Cerca de notícies

Enquesta

Regirar la moralina

11/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/regirar-la-moralina-126262

El Palau de les Arts estrena temporada amb una producció del Così fan tutte de Mozart, que resol amb nota els esculls de l'òpera en la nova normalitat.

Fiordiligi està enamorada de Guglielmo. Ferrando beu els vents per Dorabella. Un bon dia, el savi Don Alfonso decideix sembrar la discòrdia entre totes dues parelles i proposa als nois que, si tant confien en les seves estimades, s’atreveixin a posar-les a prova. La idea és fingir que tots dos marxen a la guerra per a, poc després, tornar disfressats i que cadascun tracte de lligar-se a l’enamorada de l’altre. El que va ocòrrer a continuació, et sorprendrà.

Wolfgang Amadeus Mozart va comptar amb la complicitat del llibretista Lorenzo Da Ponte per a compondre el Così fan tutte, l’última de les tres òperes en què van fer tàndem (després de les Noces de Fígar i Don Giovanni) i que es va estrenar a Viena en 1790. Una òpera buffa sobre la infidelitat en la qual el títol ja avança l’spoiler o lliçó ajustada a l’època: així fan totes (les dones, que són infidels). L’obra ha servit per a inaugurar la nova temporada del Palau de Les Arts de València després de renunciar a obrir amb un muntatge de Romeo Castelucci del Requiem del mateix compositor atesa l’actual situació sanitària Così va ser una carta ràpida, però efectiva i molt ben jugada.

Silvia Costa puja a les taules de l’auditori valencià i distreu amb encert a l’espectador d’aquest gran elefant a l’habitació en el qual s’ha convertit la nova normalitat per a les arts escèniques. És complicat, si més no, abordar dues hores i mitja (Les Arts ha optat per una versió reduïda i eliminar l’entreacte) en les quals la seducció és el personatge principal. Mozart, que ja anava per davant de La isla de las tentaciones, no ho posa fàcil, per descomptat.

I, no obstant això, un conjunt artístic de nivell va saber jugar completament a favor d’una escenografia escarida, sòbria i elegant. Bé ho van demostrar la complicitat de la Fiordiligi de Federica Lombardi i la Dorabella de Paula Murrihy cada vegada que travessaven la gran cortina blanca o la supèrbia compartida entre el Guglielmo de Davide Luciano i el Ferrando de Anicio Zorzi Giustiniani (malgrat rendir una mica menys que el seu company) cada vegada que creuaven les taules entre escarafalls. Lombardi va ser, però, qui es va ficar el públic en la butxaca sense dificultats gràcies a una excel·lent interpretació en tots els sentits.

Un vestuari intel·ligent, que jugava amb els colors per a buscar la picada d’ullet en el match de les parelles, i una il·luminació dinàmica que ajudava a moure l’acció sumen encerts a una estrena de temporada en què va lluir l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Stefano Montanari i les seves peculiars manies (com anar desembeinant la batuta, literalment, de la seva esquena, quan la partitura ho requeria) van treure el millor so del fossat. El mestre va conduir el conjunt amb empenta i gest àgil.
Més enllà del bon quartet vocal protagonista, Nahuel Di Pierro va imprimir en el seu Don Alfonso una línia de cant ferm. De la seva boca escoltem l’esperada lliçó del Così quan, gairebé al final del segon acte, el savi tracta de posar calma entre els genis que, efectivament, han sortit escaldats de la jugada. Al cap i a la fi, ells també han tingut culpa en l’embolic (per no dir tota). Mozart va brindar el perfecte fermall conciliador per al segle XVIII. “Repetiu amb mi”, canta Don Alfonso, “Així fan totes”. Si el de Salzburg hagués sabut de la quarta onada del feminisme, segurament hauria donat més línies de pentagrama a Despina. Potser, fins i tot, l’hauria deixat regirar la moralina. La serventa, que va malbaratar carisma vocal i escènic de la mà de la valenciana Marina Monzó, ja dicta sentència a la seua manera poc després d’arrencar l’òpera: “Perdeu a dos”, li diu a les germanes per consolar-les, “però us queden tots els altres”.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Rebeca Ruiz
Núvol