ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Els colors sonors de Carrascosa

8/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/els-colors-sonors-de-carrascosa-125687

Pablo Carrascosa Llopis presenta ‘White’ a Sampler Sèries de L’Auditori

El proper dilluns dia 12 d’octubre a les 20.00h, L’Auditori ens cita al primer Sampler Sèries de la temporada amb White, estrena mundial d’encàrrec a Pablo Carrascosa Llopis, compositor convidat la temporada passada que, amb aquesta obra, tanca la trilogia que s’inicià temporades enrere amb BLUE i BLACK. Barcelona Modern, Fames Percussion i diversos artistes destacats del panorama de la nova creació a Catalunya donaran la seva visió de la partitura sota la batuta de Lorenzo Ferrándiz.

La vinculació entre Carrascosa i L’Auditori es va estrènyer la temporada passada, quan l’artista va ser compositor convidat, figura que va compartir amb Ramon Humet. Carrascosa posa de relleu l’oportunitat que ha tingut de treballar amb L’Auditori en projectes complexos a nivell logístic, que en altres contextos és molt difícil que es puguin desenvolupar. Considera que és una bona oportunitat per donar una embranzida a la seva carrera com a compositor. Aquest tipus de suport que els equipaments donen als creadors no només brinden oportunitats econòmiques als artistes, sinó que els permet exprémer les seves possibilitats expressives posant al seu abast recursos logístics i tècnics difícils de tenir en altres contextos. En el concert Spanish Paradox de Sampler Sèries el 2016, Luis Codera, compositor i aleshores director artístic de Crossinglines -ara, el relleu ha passat a Carrascosa- ho advertia al principi del concert: “Això no es pot fer a tot arreu, es necessiten tècnics molt qualificats i un espai privilegiat”.

Perquè, a parer de Carrascosa, la gran tasca de Sampler Sèries, una de les majors apostes de L’Auditori, consisteix a revitalitzar l’escena de la música de nova creació a la ciutat. Gràcies a aquest cicle Barcelona ha tingut l’oportunitat de conèixer una gran quantitat de propostes musicals que abans eren difícils d’imaginar amb la virtut de no cenyir-se a una única estètica i obre un ventall d’estils enormement ampli i imaginatiu.

Com a pals de paller de l’aposta de L’Auditori per Carrascosa la institució li va fer dos encàrrecs importants la temporada passada: White i XY, als quals se li van sumar Answer, una petita composició basada en músiques que els alumnes de sisè de primària de l’Escola Ponent van realitzar dins del projecte “El compositor a l’aula”, coproduït pel propi Auditori i la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’estrena de WHITE de dilluns tanca un cicle en forma de trilogia que en els darrers quatre anys Carrascosa ha dedicat a la reinterpretació de diversos gèneres de la música popular i la seva translació al món de la música de concert anomenada “culta”. Un projecte que començà amb Blue, resultat de la investigació en el Blues, per continuar amb Black i la revisió del Black Metal, estil al qual Carrascosa se sent molt proper. White revisita el Tecno des d’una visió tamisada de la música de ball electrònica. Allò popular es filtra entre els intersticis de la peça de forma molt subtil quan els elements s’han essencialitzat i es transformen. La referència a aquest gènere “es troba més en el tipus de gest musical”, explicava el compositor arran de l’estrena de l’obra Less is more el 2016 a Sampler, on tractava a fons la relació entre les seves dues passions, l’arquitectura i la música, seguint autors essencials com Xenakis o Varèse.


White, que s’havia d’estrenar el dia 1 d’abril i es va haver de reprogramar al 12 d’octubre, és una peça de més d’una hora de durada per a tres percussionistes, piano, contrabaix, quartet de corda i electrònica. Durant el confinament, el compositor va estrenar una primera versió de l’obra en el marc de IN·SIDE – músicas aisladas, una improvisació per a sintetitzador modular que podeu escoltar aquí, i on Carrascosa desplegava un so constant, que penetra de forma subtil fins que emergeix a la superfície una veu intensa i distorsionadora, a la qual s’hi sumen textures granuloses que se superposen a d’altres més elèctriques fins que el so es simplifica al màxim fins morir.

 

En aquesta obra, amb unes condicions d’escolta i disposició escènica molt particulars, l’espai juga un paper fonamental, tant en la percepció com en la pròpia composició musical. La relació entre el so acústic dels instruments i l’amplificat de l’electrònica és també una part molt important del discurs i de la seva estructuració. En aquesta obra podem trobar els referents més directes de l’autor en els artistes Stanislav Tolkachev, un dels revolucionaris de l’electrònica i el tecno més avançat, i Ryoji Ikeda, compositor de culte de l’electrònica, i la música de banda sueca Meshuggah.

El proper dilluns dia 12 d’octubre podrem vivenciar finalment l’estrena de White a mans d’artistes molt presents en l’escena catalana de nova creació com Frames Percussion, format pels percussionistes més interessants del panorama català, o Barcelona Modern Ensemble, sota la direcció artística de Demián Luna, clar exponent de la jove música contemporània i la divulgació de compositors ja consagrats.

Per la seva banda, la pianista Haize Lizarazu, amb una carrera artística amb diverses vies de desenvolupament que van de la música contemporània a l’experimental, la Free Improvisation, la investigació artística i la performance sonora. Elena Rey, violinista de tècnica brillant i amb molta personalitat, tocarà al costat del contrabaix d’Àlex Reviriego, un músic molt especialitzat en nova creació i fusió d’estils, essencial a l’escena catalana en aquest repertori. El mateix Pablo Carrascosa es farà càrrec de l’electrònica i el vídeo.

Tots, a mans de Lorenzo Ferrándiz, que dilluns veurem en el seu hàbitat natural: la direcció d’obres contemporànies amb gran presència de percussió -ja que, de formació instrumental, el director és percussionista. Una peça que s’ha de dirigir amb click, un metrònom que, a través d’un auricular, marca el ritme de la peça al director per tal de sincronitzar-la amb el vídeo que l’acompanya. 

Aina Vega i Rofes
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet