ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Comellas és música

29/9/2020 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1855857-comellas-es-musica.html

El llibre ‘Gonçal Comellas. La integritat musical d’un violinista de referència’, de Lluís Brugués, reivindica un dels grans músics del país, en el seu 75è aniversari.

El llibre es presenta avui a Girona, en un acte organitzat pel Conservatori Isaac Albéniz
En aquest país, no és gaire habi­tual dedi­car un lli­bre a un músic en vida, i això fa encara més excep­ci­o­nal la publi­cació de Gonçal Come­llas. La inte­gri­tat musi­cal d’un vio­li­nista de referència ( Brau Edi­ci­ons ), que el músic i doc­tor en peda­go­gia Lluís Brugués i Agustí ha escrit sobre la vida i l’obra de Come­llas, en el 75è ani­ver­sari del seu nai­xe­ment a la loca­li­tat altem­por­da­nesa d’Avi­nyo­net de Puig­ventós, on encara resi­deix després d’haver vol­tat per tot el món. De fet, Brugués reco­neix que el lli­bre és abso­lu­ta­ment precís i fia­ble, no només per l’any intens de recerca que ell hi ha dedi­cat, sinó també perquè ha pogut con­tras­tar-ho tot amb la memòria i la docu­men­tació per­so­nal de Come­llas. També ara, si la pandèmia no ho impe­deix, tenen pre­vist fer junts nom­bro­ses pre­sen­ta­ci­ons del lli­bre arreu de l’Estat –s’ha publi­cat també en cas­tellà–, començant avui mateix per Girona, on el Con­ser­va­tori de Música Isaac Albéniz de la Dipu­tació de Girona ha orga­nit­zat un acte a l’audi­tori Josep Via­der de la Casa de Cul­tura (19 h), amb capa­ci­tat per a unes sei­xanta per­so­nes. Hi inter­vin­dran també Eli­senda Vidal, en repre­sen­tació del Con­ser­va­tori, i el dipu­tat Albert Piñeira.

“Vaig deci­dir fer aquest lli­bre perquè a Cata­lu­nya mai no se li ha fet cap home­natge, a Come­llas. Amb ell ens coneixíem de fa anys, sense haver tin­gut mai molt de tracte, i quan li vaig dir que volia fer un lli­bre sobre ell, pri­mer em va con­tes­tar que no, que no s’ho merei­xia. Per fer aquest lli­bre hem tin­gut llar­gues con­ver­ses, en les quals hem par­lat sobre­tot de música, perquè tots dos som uns bojos de la música”, diu Lluís Brugués (Bor­dils, 1949), que va ser direc­tor del con­ser­va­tori gironí i ha escrit diver­sos lli­bres sobre el patri­moni musi­cal gironí i alguns dels seus noms des­ta­cats.

Brugués ha inda­gat en els pre­ce­dents fami­li­ars del pro­ta­go­nista: la nis­saga dels Come­llas d’Avi­nyo­net es remunta a prin­ci­pis del segle XIII. En tot cas, a l’arbre genealògic de Come­llas no hi ha tro­bat ante­ce­dents musi­cals. “Sim­ple­ment, de petit va escol­tar una orques­tra que tocava a la festa major del poble i aquell so el va cap­ti­var. Li va dir al seu pare que volia ser músic i ell li va donar suport.”

Gonçal Come­llas va ser un nen pro­digi, que de seguida va demos­trar un talent natu­ral per al violí, però que també dedi­cava mol­tes hores al seu estudi. Entre els seus pro­fes­sors des­taca Joan Massià, “cre­a­dor de l’escola vio­linística cata­lana, que a més trans­me­tia als seus alum­nes una gran for­mació en cul­tura gene­ral”, segons remarca Brugués.

El 1967, amb només 22 anys, Gonçal Come­llas ja va ser el pri­mer con­cer­tino de l’Orques­tra Ciu­tat de Bar­ce­lona, diri­gida per Antoni Ros-Marbà, i va ser en aque­lla època quan Yehudi Menu­hin el va sen­tir en un con­cert al Palau de la Música i li va reco­ma­nar que es pre­sentés al con­curs Carl Flesch, un dels més pres­ti­gi­o­sos d’ins­tru­ments de corda a nivell inter­na­ci­o­nal, del jurat del qual Menu­hin era mem­bre. Come­llas no hi va gua­nyar el pri­mer premi, però Menu­hin li va recom­pen­sar l’esforç con­vi­dant-lo a tocar amb la seva orques­tra de cam­bra, a la cate­dral lon­di­nenca de Southwark. Come­llas tenia lla­vors 25 anys i aquell va ser el començament de la seva “car­rera inter­na­ci­o­nal ascen­dent”.

Fins que l’any 1988, quan tenia 43 anys i es tro­bava “a dalt de tot” com a vio­li­nista, va tenir una dis­to­nia focal a la mà esquerra, que el va obli­gar a dei­xar el violí i a rein­ven­tar-se: va començar a donar clas­ses, com a catedràtic del Con­ser­va­tori Supe­rior del Liceu, i es va for­mar per ser direc­tor d’orques­tra.

Durant la seva llarga tra­jectòria, Come­llas ha fun­dat diver­ses for­ma­ci­ons: la pri­mera, el 1975, l’Orques­tra Cata­lana de Cam­bra, que va ofe­rir el pri­mer con­cert a Sant Pere de Rodes. Poste­ri­or­ment, es van anar suc­ceint l’Orquesta de Cámara Reina Sofía, l’Orques­tra de Cam­bra del Palau de la Música, l’Orques­tra de Cam­bra de Bar­ce­lona, l’ Orques­tra de Cam­bra Gonçal Come­llas i el seu últim pro­jecte, l’Orques­tra Unesco Bar­ce­lona, amb fina­li­tat benèfica.

El lli­bre parla també de l’amis­tat de Come­llas amb Josep Pla, Sal­va­dor Dalí, Moisès Broggi, Jorge Wagens­berg i Jordi Cer­velló, i inclou tes­ti­mo­nis d’una vin­tena de per­so­nes, sobre­tot músics de renom com ara Claudi Ari­many i els ger­mans Claret, que lloen Come­llas i reme­mo­ren la seva relació amb ell.

El volum es com­pleta amb qua­tre anne­xos: un, amb les obres habi­tu­als en el reper­tori de Come­llas; la seva dis­co­gra­fia, una relació de gai­rebé 800 con­certs fets com a solista, i un últim apar­tat amb arti­cles de premsa. 

XAVIER CASTILLÓN
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet