ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

El reflex persa de Joan Magrané

28/3/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/el-reflex-persa-de-joan-magrane-243870

María Hinojosa, l’Ensemble O Vos Omnes i l’OBC estrenen ‘Abglanz’ de Joan Magrané a L’Auditori.

“Fa temps que vinc explorant el món vocal i tinc ganes de veure com funciona a nivell simfònic”, deia Joan Magrané, a mitjans d’agost, en un vídeo que va publicar L’Auditori de Barcelona per anunciar que seria un dels compositors convidats d’aquesta temporada. Finalment, el cap de setmana vinent —tant el divendres 1 d’abril com el dissabte 2, a les set de la tarda— podrem escoltar Abglanz (2021), l’obra per a soprano, cor i orquestra que ens havia promès. L’estrenaran la soprano María Hinojosa, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l’Ensemble O Vos Omnes i altres cantants de L’Auditori.

Magrané està convençut que “l’apel·lació a altres disciplines ens empeny a nous confins” i que “aïllar-se a la pròpia cleda és empobridor”, com explicava fa poc en aquesta entrevista. En aquest sentit, Abglanz —que vol dir reflex— parteix de dos poemes del Llibre de Suleika del Divan occidental-oriental de Johann Wolfgang von Goethe, traduït al català per Manuel Carbonell a Adesiara Editorial. “Goethe m’atrau molt, perquè té aquell punt romanticogermànic però sempre amb la mirada al Mediterrani, a la llum, al sud”, assegura Magrané, que ja ha treballat amb textos seus en altres obres, com Wandrers Nachtlied II (2019) i Tu solus qui facis mirabilia (2014).

“Del Divan occidental-oriental, concretament, me n’interessa el contingut refinat i suggestiu, que casa bé amb la meva música, i també el fet que siguin poemes de Goethe ‘a l’estil’ dels poemes perses antics”, comenta el compositor. La primera part d’Abglanz és una cançó de Suleika per a soprano i orquestra, i va seguida d’una espècie de lletania per a cor i orquestra amb algunes intervencions de la soprano solista. “La part de la soprano és sobretot expressiva, romàntica, fins i tot teatral, mentre que la part del cor és sempre més ritualista”, detalla Magrané.

A l’hora de compondre Abglanz, una de les preocupacions principals de Magrané ha estat l’equilibri entre veus i instruments, sobretot a les parts del cor. “Volia donar tant protagonisme com fos possible al cor, fins i tot quan la textura és subtil”, explica. Al seu parer, la divisió general del cor a vuit veus separades —que en un moment determinat són quatre sopranos i quatre contralts solistes—és “un lligam” amb la música polifònica que havia anat treballant en altres obres.

Un petó de fada i una xacona barroca

Als concerts de divendres i dissabte, l’OBC també interpretarà el Divertimento sobre Le baiser de la fée (1934) d’Ígor Stravinski i la Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98 (1885) de Johannes Brahms. El Divertimento és una suite per a orquestra que Stravinski va compondre a partir del ballet El petó de la fada, inspirat en un conte d’Andersen i dedicat a Txaikovski.

La quarta i última simfonia de Brahms s’estructura en quatre moviments, dels quals destaca especialment el quart, una xacona barroca que desenvolupa una sèrie de variacions a partir d’un tema de la Cantata 150 de Bach. De fet, tota la simfonia és plena de referències musicals a diversos compositors, com ara Beethoven i Schumann. Es tracta d’una obra certament innovadora a nivell formal, i al principi no va acabar de convèncer el cercle d’amistats del compositor. Ara bé, a l’estrena a Meiningen va rebre una bona resposta del públic i des de llavors s’ha considerat una de les obres magnes de Brahms. 

Berta Coll i Bosch
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet