Cerca de notícies

Enquesta

Pons dirigeix 'Don Giovanni', la primera òpera escenificada de la temporada

18/10/2020 |

 

El Gran Teatre del Liceu obre la temporada d’òperes escenificades amb un dels títols més sublims del repertori, el Don Giovanni de Mozart, que estarà en cartell des del 24 d’octubre fins el 8 de novembre. La batuta versàtil del mestre Josep Pons, s’enfronta ara a un Mozart i ho fa de forma brillant i fascinant, tot potenciant una aplaudida posada en escena de Christof Loy que va delectar crítica i públic en la seva estrena a l’Òpera de Frankfurt. Un dels millors repartiments mozartians del moment pujarà sobre l’escenari del Liceu amb un dels més aclamats Don Giovannis al capdavant, el baríton britànic Christopher Maltman, que s’acompanya de les esplèndides veus de la soprano sueca Miah Persson com a Donna Anna, la soprano francesa Véronique Gens com a Donna Elvira, el baix-baríton veneçolà Luca Pisaroni, Leporello per excel·lència a nivell internacional i predilecte de les millors batutes del món, o la jove soprano guanyadora del Concurs Tenor Viñas 2018 Leonor Bonilla com a Zerlina.

Situat entre la tragèdia i la comèdia, aquest potent drama combina una música captivadora amb un personatge central seductor que fascina per la seva complexitat psicològica. Christof Loy ha volgut amb aquesta atractiva producció emfatitzar l’interior dels personatges i aprofundir en la mirada d’un Don Giovanni desesperat i solitari, un antiheroi que inicia una cacera de 24 hores i és incapaç de tenir èxit. En paraules del propi director d’escena “no hi ha cap personatge que aconsegueixi sortir del camp magnètic de Don Giovanni ni consolidar la seva personalitat de manera independent. Però no són pas personatges febles, ni tan sols sentimentals, sinó que tots ells, tant si és de manera conscient com intuïtiva, s’aferren a la utopia d’estar junts. Malgrat la gran força d’atracció del seductor, tots l’intenten vèncer. Però això tindrà, per a ells, una conseqüència decisiva. Quan la gent s’hi enfronta, també els obliga a encarar-se amb el seu propi ego. Don Giovanni els empeny a iniciar un procés de confiança amb si mateixos”.

 

A nivell musical, l’òpera de Mozart ens regala moments tan sublims com la famosa ària del catàleg del primer acte, quan Leporello detalla a Donna Elvira totes les conquestes del seu amo, milers per tot Europa, o també el duet en què Don Giovanni intenta seduir la jove Zerlina amb “Là ci darem la mano”. La mateixa soprano, avergonyida del seu impuls cap a Don Giovanni, retorna amb el seu promès per demanar-li disculpes amb una de les melodies més líriques i sensibles de Mozart, la cèlebre ària “Batti, batti o bel Masetto”. Ja durant l’acte segon, Donna Anna també protagonitza un altre moment àlgid de l’òpera i probablement una de les àries per a soprano que exigeix major rendiment vocal i emocional de l’òpera, “Crudele? Ah no, giammai mio ben!”.

 

Composta el 1787 i estrenada a Praga –tot i que la partitura es va revisar per a la següent posada en escena a Viena-, Don Giovanni aborda una varietat tan extensa de temes, tan pertinents avui com ho eren aleshores, que el seu impacte moral és equiparable al de qualsevol obra major de Shakespeare. Es tracta d’una revisió de la història de Don Juan, un llibertí desenfrenat que ha perdut la noció de tot ordre moral: fa servir l’engany, el crim, l’insult i el menyspreu per a satisfer els seus impulsos -en aquest sentit, és ja un heroi romàntic, ric en ambigüitats, dominat més pel seu sentiment que per la raó-, alhora que les seves víctimes, des del seu criat Leporello fins a les dames que intenta seduir en va i passant pel Comendador, ofereixen un contrapès a la seva maldat en forma de valors ferms, virtuts cristianes i sentit comú. Sota l’aparença de comèdia libidinosa –d’aquí prové la denominació de dramma giocoso que li va ser assignada-, Don Giovanni és també una reflexió sobre la corrupció moral, ja que defensa la llibertat de prendre decisions però adverteix que, tard o d’hora, caldrà pagar un preu. En el cas del protagonista, es tracta d’un càstig exemplar, una condemna eterna a l’infern, en no voler penedir-se de cap dels seus pecats.

Catclàssics