ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Les mil i una nits de l'Orquestra Simfònica del Vallès

28/11/2020 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/esborrany-automatic-138327

La formació catalana es posa a les ordres de Xavier Puig amb Abel Tomàs al violí

Els propers divendres 4 i dissabte 5 de desembre, a les 20:30 i les 18:30 de la tarda respectivament, La Faràndula de Sabadell i el Palau de la Música Catalana recuperen un dels concerts que havien hagut de dur-se a terme aquest mes de novembre a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Des que les aigües en el món artístic tornen al seu curs relativament “normal” —si és que hi ha alguna cosa de normal en la situació actual—, l’orquestra catalana no ha aturat la seva activitat. Després d’un intens cap de setmana operístic amb Verdi i Mozart, la formació deixa de banda tots els occidentalismes possibles de la clàssica per enfrontar-se, sota la direcció de Xavier Puig, a un repertori amb obres de Fazil Say i Nikolái Rimski-Kórsakov al voltant de la figura de Scheherazade i els contes aràbics recollits a Les mil i una nits.

El concert per a violí 1001 Nights in the Harem del compositor turc obrirà la vetllada amb el violinista del Quartet Casals, Abel Tomàs. És tracta d’una obra en quatre moviments composta l’any 2007 que, tot i que «connectada molt lleugerament a Les mil i una nits de Scheherazade» en paraules de Say, ens submergeix en un paisatge musical purament oriental en el qual podem trobar reminiscències de la famosa antologia de relats. Amb la repicada del kudüm que estableix l’inici del primer moviment, ens traslladem a un harem en el qual el violí, com a principal veu narrativa, ens introdueix a la personalitat de les diferents dones que allà trobem. En aquesta primera part ja es poden distingir les pinzellades virtuosístiques que acompanyaran la partitura del solista durant tot el concert, el qual també inclou la presència del bendir, tot aportant els aires turcs que caracteritzen l’ambientació musical d’aquesta composició. Una cadenza per part del solista —de vegades acompanyat per alguns instruments de percussió— uneix cadascun dels quatre moviments en un sol ens.

Pocs fragments musicals han descrit amb tanta precisió el malestar físic que suposa tranuitar en el desenfrenament com la cadenza que uneix el segon i el tercer moviment del concert de Say
El segon moviment trasllada l’oient a una dansa frenètica, a la disbauxa d’una nit de festa que culmina amb la ressaca de l’endemà al matí: pocs fragments musicals han descrit amb tanta precisió el malestar físic que suposa tranuitar en el desenfrenament com la cadenza que uneix el segon i el tercer moviment del concert de Say. La tercera part de l’obra constitueix un conjunt de bellíssimes variacions al voltant d’una famosa melodia tradicional turca que ha inspirat cançons com la cèlebre Rasputin de Boney M: ara ja s’ha aixecat un nou dia, la claredat d’aquest definida en els harmònics del violí abans d’entrar en les dramàtiques melodies que han donat inici al primer moviment, aquest cop marcant el començament del quart. Aquesta darrera part, diu Say, es desenvolupa fins constituir una evocació de tots els esdeveniments viscuts al llarg del concert, que acaba amb un oient embadalit enfront els sensuals sons orientals del final de la peça.

A continuació, escoltarem la suite simfònica Scheherazade del compositor rus Rimski-Kórsakov. Composta més de cent anys abans que la primera obra, Rimski-Kórsakov traslladà a la seva partitura l’interès per l’Orient que durant dècades havia omplert pàgines de la literatura russa. Basada obertament en Les mil i una nits, el primer moviment —“El Mar i el vaixell de Simbad”— s’obre amb la implacable presència del sultà Shahriar: després d’haver estat traït per la dona que li ha estat infidel, desplega la seva ira sobre cadascuna de les mullers que prendrà fins l’aparició Scheherazade, els contes i les històries de la qual en serà receptor. El tema de Scheherazade, representada musicalment amb la sensual melodia del violí acompanyat per l’arpa, apareixerà contínuament en cadascuna de les quatre parts que conformen l’obra. El segon moviment, “La història del príncep Kalendar, consisteix en un tema amb variacions en l’acompanyament en compàs ternari, també utilitzat en el tercer moviment, “El jove príncep i la jove princesa”. Finalment, la darrera part de l’obra “Festival a Bagdad. El Mar. El vaixell encalla en un penya-segat encapçalat pel Genet de Bronze” engloba tot l’escoltat en els moviments anteriors, a més d’aportar nous elements: Rimski-Kórsakov torna a utilitzar el tema utilitzat pel sultà al primer moviment —ara amb una connotació diferent, ja que, seguint els títols dels moviments, en el conte del príncep Kalendar el sultà no apareix— i repeteix la melodia de Scheherazade. La fanfàrria ens submergeix en naufragi del vaixell contra el penya-segat, una situació plena de tensió que s’acaba resolent amb una mar implacable que imposa la calma. La darrera audició del tema de Scheherazade, la narradora incansable del sultà Shahriar, ens remeta la pau que, finalment, també ella troba després de mil i una nits relatant la força de la màgia i el poder de la fantasia.

“El que desitjo és que l’oient, si li agrada la meva peça com a música simfònica, es deixi emportar per la sensació de la narrativa oriental fantàstica, típica dels contes”, deia Rimski-Kórsakov. Deixeu-vos emportar també vosaltres per l’encís de la vetllada que us proposa l’OSV, de la qual podeu adquirir entrades a través del següent enllaç. 

Loles Raventós
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet