Cerca de notícies

Enquesta

Dinsic, editorial mozartiana L'editorial musical barcelonina segueix apostant pel binomi Mozart-Balc

16/12/2021 |

 

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/dinsic-editorial-mozartiana-224519

L’editorial musical barcelonina segueix apostant pel binomi Mozart-Balcells

Els mozartians de casa nostra estem d’enhorabona amb Dinsic i els diversos volums que han sortit de la ploma de Pere-Albert Balcells, qui s’ha convertit en un dels màxims experts del nostre país sobre el jovià compositor de Salzburg. Aquests llargs mesos pandèmics han donat com a resultat, més enllà de totes les penúries que tots hem patit, un ingent nombre de publicacions. A Dinsic ha vist la llum Apollo et Hyacinthus. De la forma a l’expressió, un minuciós estudi musicològic sobre la primera òpera de Mozart. La tria d’aquest primer títol del nen prodigi ens semblà en un primer moment desconcertant. Pot tenir realment interès compositiu, formal, harmònic, melòdic, etc. l’obra d’un noiet d’onze anys, per molt Mozart que fos?

Doncs resseguint les pàgines del nou volum hom arriba a una resposta afirmativa. L’interès per descobrir com Mozart utilitzava les eines formals al servei del drama és una constant que Balcells ens va desgranant al llarg de 247 pàgines del llibre, d’un format atípic en Din A4 però on es poden llegir còmodament els nombrosos exemples musicals que farceixen el text. És una publicació adreçada a un públic amb uns coneixements musicals previs, a més d’un interès per la música mozartiana: cal conèixer els rudiments de les formes musicals i saber llegir partitures. És més un llibre d’estudi que no de divulgació, més apropiat per a conservatoris o escoles de música que no per a un públic ampli.

A la introducció l’autor presenta les eines del seu anàlisi, tenint especial interès per procediments compositius com l’amplificació o la constricció, tan típics en la música del classicisme per farcir l’estructura governant de les frases o períodes de quatre compassos. En aquest aspecte són molt interessants les referències que es fan al tractat de l’època Assaig sobre un ensenyament de la composició de Christoph Koch (obra en tres volums, entre 1782 i 1793). A més, també se’ns presenta, ja al final de la introducció, les circumstàncies i curiositats que envoltaren la composició i estrena de l’obra. Una òpera pensada per ser cantada per alumnes de la universitat de Salzburg i que s’hagué d’adaptar a les convencions de l’època: totes les parts foren cantades exclusivament per nois (fins i tot el paper femení de Melia) i s’hagueren de purgar les referències homosexuals de la història clàssica.

No tenim constància que mai enlloc s’hagi analitzat amb aquesta minuciositat la primera obra per a l’escena de Mozart. És doncs la contribució de Balcells d’una total originalitat, amb un discerniment intuïtiu i moltes vegades opinable (especialment pel que fa a les intencions dramatúrgiques del compositor), però sempre ben fonamentat en la precisió dels exemples triats.

Dinsic també torna a editar “Autoretrat de Mozart”
Tot allò que en aquest llibre és densitat i llenguatge tècnic, esdevé senzillesa, divulgació i proximitat en el següent volum que també ens agradaria comentar. Autoretrat de Mozart, de la mateixa editorial i autor. No és una novetat d’aquest any: es publicà el 1997 a Edicions la Campana; també es traduí al castellà (Editorial Acantilado, 2000) i ara finalment, Dinsic n’ha fet la segona edició en català.

És, per tant, un llibre conegut i que es basa en l’abundant correspondència del gran geni per crear un (auto) retrat a partir de les seves pròpies paraules. Cartes que enviava principalment al seu pare a Salzburg, un pare que assistia meravellat i desconcertat a parts iguals als progressos de la meteòrica carrera del seu fill.

El text fuig d’una presentació cronològica dels fets i s’articula a partir de set capítols que incideixen més en la fascinant psicologia del personatge: el seu especial sentit de l’humor, la seva visió del món divuitesc, la relació afectiva amb Leopold i Konstanze, a més a més de l’odi cap el tirà Colloredo i la reivindicació del músic com a artista lliure i la música com el sentit final de la seva existència.

Uns interessants annexos posen ordre cronològic i espacial a una vida intensa però malauradament curta. Alguns períodes, com els viatges per Itàlia, la desastrosa estada a París o l’estrena de Idomeneo a Munic estan força ben documentats. Malauradament la correspondència es va veure força minvada quan Mozart s’establí definitivament a Viena i especialment després de la mort del Leopold.

Pere-Albert Balcells teixeix tot el relat amb un llenguatge planer i directe, amb referències a l’obra del compositor que posen en evidència els diferents aspectes de la seva psicologia, amb especial interès per La flauta màgica, òpera que per a Balcells sembla ser la culminació del catàleg mozartià i on hi són recollides totes les seves aspiracions i visió del món que l’envoltava.

Esperem que l’editorial barcelonina segueixi engrandint la minsa bibliografia mozartiana en la nostra llengua.

Dani Cortés Gil
Núvol