arpa i compositora, era també escriptora i activista cultural i social (dos termes que ella segurament no hauria diferenciat). Va treballar per defensar els drets de les dones i dels sectors més explotats, i va causar certa incomoditat a l’statu quo amb el seu compromís en la lluita contra l’abolició de l’esclavatge i la pena de mort.

Lorena Fuster ha reconstruït l’itinerari vital i artístic d’Esmeralda Cervantes a partir a partir de les notícies de la premsa internacional, les cartes recuperades i, sobretot, d’un àlbum que Clotilde i la seva mare van compilar i que la Biblioteca de Catalunya va adquirir el 1999. Un àlbum de 76 fulls que aplega fotografies, targetes de visites, correspondència, programes i reculls de premsa.

La mostra, que es pot veure fins al 4 d’octubre a la Sala 2 del Palau Robert es distribueix en dos àmbits, que recullen els dos vessants de la vida de Clorile Cerdà. Hi ha un primer espai dedicat a la seva carrera artística com a nena prodigi, que la van portar a fer gires per les principals corts reials europees, fins i tot per l’Imperi otomà i per l’Imperi rus. Esmeralda Cervantes també va fer les Amèriques. La van rebre amb alts honors al Brasil, l’Argentina, el Perú, Xile, l’Uruguai, Cuba, Mèxic i Puerto Rico, i va arribar a actuar a la Casa Blanca davant el president Cleveland. La seva pertinença a la maçoneria va afavorir la concertació de totes aquestes gires, atès que bona part de les personalitats més influents de l’època eren maçons.

La seva faceta musical ens enlluerna, ens la creiem, però no ens en queda cap enregistrament. En canvi, m’impressiona el seu activisme, en una època en què les dones havien de fer bondat a casa, i si tenien feina, a la fàbrica. L’activisme de Clotilde està guiat en bona part per la seva mare, Clotilde Bosch, una dona que també venia d’una familia benestant però que era lliure i progresista.

El segon àmbit de l’exposició documenta l’activisme sociopolític de Clotilde Cerdà, que va merèixer l’elogi dels poderosos mentre es va comportar com una noia caritativa que tocava molt bé l’arpa. Ara bé, quan van veure que volia anar a fons en l’emancipació de la dona i dels desafavorits, van començar a despertar recel les seves idees feministes i pacifistes. Clotilde va viure, doncs, entre les cordes.

El 1885 Clotilde Cerdà va fundar a Barcelona l’Acadèmia deCiències, Arts i Oficis per a la Dona“Esmeralda Cervantes”, una institució deformació científica, artesanal i artísticadirigida sobretot a les dones obreres, un projecte que havia estat planejant durant molts anys amb la seva mare. Es va inspirar en institucions semblants que ja existien a altres països més avançats. S’hi impartien classes de dibuix, pintura, escultura, gravat, brodat, sabateria, enquadernació i altres arts aplicades a la indústria, geometria, física i química aplicades, càlcul mercantil, taquigrafia, idiomes, tipografia i, per descomptat, música.

L’exposició també advoca per la urgència de recuperar el llegat oblidat de Clotilde Cerdà. La seva força creativa abasta des de la composició d’obres musicals fins a l’escriptura d’assajos i articles, com també activitats d’editora i directora de revistes culturals i literàries. Només en tenim un coneixement parcial perquè bona part del seu llegat s’ha extraviat. Algunes referències d’aquest vessant creatiu són quinze composicions de les quals només s’ha trobat la partitura de Salutation angélique, el seu llibre Historia del Arpa, publicat també en versió alemanya, l’opuscle Address on the Education and Literature of the Women of Turkey, diversos articles en la premsa del moment, les dues revistes associades a les institucions fundades per ella i la revista multilingüe que va fundar a París amb el nom L’Étoile Polaire / La Estrella Polar.

Trobareu més informació al web del Palau Robert. 

Bernat Puigtobella
Núvol