Cerca de notícies

Enquesta

Els rajos de llum, les ones sonores

7/2/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/els-rajos-de-llum-les-ones-sonores-234639

El dissabte 12 de febrer es programa una marató de cambra dins el Festival Emergents de L’Auditori de Barcelona.

«Sortir d’un medi després d’haver-lo travessat, sortir de l’obscuritat, de darrere quelcom que en tapava la vista». Així defineix la paraula «emergir» el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, fent servir com a exemples d’elements que poden dur a terme aquesta acció els rajos de llum o les ones sonores. «Emergent» també és l’adjectiu que s’atorga als joves intèrprets que, justament, travessen el panorama artístic i destaquen per la seva qualitat creixent, per començar a traçar una carrera que, tot i ser curta, despunta especialment. Ni un, ni dos, ni tres; el proper dissabte 12 de febrer a L’Auditori es duran a terme fins a set concerts de cambra gratuïts, protagonitzats per intèrprets emergents, que la institució programa en col·laboració amb l’European Concert Hall Organization, les Joventuts Musicals de Catalunya i el Concurs Maria Canals. Per si algun lector s’aventurés a gaudir de la jornada sencera, aquí hi trobarà un detall de cadascun dels recitals, ordenats cronològicament.

11h – Mireia Tarragó, juntament amb la pianista Carmen Santamaría, encetaran la marató oferint-nos un viatge de més d’un segle de recorregut a través d’algunes de les plomes més destacades del gènere liederístic, amb una presència important de compositores. El programa inclourà, entre d’altres, obres de Pauline Viardot, de qui l’any passat celebràvem el bicentenari del seu naixement, de Clara Schumann o d’Alma Mahler, però també de la valenciana Matilde Salvador amb poemes d’autores iberoamericanes claus per entendre les literatures de cadascun dels seus països, o d’Ilse Weber, compositora i escriptora jueva, de qui en podrem escoltar Wiegala -una cançó de bressol de difícil interpretació per falta de consignes a la partitura i amb una història darrere que la connecta amb les cambres de gas-, i Und der Regen rinnt -una peça composta a Terezin que descriu com la pluja i la foscor separen la mare del seu fill.

12h – El violinista Johan Dalene i el pianista Nicola Eimer interpretaran la més curta, la més lírica i la més difícil de les sonates per a violí de Brahms –la Sonata per a violí n. 2 en La, op. 100–, composta un estiu en el que també va escriure la Sonata per a violoncel en Fa i el Trio per a piano n. 3 en Do menor. Completaran el programa una obra de la sueca Tebogo Monnakgotla, qui es defineix com una «compositora de música contemporània a qui li encanta l’expressivitat i riquesa de color de l’orquestra», i amb la rapsòdia hongaresa Tzigane de Maurice Ravel, obra molt canviant a nivell rítmic que se serveix d’harmònics i dels pizzicatos, d’octaves dobles i arpegis per crear atmosferes diverses fins arribar a un final de vertigen.

13h – La música antiga és un parèntesi en el temps, una manera d’intentar tocar el passat des del present, una voluntat de respectar-lo i conservar-lo per tal que es pugui fer vigent per a les generacions futures. Lucie Horsch i Thomas Dunford interpretaran, entre d’altres, obres de Dario Castello, compositor venecià conegut per les seves dues col·leccions de sonates concertades en Stil Moderno –ell mateix explicitava que se servia de la tècnica del baix continu, del contrast dinàmic i de tempo i dels passatges virtuosístics, propiciant a l’intèrpret una enorme riquesa sobre la qual aprofundir–, però també de compositors d’altres temps, com la noruega i contemporània Lotta Wennäkoski o el francès i impressionista Claude Debussy –concretament, interpretaran Syrinx, inspirada en la història de la nàiade Siringa, qui fugint del déu pastor Pan, va arribar fins al riu Lladó i, veient que l’aigua li impedia seguir escapant-se, va demanar a les seves germanes que la transformessin en unes canyes de riu; en sospirar el sàtir, l’aire va produir un so que va captivar-lo i d’aquí en va tallar l’instrument que l’acompanyaria per sempre més.

16h – Després de la pausa del migdia, Eudald Buch iniciarà el torn de tarda amb la Toccata en Sol de Bach, l’última de les set tocates escrites originalment per a clavicèmbal i inusualment virtuoses que demanen un domini de la tècnica important i una gran independència de mans. Hi dialogaran a la perfecció les obres de Sofia Gubaidulina Toccata-Troncata i Invention, que combinen les tècniques contrapuntístiques tradicionals amb el llenguatge musical modern. La segona part del concert anirà dedicada a Aleksandr Skriabin –de qui enguany celebrem el 150è aniversari del seu naixement. N’interpretarà tres estudis i tres obres més molt poètiques: una sonata que s’ha d’entendre lligada a uns versos escrits pel mateix autor, una obra titulada Dos poemes i una altra sonata que ell mateix definia com «un gran poema per al piano».

17h – Ben Goldscheider, trompa, i Giuseppe Guarrera, piano, interpretaran un repertori que comença amb una obra romàntica «brillant, fresca i apassionada» de Robert Schumann, l’op. 70, acaba amb una d’impressionista de gran bellesa i optimisme de Jane Vignery, l’op. 7, i d’entremig, passa per dues estrenes nacionals: una de Guillem Palomar, l’altra de Mark Simpson. En tots els casos les obres exploren el diàleg entre instruments, així com les possibilitats expressives de la trompa a través del joc de contrastos, els caràcters contraposats i el domini tècnic de l’instrument.

18h – Pràcticament de manera paral·lela, s’interpretarà D’un soir triste de Lili Boulanger a la Sala 1 Pau Casals i a la Sala 2 Oriol Martorell. El Trio Isimsiz començarà el concert amb aquesta obra que la compositora va escriure uns mesos abans de morir als 24 anys, deixant a les mans de la seva germana Nadia les últimes articulacions i dinàmiques. Completarà el concert el Trio amb piano en Do de Johannes Brahms, de cert aire hongarès, mostra de l’interès que el compositor tenia per aquesta tradició durant la seva joventut.

19h – Ja s’haurà post el sol quan Daumants Liepiņš clausuri aquesta intensa jornada de cambra. Ho farà amb una desolada, inquietant, fosca, Sonata en La menor de Franz Schubert –composta quan el compositor va conèixer la gravetat de la sífilis que havia contret l’any anterior– i una profundament apassionada i expressiva Fantasia per a piano en Do major de Robert Schumann –escrita per homenatjar Beethoven però fent referència també a Clara Wieck, de qui s’havia vist forçosament separat–, un programa especialment sentit i romàntic que firmarà el guanyador del Concurs Maria Canals l’any 2019. A l’inici parlàvem de rajos de llum i d’ones sonores: el lector que hagi arribat fins a aquí sortirà a la Llanterna de L’Auditori de fosc però ple de sons, havent sentit emergir la música de qui travessa escenaris.

Altres concerts a destacar d’aquest Festival Emergents son, d’una banda, el del 10 de febrer a càrrec de la Jove Capella Reial de Catalunya, que interpretaran Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude sota la direcció de Lluís Vilamajor (enllaç), i el del 13 de febrer a càrrec del Cor Jove Nacional de Catalunya, que interpretaran a quatre de les grans plomes contemporànies de casa nostra: Mariona Vila, Joan Magrané, Bernat Vivancos i Albert Guinovart (enllaç). Així mateix, també l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Banda Municipal de Barcelona (BMB) col·laboraran amb joves intèrprets en dues produccions que formen part, aquest mateix cap de setmana, dins la programació del festival.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol