Cerca de notícies

Enquesta

La cartografia dels sons

7/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-cartografia-dels-sons-239960

La Banda Municipal de Barcelona dedica el "Retrat d’artista" d’enguany a Philip Sparke

Retrat d’artista és un projecte de la Banda Municipal de Barcelona que té com a objectiu reforçar la presència d’artistes internacionals i la música de nova creació; concretament, té la voluntat de reivindicar aquest tipus de formació i la música per a banda com una cosa viva, actual. Està previst que aquest concert monogràfic se centri cada any en una figura destacada del sector i, de fet, s’havia d’inaugurar, justament, amb Philip Sparke el 2020; llavors, però, el concert es va haver de cancel·lar. Finalment, el proper cap de setmana a L’Auditori es dedicarà tot un programa al compositor britànic, inclosa una estrena mundial que serà, de ben segur, el plat fort de la vetllada. Sota la batuta d’Andrea Gasperin, que substituirà la direcció del mateix Sparke per motius de salut, la formació interpretarà obres compostes en els últims set anys que traçaran un viatge d’Europa fins als Estats Units i del passat fins al futur.

A una entrevista, Philip Sparke comentava que escrivia per a banda per un motiu ben pragmàtic, perquè és un conjunt que «sempre busca noves obres per tocar. Vaig començar a compondre per a orquestra simfònica, però ells no necessiten nova música». Amb un estil obertament comunicatiu i tonal, és conegut per escriure obres que fan referència a ciutats, paisatges, països; i el programa que ens ocupa no n’és una excepció.

El concert començarà amb Spirit of Andalusia, una obra que va anar va anar cobrant aires del folklore andalús a mesura que l’anava escrivint, tot i que aquesta no era la seva intenció inicial. Així, Sparke es va deixar emportar pels ritmes i els colors que li suscitava aquest imaginari per començar la peça amb una fanfara, continuar amb melodies alegres impregnades de la sonoritat de la jota i del flamenc i, després d’un parèntesi més calmat, tornar a l’espectacularitat del tema inicial.

I del sud de la península Ibèrica viatjarem fins a una regió muntanyosa del nord d’Escòcia, les Terres Altes, per veure’n l’albada: Highland Dawn retrata l’atmosfera d’aquest paisatge en el moment que neix el dia. L’obra comença i acaba amb la serenitat d’un cel clar i d’unes muntanyes majestuoses, però la secció central se serveix d’alguns trets característics de la música tradicional de gaita per acabar de situar-nos en el mapa.

Aquest viatge musical ens portarà, també, fins a la capital dels Estats Units: Three Washington Statues és una obra d’uns escassos vuit minuts que s’inspira en tres dels monuments més icònics de la ciutat, dedicats a tres personalitats de la història del país: Abraham Lincoln, Martin Luther King i Duke Ellingthon. Començarem amb un moviment que contrasta la grandiloqüència de la pedra i el moviment frenètic dels visitants, fent referència al monument que, en forma de temple grec, acull l’estàtua d’un Lincoln pensatiu assegut al tron. El segon plasma l’admiració i, alhora, el poder de l’esperança que desprèn l’estàtua dedicada al líder dels drets civils, situada a les escales on va pronunciar el conegut discurs «I have a dream» i esculpida amb la intenció de reflectir aquesta força i determinació. Per acabar, la música ens parla del compositor, pianista i director de banda afroamericà a través d’una imitació de la seva energia, més que no pas del seu estil.

Canviarem d’estat i arribarem fins a Georgia perquè Sparke va titular la segona simfonia amb el nom de Savannah, la capital. El compositor no només va quedar impressionat per la singularitat de la seva arquitectura, construïda majoritàriament el segle XIX després d’un incendi important, sinó també per la seva història: va ser una de les poques ciutats americanes establertes sense conflictes i en cooperació amb els pobles indígenes de la zona. D’una banda, el segon moviment suggereix els sons de la desmotadora de cotó que havien d’utilitzar els esclaus després d’una llarga jornada de treball; de l’altra, el tercer moviment, pretén representar la tensió de la guerra civil, amb els piccolos i els tambors que recreen el so amenaçador d’un exèrcit que s’acosta.

Finalment, el viatge proposat en les dues obres restants serà més metafòric que topogràfic, però igualment estimulant. Moving Heaven and Earth és un tema amb quatre variacions que parteixen d’un passatge del Libera Me del Rèquiem de Fauré. Tot i que no hi apareix citat de manera exacta, sí que s’hi entén una forma alterada en el tema principal i Sparke hi fa referències al llarg de les quatre variacions. El mateix compositor comentava que era una de les seves obres preferides «per com està construïda i enllaçada». I si aquesta haurà estat una parada en el passat de la nostra tradició, també en tindrem una al futur: Hymn at Twilight (Himne al capvespre) és l’obra que la formació barcelonina va encarregar al compositor britànic, una passa més per seguir avançant en la música per a banda.

Més informació i entrades a la seva pàgina web. 

Alba Nogueras i Jané
Núvol