Cerca de notícies

Enquesta

Quan la música ho és tot

10/1/2021 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1905012-quan-la-musica-ho-es-tot.html

Empúries publica ‘Quan la música ho és tot’, les converses musicals entre Haruki Murakami i Seiji Ozawa.

Una de les sen­sa­ci­ons de la lite­ra­tura actual, també habi­tual en les tra­ves­ses del Nobel, és Haruki Murakami (Kyoto, 1949). En algu­nes novel·les com les cèlebres Tòquio blues i Kafka a la platja, la música apa­reix com a teló de fons d’uns per­so­nat­ges des­pis­tats en la deriva de la vida quo­ti­di­ana. És música que rever­bera, con­ta­mi­nació acústica en un món tras­bal­sat. Per aquest motiu, haver triat el pres­tigiós direc­tor d’orques­tra Seiji Ozawa per a les con­ver­ses sobre clàssica que com­po­nen Quan la música ho és tot no deixa de sor­pren­dre’ns, tot i que l’escrip­tor no és algú que podem con­si­de­rar pre­vi­si­ble. Ell mateix ens adver­teix que ha estat “un fer­vent afi­ci­o­nat de la música de jazz durant quasi mig segle”. “Però això no m’ha impe­dit escol­tar música clàssica amb el mateix delit, col·lec­ci­o­nar-ne dis­cos des que anava a l’ins­ti­tut i anar a con­certs sem­pre que he pogut”, hi afe­geix.

Durant mol­tes de les entre­vis­tes, Murakami el pot inter­ro­gar sobre Mah­ler, Ber­lioz, Beet­ho­ven o Bach, però també acos­tar-se a com­po­si­tors i direc­tors actu­als com ara Yama­moto, Berns­tein i Kara­jan. Sobre la gènesi i ori­gen de la idea de posar les con­ver­ses, Murakami ens diu que les con­ver­ses van estar mar­ca­des pels pro­ble­mes de salut del direc­tor, que va patir un càncer d’esòfag uns mesos abans, el 2009, i els con­seqüents trac­ta­ments de recu­pe­ració: “Seiji Ozawa i jo no ens hem cone­gut i hem començat a par­lar fins fa rela­ti­va­ment poc. És cert que jo vaig viure a Bos­ton entre el 1993 i el 1995, quan Ozawa encara era el direc­tor musi­cal de l’Orques­tra Simfònica de Bos­ton, i que havia anat sovint a con­certs diri­gits per ell, però sem­pre havia estat un afi­ci­o­nat més entre el públic i no havíem tin­gut cap con­tacte per­so­nal. Més enda­vant vaig conèixer la seva filla Seira i, gràcies a ella, vaig veure el seu pare i hi vaig par­lar algun cop. Per tant, al prin­cipi la nos­tra relació va ser més aviat infor­mal i no va tenir res a veure amb l’ofici de cap dels dos. Així, doncs, abans de fer aques­tes entre­vis­tes Ozawa i jo no havíem par­lat mai de música gaire seri­o­sa­ment. Un dels motius perquè fos així és que el mes­tre estava massa enfei­nat amb el seu dia a dia. Com que viva immers en el món de la música, quan ens vèiem ens venia més de gust pren­dre una copa par­lant de qual­se­vol altre tema. I, encara que parléssim de música, només fèiem obser­va­ci­ons incom­ple­tes que no duien gaire enlloc. Ozawa és una per­sona que es con­cen­tra en allò que té al davant i hi dedica tota l’ener­gia, de manera que quan s’allu­nya de la feina neces­sita res­pi­rar una mica. Per això jo nor­mal­ment em con­te­nia i evi­tava menar la con­versa cap a la música.”

Murakami explica que la pri­mera va tenir lloc el 16 de novem­bre del 2010 a casa seva, a la pre­fec­tura de Kana­gawa: “Vam anar posant dis­cos i CD meus i vam par­lar men­tre sonava la música. Per evi­tar que la con­versa es dis­persés, jo tenia la idea de pro­po­sar un tema més o menys defi­nit per a cada tro­bada. El tema prin­ci­pal d’aquesta pri­mera sessió era el Con­cert per a piano número 3 en do menor de Beet­ho­ven. Hi vam arri­bar a par­tir de la con­versa sobre Gould i Berns­tein, però va resul­tar que Ozawa també havia de diri­gir aquesta mateixa peça al desem­bre (és a dir, al cap d’un mes de la nos­tra tro­bada), amb Mit­suko Uchida a Nova York.” A part de les qüesti­ons tècni­ques, una deli­ca­tes­sen per als afi­ci­o­nats, les con­ver­ses té un to humanístic i de la passió per l’art que esti­mu­len la lec­tura i també la recerca dels con­certs i les peces de les quals par­len. 

DAVID CASTILLO
El Punt/Avui