Cerca de notícies

Enquesta

Nit transfigurada

14/10/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/nit-transfigurada-126806

L'Auditori ha programat dues obres revolucionàries: 'Verklärte Nacht' de Schönberg i 'Pastoral' de Beethoven 17 i 18 d'octubre

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) farà reviure a L’Auditori Nit transfigurada de Schönberg i Pastoral de Beethoven, sota la batuta del director d’orquestra portuguès Nuno Coelho dissabte 17 d’octubre a les 19.00h i diumenge 18 a les 11.00h. Som davant dues obres paradigmàtiques de la història de la música: no només per la revolució —entesa aquesta paraula en els termes copernicans de capgirar, fer donar la volta— que suposaren, sinó també per entendre la concepció que els seus creadors tenien de la música.

Pot semblar paradoxal el terme que utilitzà el compositor Hanns Eisler per descriure a Schönberg (1874-1951), «revolucionari conservador», però no hi ha altra forma de descriure aquesta personalitat de la música, en particular i de les arts, en general, atès que la seva obra subvertí la forma d’entendre la música de tombants del segle XX i a finals d’aquest mateix, ja era considerat un clàssic. Paral·lelament, aquest distintiu també podria haver sigut atribuït a Beethoven (1770-1827) un segle abans, ja que com professaren molts dels seus seguidors, Beethoven havia fet un tall en la història de la música i eclipsaria, per sempre més, la producció simfònica ulterior a ell al mateix temps que la seva figura és l’epígon del classicisme musical.

El títol escollit pel concert, «Nit transfigurada», apunta cap a dues direccions: en primer lloc i més directament, a la traducció de l’obra per a sextet de corda schönbergiana, Verklärte Nacht, op. 4 (1899), composta en tres setmanes del setembre de 1899. Segonament, cap al concepte de «Neue Musik», que desenvoluparia Theodor Adorno en la seva teoria estètica, de la qual Schönberg en seria el més gran exponent i Beethoven el profeta. Ambdós compositors compartien la consciència —parcial en el cas de Beethoven i plena en el de Schönberg— que l’art entrava en una fase diferent, on s’establia definitivament una dialèctica negativa radical, ja que no existiria més la relació d’esclavitud entre allò representat —la realitat, el món— i la representació —l’obra artística—, que fins ara havia quedat vinculada i només legitimada pel subjecte creador.

Encara que Nit transfigurada és anterior al període dodecafònic de Schönberg, és cert que flirteja amb l’atonalitat portant la tonalitat als seus propis límits, i acoloreix la melodia amb un cromatisme agosarat que el públic de l’època no va saber apreciar. Com apunta Aina Vega, «la seva gran innovació de Verklärte Nacht és que serà interpretada per un sextet de corda que, com tota la música de cambra, romania fins al moment com l’últim vestigi inalienable de la música absoluta». En aquest sentit, podem dir que Schönberg resol la problemàtica més efervescent dels artistes del cercle, que es debatien entre la «música absoluta» de Brahms, pura i auto-referencial, i el concepte d’«obra total» de Wagner, que necessita d’elements programàtics extra-musicals per sostenir el seu discurs. De fet, el substrat de l’obra és d’origen literari. Gràcies a Alexander von Zemlinsky, el compositor topa amb la poesia de Richard Dehlmel, de qui manllevarà títol i missatge per a la seva futura composició: Verklärte Nacht. Ara bé, emmotllada a la perfecció amb els ideals wagnerians, aquesta no és un mer mirall dels versos del poeta expressionista, sinó que es tracta de l’expressió no-verbal de l’essència, de dir allò que només es pot dir des del llenguatge musical. Així doncs, encara que Schönberg acabaria arranjant l’obra per a orquestra de corda el 1943, l’elecció original de la forma de sextet ens remunta directament als sextets de Brahms, mentre que el cromatisme dialoga obertament amb el Tristan und Isolde de Wagner.

El pas de la «música pura» a la «música programàtica» en el si del segle XIX faria pensar que hi ha una conseqüent pèrdua del pes metafísic que la primera absorbia respecte la segona, però en aquesta darrera no es tracta d’imitar o descriure objectes de la realitat en el sentit aristotèlic de mimesi, sinó que «la música ha de representar indirectament», en mots de Liszt. És a dir, com a representar s’ha d’entendre exercir una influència sobre l’ànima del públic, una influència que és responsabilitat indispensable del representant, l’artista. La Pastoral de Beethoven, en aquest sentit, ens il·lustra la idea a la perfecció amb la seva asseveració sobre el primer moviment de la seva sisena simfonia —«mehr Empfindug[en] als Malerei» —«Més expressió d’emoció[ns] que pintura»— perquè més enllà de la construcció d’un locus amoenus a través de la música, aquesta expressa la mirada nostàlgica de l’individu davant el paisatge, emula l’emoció que hi ha en ell per se. Aquest és, doncs, la primera passa cap al desenvolupament dialèctic del llenguatge musical a Occident. Beethoven com a subjecte creador ha tensat el llenguatge fins als confins, l’ha fet parlar per si sol, l’ha divorciat d’ell mateix perquè tingui presència íntegra només des de i per a si mateix.

Sense Beethoven, Schönberg ho tindria molt difícil per poder transfigurar també la seva Nit. Transfigurar, del llatí transfigurare: «que fa anar d’una banda l’altra l’objecte, la figura», verb que assenyala un canvi d’aspecte, de rostre per un objecte que és el mateix. I que ara, per primera vegada, és. El verb ser, sol, sense necessitat de complements copulatius que el relacionen amb el subjecte; només l’eco d’ell mateix, el seu so. Talment com l’essència humana que es troba en el fill que l’amada engendra i que es transfigurarà en l’amat. Talment com la nit que la parella travessa, prominent i fúlgida, en els darrers versos del poema. Talment com aquest art que s’estructura sobre la base única de la seva llei formal, que s’ha emancipat i és, per fi, contingut en forma. I talment també com la nit del proper dissabte d’octubre que es presenciarà a L’Auditori, amb el so d’aquest verb a les mans de l’OBC.

Podeu comprar entrades per a aquest concert al web de L’Auditori. 

Ivet Zwatrzko i Pou
Núvol