Cerca de notícies

Enquesta

‘Ramificacions' de la tradició d'innovar

21/11/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/ramificacions-de-la-tradicio-innovar-136867

L’Auditori estrena mundialment ‘Homenaje de Ligeti’ de Sofia Martínez

Aquest divendres 27 de novembre a les 19:00 s’estrena Ramificacions a L’Auditori, un concert amb obres de Bartók, Ligeti, Mozart i l’estrena mundial d’Homenaje a Ligeti de Sofia Martínez. La proposta es podrà gaudir en línia a través de L’Auditori digital amb un preu d’accés que el primer mes és tan sols d’un euro. L’OBC i el pianista andalús Javier Perianes connectaran compositivament aquests quatre compositors sota la batuta convidada del francès Ludovic Morlot.

Intentar englobar sota algun “isme” Bartók i Ligeti s’allunya de la visió heterodoxa dels compositors i suposa un error quan, de fet, la mateixa música dels dos genis mereixeria tenir el seu propi “isme”. Tots dos, d’origen hongarès, han estat uns dels compositors que més petjada han deixat a la música europea del segle XX. Un poder musical que, encara ara, supera fronteres i marca a les noves fornades de músics. Un fet que s’evidencia amb la influència exercida sobre la compositora basca Sofía Martínez.

El concert està previst que s’iniciï amb l’obra que dóna nom a la proposta, Ramificacions per a orquestra de cordes de György Ligeti. Una elecció que arriba a poc més de cinquanta anys de la seva estrena un 23 d’abril de 1969 a la capital d’Alemanya a mans de Michael Gielen amb la Radio-Sinfonie-Orchester Berlin.

El treball, a encàrrec de la Koussevitzky Music Foundation dels EUA, suposa un pas més a l’ús habitual de l’autor dels densos blocs sonors dels anys seixanta. Una evolució cap a desestructurar la seva manera de fer fluctuar aquestes unitats compositives que consisteixen a sobreposar un gran nombre repetit de petits motius musicals per fer-les inseparables a l’oïda humana. Un dels elements sorprenents d’aquesta peça, d’una duració que ronda els deu minuts, és que el conjunt es divideix en dos grups iguals i un està afinat a un quart de to més. Aquest desajust contribueix a fer aquesta sensació d’iridiscència, i més quan tots dos grups intenten apropar-se tonalment per acabar sincronitzats de forma natural. Allunyat del serialisme Schönbergià, Ligeti transforma Ramificacions en una obra amb un so més cristal·lí, relaxat i oscil·lant que les seves predecessores.

La composició presenta dues versions diferents, una primera per a orquestra de corda, que és la que ens ocupa, i una altra per a 12 solistes. Aquesta segona, val a dir, era la predilecta del mateix Ligeti. El títol no fa referència a les ramificacions de les veus individuals, va més enllà i parla del moviment dels grups sonors. L’elecció del nom del concert de L’Auditori també és extensible a la manera com la resta del repertori es relaciona entre si.

El Concert per a piano núm. 23 de Wolfgang Amadeus Mozart, com a segon plat, amb la seva actitud innovadora, s’apropa a la voluntat artística d’altres compositors. L’austríac incorpora les novetats estilístiques pròpies de l’auge de l’òpera bufa de finals del XVIII. La peça té un marcat caràcter líric, operístic i treballa un gran nombre de canvis tonals i modificacions sobtades en la textura sonora que l’uneixen, des de punts de partida diferents i salvant les distàncies, amb la volatilitat harmònica de Ligeti i Bartók.

L’Adagio del segon moviment és fàcilment reconeixible i no es va deixar fer ombra per l’estrena de Les noces de Fígaro, poc després de la publicació del concert un 2 de març de 1786.

L’estrena absoluta d’Homenaje a Ligeti, de Sofía Martínez, que fins ara només s’havia pogut escoltar a través de Soundcloud o YouTube, obrirà la segona part del concert. Es tracta d’una creació sorprenent amb un continu sonor d’uns deu minuts que pren forma de crescendo al llarg de pràcticament dos terços de l’obra i que culmina amb un segon crescendo més breu. Els sons cada cop són més aguts i acaben per esvair-se i desaparèixer darrere un atac rítmic i cíclic que recorda al moviment d’un tren de vapor. Aquesta estructura musical està basada en la tradició Hongaresa, Romanesa i Búlgara que van conrear Bartók i Ligeti i que també es podrà apreciar en el primer moviment de la darrera obra del concert. Veient l’aproximació, revisitada i personal de Martínez cap a Ligeti, el títol de l’obra no porta a equívoc.

Bartók prendrà l’últim relleu d’aquestes ramificacions amb la singular Música per a cordes, percussió i celesta, Sz.106 encarregada per Paul Sacher per celebrar el desè aniversari de la seva Orquestra de Cambra de Basilea. Estrenada el 21 de gener de 1937, la seva mitja hora de duració viatja per les pautes de la proporció àuria partint d’un esquema harmònic únic i transparent. El primer moviment es concep com una fuga en què cada entrada del tema es produeix a una distància d’una cinquena. Javier Perianes, Premi Nacional de Música 2012, és l’encarregat de fer valdre la intervenció del piano al segon moviment, plena d’agilitat i d’accents rítmics.

Els contrastos entre moviments són molt marcats, però l’ús de la celesta és sempre precís, oportú i sorprenent, amb un so brillant i cristal·lí que contrasta amb la textura de la resta de la instrumentació i que brilla en mig d’alguns passatges més foscos, però alhora esdevé una mena de nebulosa sonora composta per arpegis ascendents i descendents.

Aquesta obra de cloenda s’escriu a les portes dels anys quaranta del segle passat, l’etapa més complicada i depriment que passa Bartók als EUA. Una circumstància que és de desitjar que, en aquest cas, prengui un sentit invers, que presagiï una nova època de llum i bones notícies.
La presa de regnes de l’OBC del mestre Ludovic Morlot suposa el seu debut amb la formació. Una estrena que se suma, aquest any, a la direcció de l’Orquestra de París, la Simfònica de San Francisco i la Royal Scottish National Orchestra. Malgrat l’imminent anunci de canvis a les restriccions del dilluns 23 de novembre, l’OBC haurà d’esperar uns dies més per tornar a oferir la seva música a què és casa seva des de fa més de vint anys, després de no tocar-hi en viu des del concert Metamorfosis del passat 24 i 25 d’octubre. 

Pau Requena
Núvol