ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

L'Orfeó Català retorna a Europa

16/5/2022 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2140418-l-orfeo-catala-retorna-a-europa.html

L’Orfeó Català va ser ovacionat dissabte a Luxemburg amb una ‘Missa de glòria’ de Puccini.

Regust de victòria, dis­sabte a la nit, entre les 826 colum­nes de la moderna i por­ten­tosa Phil­har­mo­nie de Luxem­burg, on l’Orfeó Català, que no viat­java a l’estran­ger d’ençà d’uns BBC Proms l’estiu del 2019 a Lon­dres, va sege­llar el seu retorn als esce­na­ris euro­peus amb una Missa de glòria de Puc­cini diri­gida pel valencià Gus­tavo Gimeno, que dime­cres ja s’havia pogut escol­tar al Palau de la Música i, dijous, al Théâtre des Champs Elysées de París.

Espe­ro­nats per Mari­ona Caru­lla –que, en una escena que podia recor­dar la de Joan Laporta quan baixa al ves­ti­dor després d’un tri­omf històric a Can Barça, va ser vic­to­re­jada amb crits de “pre­si­denta, pre­si­denta”–, la noran­tena de can­tai­res de l’Orfeó van impro­vi­sar en sor­tir de la funció als vestíbuls un Cant de la senyera davant la mirada emo­ci­o­nada dels 23 socis que els havien acom­pa­nyat en el viatge i la curi­o­si­tat i admi­ració dels músics de la Phi­lar­mo­ni­que, un dels quals, el vio­li­nista Phi­llipe Koch, s’aco­mi­a­dava de l’orques­tra després de gai­rebé qua­tre dècades de ser­vei.

El pro­jecte, una obra de joven­tut del com­po­si­tor de Tosca o La bohème amb par­ti­ci­pació del tenor Char­les Cas­tro­novo i i el baríton Ludo­vic Tézier, s’enre­gis­trava per Har­mo­nia Mundi i Gimeno, amb el públic ja fora de la sala, va fer tor­nar l’Orfeó a gra­var una part que no li aca­bava de fer el pes. Però ni aquesta hora extra en un intens peri­ple de tres dies ni el fet d’haver de sopar, afa­mats, unes almenys ben salu­da­bles cru­dités gai­rebé en horari de mit­ja­nit, van rebai­xar l’entu­si­asme del can­tai­res de l’Orfeó, que, en una casu­a­li­tat demos­tra­dora del poder del cant coral a Cata­lu­nya, havien coin­ci­dit poc abans a l’audi­tori luxem­burguès amb el Cor Infan­til Amics de la Unió de Gra­no­llers, pro­ta­go­nis­tes de tres con­certs a la Salle de Musi­que de Cham­bre. “Estem molt eufòrics”, reco­nei­xia Berta Man­resa, una de les sopra­nos de l’Orfeó. “Teníem mol­tes ganes de tor­nar a can­tar fora de casa, i poder dur a Luxem­burg i França aquest pro­jecte ha estat real­ment fantàstic”. “Aquests dos últims anys han estat molt durs i difícils”, hi afe­gia, per la seva banda, la con­tralt Anna Rosés. “No ens hem pogut treure les mas­ca­re­tes, de fet, fins a l’assaig gene­ral del Palau, però haver-ho pogut fer, final­ment, amb aquesta obra, tan expan­siva i amb aquest punt, fins i tot, d’alli­be­ra­ment, ha estat ideal”.

Aplau­dits amb entu­si­asme, uns minuts abans, tant pel públic de Luxem­burg com pel que havia vin­gut expres­sa­ment de Cata­lu­nya, els can­tai­res havien estat assa­jant al matí a les ordres de Gimeno i Pablo Lar­raz, immi­nent relleu del britànic Simon Hal­sey com a res­pon­sa­ble artístic de l’Orfeó. Gimeno, direc­tor titu­lar de l’Orques­tre Phi­lar­mo­ni­que Luxem­bourg (que com­bina amb la de la Simfònica de Toronto) des del 2015 i una de les batu­tes de l’Estat amb més pro­jecció inter­na­ci­o­nal, li reco­nei­xia a l’Orfeó ser un “cor excel·lent i pre­pa­radíssim”. “Aquests dies m’han vin­gut músics de l’orques­tra tot dient-me: «Caram, quin cor tan extra­or­di­nari!»”, res­sal­tava.

“Poques vega­des hem tre­ba­llat amb un direc­tor d’orques­tra que hagi creat tanta empa­tia”, li reco­nei­xia a Gimeno, per la seva banda, Lar­raz. “Tro­bar-te algú que et demana, per exem­ple, què et sem­bla la manera com el cor pro­nun­cia les esses no és tan habi­tual, per al direc­tor d’un cor. I aques­tes coses fan, també, que el cor s’hi impli­qui més. El de l’Orfeó és un cor que té mol­tes ganes de posar-se al ser­vei d’un direc­tor que els doni ener­gia. I, quan els en dona, ells estan encan­tats i, en els resul­tats, s’hi nota ale­gria.”

Lar­raz, com­pla­gut que la Missa de glòria de Puc­cini per­metés jugar de ple “amb el so com­pacte, fle­xi­ble, lliure i sense ten­si­ons que el cor havia estat tre­ba­llant els últims anys”, remar­cava, com havien fet minuts abans Mari­ona Caru­lla i el direc­tor del Palau, Joan Oller, la importància de la inter­na­ci­o­na­lit­zació. “És una estratègia de la casa des de fa molt temps”, recor­dava. “Hem de fer país, sent pre­sents en pobles i ciu­tats; però, a la vegada, poder mos­trar-nos enfora com a símbol de qua­li­tat i cul­tura cata­lana.”

Tot i actuar amb titans com ara Gimeno o Tézier, l’Orfeó assu­meix en les seves gires euro­pees els obs­ta­cles logístics pro­pis d’un cor ama­teur. “La gent, per poder fer aquesta gira, ha hagut de dema­nar vacan­ces”, feia notar Lar­raz. “Hi ha estu­di­ants, mes­tres d’escola...” Can­tar dar­rere l’orques­tra una obra que va reve­lar-se com tot un regal per a un cor i, després, recon­nec­tar amb la pròpia història tot fent, després d’haver visi­tat en anys ante­ri­ors Viena o Munic, el Cant de la senyera en un altre tem­ple cul­tu­ral cen­tre­eu­ro­peu, no obs­tant això, com­pensa qual­se­vol esforç. 

GUILLEM VIDAL
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet