Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu arrela al Raval

2/2/2021 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1917399-el-liceu-arrela-al-raval.html

El projecte d’òpera comunitari pretén trencar les parets de vidre entre el teatre líric i les 40 nacionalitats que conviuen al barri on està implantat des del 1847.

Liceu i Raval han vis­cut d’esque­nes, històrica­ment. Ara el pro­jecte Opera Prima (que tindrà con­tinuïtat) pretén enfor­tir el vin­cle tot com­par­tint la cre­ació d’una òpera amb el veïnat, que fins ara vin­cu­lava el tea­tre amb “òpera i poder”, com deia una dels tes­ti­mo­nis del vídeo de pre­sen­tació. El pre­si­dent de la Fun­dació del Gran Tea­tre del Liceu, Sal­va­dor Ale­many, que va ser veí del barri fins als 14 anys, reco­neix que ell també tenia aquesta sen­sació fins que va anar-se vin­cu­lant al pro­jecte cul­tu­ral, arran de la recons­trucció del tea­tre després del dar­rer incendi. Al Raval, en poc més d’1 km², hi con­vi­uen 40 naci­o­na­li­tats i –aplau­deix Ale­many– hi ha la den­si­tat més gran d’asso­ci­a­ci­o­nisme de tot Europa. La gata per­duda, amb lli­bret de Victòria Szpúnberg i música d’Arnau Tor­dera, s’escriurà amb la com­pli­ci­tat del veïnat i con­fron­tant els tòpics de la gent que no hi viu amb els sons, colors, llengües i cul­tu­res que con­vi­uen al barri. L’aven­tura va començar el 2018 i cul­mi­narà l’octu­bre del 2022, amb dues fun­ci­ons pro­gra­ma­des. Però no s’aca­barà aquí. Perquè, en parau­les del direc­tor gene­ral Valentí Ovi­edo (tot citant Josep Pons), “una cosa és enllu­er­nar i l’altra, il·lumi­nar”: la pri­mera, encega i des­pista; la segona, cons­tru­eix en con­tinuïtat.

Valentí Ovi­edo va gua­nyar el con­curs a la direcció gene­ral amb un evi­dent com­promís amb Bar­ce­lona. L’Opera Prima se suma al pro­jecte d’òpera comu­nitària El mons­tre al labe­rint (que es va estre­nar al Grec 2018 i que s’ha repro­gra­mat aquest mes, amb un altre equip d’artis­tes, després del tan­ca­ment dels tea­tres de l’any pas­sat) i també al Liceu Under 35, que van començar l’octu­bre del 2018 (es per­met acce­dir als menors de 35 anys a qual­se­vol loca­li­tat del tea­tre per 15 euros, d’alguns títols o pro­duc­ci­ons que els inter­pel·lin). El cert és que des de fa anys, els Amics del Liceu ja havien apli­cat ini­ci­a­ti­ves com ara con­vi­dar veïns del barri a conèixer una òpera i visi­tar els budells del tea­tre líric poc abans d’assis­tir a una funció. Ahir, recor­dava Ale­many, el Liceu està immers en l’Apropa Cul­tura, que per­met veure una òpera per només 3 euros (i en llocs pri­vi­le­gi­ats). El gir de 180 graus és que, fins ara, el Liceu feia pro­pos­tes per donar accés a la soci­e­tat que hi inter­ve­nia pas­si­va­ment. Ara, amb Opera Prima, la mateixa cons­trucció de l’òpera es fa de bra­cet amb la comu­ni­tat. Inde­pen­dent­ment de quants entren a escena, el que comp­tarà és tota la gent que s’ha anat con­nec­tant per donar forma al lli­bret i també al ves­tu­ari i a l’esce­no­gra­fia: “El Liceu és de tots i per a tots”, insis­tia Ale­many. Efec­ti­va­ment, Ovi­edo admet que en el procés es poden tro­bar con­flic­tes que hau­ran de resol­dre entre tots, i que aspira a “con­nec­tar amb la poro­si­tat del barri”.

Encara que l’estrena de La gata per­duda no es pro­du­eixi fins a l’octu­bre del 2022, l’octu­bre vinent començaran els assa­jos. A par­tir d’ara s’ani­ran pro­pi­ci­ant acci­ons que impli­ca­ran el veïnat del barri (sigui a través de les asso­ci­a­ci­ons, o a través de les esco­les, els CAP o les bibli­o­te­ques) amb el tea­tre d’òpera. Que la fac­tura sigui comu­nitària no treu que l’equip direc­tiu del Liceu vul­gui renun­ciar a una excel·lència artística. És un pro­jecte ambiciós, reblava el direc­tor artístic, Víctor Gar­cia de Gomar. Per a Szpúnberg ha estat un repte con­ci­liar “un barri ingo­ver­na­ble” amb un tea­tre que beu “de la tra­dició euro­pea, de codis pre­ci­sos”.

L’equip artístic s’ha reu­nit amb una cin­quan­tena d’asso­ci­a­ci­ons i ha anat trans­for­mant el guió per anar sumant-hi veus. Els repre­sen­tants de les enti­tats que ahir van inter­ve­nir en la pre­sen­tació (a l’impo­nent esce­nari del Liceu) agraïen que se’ls hagués tin­gut en compte per anar enri­quint la trama de l’òpera i la seva posada en escena. Ricard Solé serà el direc­tor escènic i Alfons Reverté, el direc­tor musi­cal. Alum­nes del Con­ser­va­tori Supe­rior de Música del Liceu inter­pre­ta­ran la par­ti­tura.

L’òpera tindrà un final feliç?
Ahir, la dramaturga Victòria Szpúnberg reconeixia que ja havia avançat bona part del llibret però que no havien decidit encara si es reconciliarien amb els personatges i els aportarien un final feliç o recorrerien a la tragèdia i l’èpica operística per desembocar en un final més pessimista. De què va La gata perduda? L’autora no va voler avançar gaire: en tot cas, que “succeeix un fet inesperat en un carrer del Raval que repercuteix en el veïnat, també de Barcelona i que “travessarà fronteres”. L’òpera tindrà cinc solistes (que són les persones que parlen sobre el barri, estigmatitzant-lo). En principi, la seva opinió havia de confrontar-se amb les veus del barri (que estarà format amb integrants dels diferents cors del Raval). Si els solistes cantaran en català, el cor multiplicarà les llengües del barri. Szpúnberg ha inclòs un heroi de dins del barri, un filipí, arran de les converses amb les institucions culturals. Per a la dramaturga, el llibret li ha permès accedir a una literatura “fantasiosa, no realista”. Els integrants de les diferents entitats probablement també tocaran els seus instruments a l’escena i hi afegiran breus coreografies. Szpúnberg no transforma el barri en un espai idíl·lic: “No amaguem la delinqüència, que hi és, i tenim l’honestedat i el valor de dir-ho.” De totes maneres, insinuava Sam Garcia (representant de Carabutsí), amb aquesta acció comunitària els agradaria trencar la imatge de “zona prohibida” per a bona part de la resta de barcelonins. Efectivament, des de la Fundació Tot Raval, Òscar Esteban, insistia que volien aprofitar l’oportunitat d’aquest treball conjunt amb tot el barri per enfortir les xarxes i per donar a conèixer un barri desconegut per a molts: “Per a nosaltres és tan important el procés com el resultat del muntatge.” El projecte Opera Prima té un pressupost de 500.000 euros repartits entre els exercicis del 2018 al 2022; 400.000 euros provenen de fons europeus. 

J.BORDES
El Punt/Avui