Cerca de notícies

Enquesta

Un empordanès a Hollywood

2/12/2020 |

 

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20201201/marc-timon-entrevista-8228204

Marc Timón s'ha fet un lloc a Los Angeles com a autor de bandes sonores i el Palau de la Música li ret honors acollint-lo com a compositor convidat de la temporada

Fa cinc anys, Marc Timón va deixar la seva ocupació com a músic de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i se’n va anar a Los Angeles perquè tenia, m’explica, «ganes de mambo». Apassionat de les bandes sonores, es va plantar allà sense contactes ni feina emparaulades; tan sols amb un premi sota el braç, el Jerry Goldsmith, que deu el seu nom a l’autor de músiques de films com ‘El planeta dels Simis’ o ‘Instint bàsic’. Des d’aleshores, se les ha apanyat per fer realitat una cosa que, en les nostres coordenades, gairebé mai supera la fase de la conversa especulativa de barra de bar: obrir-se pas en el daurat i hipercompetitiu Hollywood. I si no fos per la pandèmia, ara estaria al seu apartament de Santa Monica, extraient energia d’aquelles postes de sol davant «the ocean» que tant li agraden. «Em carreguen les piles».

El virus el va portar de tornada a casa l’estiu passat i, no tot són coses dolentes, podem disfrutar de les seves arts llargament al Palau de la Música, que l’ha distingit com a compositor convidat de tota aquesta temporada. Un altre desafiament per a aquest noi de Castelló d’Empúries que un dia es va rebel·lar davant el seu destí. «Vaig néixer amb un tible a les mans», il·lustra metafòricament, en al·lusió a l’instrument de vent. Amb la Cobla Sant Jordi va treballar perquè l’imaginari sardanístic expandís horitzons. «Vam gravar un disc amb Niño Josele que allà es va quedar, tot i que als Estats Units va tenir molt bones crítiques», explica. «La cobla és una formació molt potent, però és un Ferrari que només va a 30 per hora. Si superés els seus estigmes i es mostrés amb tot el seu poder, esclataria a escala mundial».

Un entre 200

Incapaç de quedar-se quiet en una mateixa casella, la seva primera composició, als 13 anys, va ser «una sardana a l’estil de John Williams», casant la cobla amb l’èpica cinemàtica de ‘La guerra de les galàxies’. Hollywood era encara lluny de ser un somni. Era més aviat una seductora font d’inspiració. Va ser més tard quan va començar a imaginar-se el que podria arribar a fer amb més mitjans i en l’entorn precís. Així es va personar a Los Angeles, iniciant-se com a ‘ghost writer’ (escriptor a sou) per a la Marvel, i firmant a poc a poc ‘scores’ de films i sèries (‘The bestowal’, ‘In absentia’, ‘Hathor’) superant de vegades processos de selecció de dos-cents compositors.

La selva de Hollywood
Treballar a Hollywood és una bufetada per a l’ego, adverteix Marc Timón, «perquè allò és una selva i tu ets un més», però no s’han de prendre els afronts com una cosa personal, sinó aprendre’n. Fer el salt a les Amèriques va ser un encert, perquè «si et quedes aquí, és fàcil creure’t que ets algú per haver guanyat algun premi o sortir a la premsa». El seu ideal és viure a cavall de Los Angeles i Catalunya, sense deixar de seguir de prop projectes com ‘Maestro’, l’exuberant concert electrònic amb la gironina GIOrquestra, que va començar a girar abans de la Covid-19. Però ara cal esperar. «L’any passat vaig creuar l’Atlàntic 14 vegades. Això era la felicitat per a mi», sospira. Adeu, fins a nou avís, als vols directes de Norwegian per 300 euros. Però en Marc no perd el temps: en aquests mesos ha gravat tres discos (un de piano i altres de tall pop), mentre escriu una novel·la i anuncia el més difícil encara: dirigir el seu primer curt. «Necessito adrenalina, i el cine me la dona».

Al camí dels gegants
Com a compositor convidat d’aquesta temporada al Palau, Marc Timón protagonitza nombrosos concerts, ja sigui com a autor o director d’orquestra. El 21 de desembre retrà homenatge als clàssics del cine amb la GIOrquestra en format de cambra. Més endavant, el 21 de juny, estrenarà a Europa el ‘Scherzo per a piano i orquestra’ d’un dels seus ídols, John Williams. 

Jordi Bianciotto
El Periódico de Catalunya