Cerca de notícies

Enquesta

Deu curiositats de Rakhmàninov (II)

7/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/deu-curiositats-de-rakhmaninov-ii-239957

L’Auditori encara el segon cap de setmana del Festival Rakhmàninov

L’Auditori de Barcelona acollirà el cap de setmana vinent tres sessions més del Festival Rakhmàninov. Tant el divendres 11 de març com el dissabte 12, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el pianista rus Denis Kozhukhin interpretaran el Concert per a piano núm. 1 en fa # menor, op. 1 de Rakhmàninov. El diumenge 13, en canvi, l’obra central del programa serà el Concert per a piano núm. 3 en re menor, op. 30. A més, el repertori de tots tres dies inclourà L’amor de les tres taronges de Prokófiev i la Simfonia núm. 1 en fa menor, op. 10 de Xostakóvitx.

Aprofitant el festival, volem apropar-vos la figura de Rakhmàninov a través de deu curiositats sobre la seva vida. La setmana passada vam publicar-ne cinc en aquest article. Tot seguit, us n’oferim cinc més.

La complicitat entre Rakhmàninov i Pau Casals

Té gràcia que els concerts del Festival Rakhmàninov es facin a la Sala 1 Pau Casals, perquè el compositor rus i el violoncel·lista vendrellenc van fer música plegats en més d’una ocasió. Entre el 1905 i el 1914, Casals va visitar Rússia sovint i va conèixer Rakhmàninov personalment. Uns anys més tard, el 14 d’abril de 1919, van retrobar-se al Bohemian Club de Nova York per interpretar la Sonata per a violoncel i piano en sol menor, op. 19 de Rakhmàninov.

Un article crític a ‘The New York Times‘

El 15 de gener de 1931 va aparèixer a The New York Times l’article “Tagore on Russia”. El signava Rakhmàninov juntament amb el químic Iwan I. Ostromislensky i l’escriptor Count Ilya L. Tolstoi. Criticaven el discurs que havia fet el pensador Rabindranath Tagore durant una visita a Rússia. “Per sorpresa nostra, ha elogiat les activitats dels bolxevics i s’ha mostrat entusiasmat amb els assoliments en l’àmbit de l’educació pública. Estranyament, però, no ha dedicat ni una sola paraula als horrors perpetrats pel govern soviètic i, particularment, per l’OGPU”, lamentaven. Rakhmàninov, que havia nascut en una família aristocràtica, va marxar de Rússia el 1917, quan va esclatar la Revolució russa, i va acabar instal·lant-se als Estats Units. Des de l’exili, va mirar sempre cap a Rússia, però defugia l’etiqueta de compositor nacionalista. “La música que faig és el producte de la meva naturalesa i, per tant, és música russa, però mai intento conscientment escriure música russa”, explicava.

Música, pintura, literatura

Rakhmàninov va dialogar musicalment amb altres compositors. En aquest sentit, són especialment conegudes la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op. 43 i les Variacions sobre un tema de Corelli, op. 42. Ara bé, també va interessar-se per altres disciplines artístiques i sovint va teixir ponts amb pintors i escriptors. Per exemple, per compondre el poema simfònic L’illa dels morts, op. 29, va inspirar-se en el quadre homònim d’Arnold Böcklin. La Roca, op. 7, una obra que va dedicar a Rimski-Kórsakov, beu d’uns versos de Mikhaïl Lérmontov i, també, del relat Ran del camí d’Anton Txékhov. La lletra de la simfonia coral Les campanes, op. 35 parteix del poema homònim d’Edgar Allan Poe.

Diners i roba per a Nabókov

Rakhmàninov no coneixia de res Vladímir Nabókov, però li agradaven les seves novel·les. Per això, quan el 1940 va assabentar-se que l’escriptor rus, llavors exiliat a París, es trobava en una situació econòmica complicada, va decidir enviar-li 2.000 francs perquè pogués pagar un viatge transatlàntic fins als Estats Units. Uns mesos més tard, Nabókov va aconseguir feina de professor a la Universitat d’Stanford i Rakhmàninov li va deixar roba de mudar perquè se la posés per anar a fer classes.

Malalt de grip espanyola

Béla Bartók, Ígor Stravinski, Ottorino Respighi… i també Rakhmàninov. El novembre de 1918, quan feia pocs dies que havia arribat a Nova York, el compositor va agafar la grip espanyola. Això sí, va passar-la més aviat fluixa, i el 8 de desembre ja va començar la gira amb un concert a la ciutat de Providence. Des que va instal·lar-se als Estats Units va abandonar bastant la seva faceta compositiva: necessitava guanyar diners, i per això va dedicar-se sobretot a tocar. 

Berta Coll i Bosch
Núvol