Cerca de notícies

Enquesta

Vox Luminis porta al Palau King Arthur i l'estrena d'una producció de The fairy Quenn, de Purcell

11/3/2022 |

 

Vox Luminis porta al Palau de la Música Catalana King Arthur i l’estrena mundial d’una nova producció de The fairy queen de Purcell, amb Pere Arquillué i Sílvia Bel com a narradors.

Els propers 14 i 16 de març (Sala de Concerts, 19 h), el prestigiós conjunt vocal i instrumental belga Vox Luminis, liderat pel baix Lionel Meunier, debutarà al Palau de la Música Catalana per oferir dilluns la versió semiescenifica de King Arthur, amb Pere Arquillué com a narrador, i dimecres l’estrena mundial d’una nova versió dramatitzada de The fairy queen, amb Sílvia Bel com a narradora, dos dels títols operístics indispensables del compositor anglès Henry Purcell i una de les apostes més destacades del cicle Palau Òpera. La posada en escena de la nova producció de The fairy queen inclourà projeccions de vídeo, creades per a l’ocasió, com a suport de cada seqüència musical, tot generant l’atmosfera necessària i una capa extra de significat a la partitura, però sense desviar l’atenció dels cantants ni de l’orquestra.

Aquestes dues produccions de Vox Luminis, elogiat internacionalment per la seva sonoritat única, compten amb dramatúrgia d’Isaline Claeys, estan incloses en la programació del Barcelona Obertura Spring Festival i clouran la primera edició del cicle Palau Òpera, novetat d’aquesta temporada del Palau.

Henry Purcell és considerat el pare de l’òpera anglesa. “A excepció de Dido and Aeneas, que és una òpera amb tots els ets i uts, la resta de la producció teatral de Purcell respon al concepte de masque o de semiòpera. I aquest és el cas de The fairy queen i de King Arthur, pel fet de ser obres amb parts cantades que il·lustren, de fet, una representació dramàtica”, segons el que explica el crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull Jaume Radigales al programa de mà del concert.

King Arthur or The British Worthy és una de les darreres obres de Purcell i una de les més innovadores per l’època. Estrenada el 1691, és una òpera en cinc actes amb llibret de John Dryden que “explica la història del llegendari rei Artur per unificar el reialme d’Anglaterra. Inspirat en la Historia regnum Britaniae de Geoffrey de Monmouth, Dryden va construir un drama sòlid i d’acord amb les convencions teatrals de l’època”. “Allunyat de la pompositat i de les convencions, Purcell va escriure una obra delicada i en certa manera austera, a excepció de la solemnitat teatral del final del cinquè acte. Alguns estudiosos de l’obra s’entesten encara a considerar l’obra no pas com a òpera sinó com a obra de teatre amb música. És possible. L’obra presenta un indiscutible tremp teatral, cosa que permet veure com la música de Purcell, al llarg de les escenes que constitueixen els cinc actes, manté una continuïtat”, diu Jaume Radigales.

The fairy queen, estrenada el 1692, conté alguns dels fragments més cèlebres del catàleg de Purcell i de tota la història de l’òpera. “És doncs una semiòpera en cinc actes amb llibret anònim però atribuït a Elkanah Settle i a Thomas Betterton inspirada en El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare”, explica Jaume Radigales. “La imaginació melòdica i les textures orquestrals dibuixen amb mà mestra una peça única en el seu gènere i que bé podria posar-se al costat de l’òpera de Britten inspirada en la mateixa obra shakesperiana. La diferència, però, rau en el fet que Purcell escriu una obra fragmentària perquè alternava parts parlades amb cantades”. L’obra conté “una música rica i amb aires que deixaven veure la influència de la música italiana i francesa que havia arribat a la cort anglesa”. “La partitura de The fairy queen es va donar per perduda fins que a inicis del segle XX, amb el renaixement de la música barroca, va tornar a la llum i recentment ha estat objecte de posades en escena i gravacions que li han retornat la força i el poder que de fet mai no ha perdut”. 

Catclàssics