Cerca de notícies

Enquesta

Torna al Liceu l'òpera 'Pikovaia dama', obra mestra de P. I. Txaikovski

18/1/2022 |

 

Un dels títols d’òpera per excel·lència de Piotr Ilitx Txaikovski , Pikovaia dama (La dama de piques), torna al Gran Teatre del Liceu del 26 de gener a l’11 de febrer amb 10 funcions de l’aclamada producció signada pel director d’escena belga Gilbert Deflo.

 

Després de l’èxit d’Eugene Onegin, Txaikovski va tornar a adaptar una obra de Puixkin en la que seria la seva penúltima òpera, un encàrrec del Mariinsky Theatre que va acceptar desenvolupar quan es va entusiasmar amb el llibret que havia començat a projectar el seu germà Modest. L’estrena va tenir lloc el 1890, en un context d’apoteosi postwagneriana i de triomf de l’òpera realista. Ara bé, Txaikovski encara continuava component a partir d’un llenguatge més propi de mitjans de segle, buscant el bel canto, la melodia ferma i la connexió amb el passat —com deixa clar l’òpera pastoral que es representa dins de la mateixa òpera en el segon acte, que és un homenatge a Mozart—, però alhora introdueix una sèrie d’elements moderns en forma de tortura psicològica i mirada a l’abisme de l’horror, que pertanyen, en realitat, a la següent gran revolució operística, la del simbolisme i l’expressionisme. Una peculiar modernitat que cal trobar, no tant en la forma, sinó en el fons de Pikovaia dama, una reflexió sobre els perills que comporta deixar que l’ànima s’enverini amb obsessions fútils.

 

La batuta de Dmitri Jurowski serà l’encarregada de dirigir l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, així com el Cor infantil VEUS - Amics de la Unió de Granollers, en un desplegament de talent i força que compta amb un repartiment de luxe. El personatge principal de Pikovaia dama, Hermann, ha de cantar en els tres actes —i en les set escenes— en els quals es divideix l’òpera, i això significa que està sobre l’escenari durant gairebé tres hores. Hermann implica un risc per a qualsevol tenor spinto, perquè no sols exigeix un alt nivell d’interpretació actoral, sinó sortejar amb tècnica i poder tots els reptes als quals li exposa una partitura repleta d’aguts que exigeixen lluentor, entrades abruptes, frasejos llargs i diàlegs intensos amb la resta de personatges, sobretot Lisa, una altra figura que requereix una soprano dramàtica amb experiència. En aquest aspecte, el repartiment d’aquestes representacions està àmpliament cobert amb dos Hermann d’alta categoria: l’àzeri Yusif Eyvazov i el georgià George Oniani; i dues Lisa insuperables en mans de la consagrada Sondra Radvanovsky i la cada vegada més puixant soprano armènia Lianna Haroutounian. En la funció del 27 de gener, el paper de Lisa recaurà en la soprano russa Irina Churilova.

Acompanyant els dos protagonistes, hi ha també dos personatges amb moments destacats i decisius: la comtessa, que s’alternaran Elena Zaremba i Larissa Diadkova, i el príncep Ieletski, que requereix un baríton amb fraseig dolç i capacitat per escalar cap a alguns aguts imponents, i que defensaran Rodion Pogossov i Andrey Zhilikhovsky.  

Catclàssics