ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Liceu+ ofereix aquest estiu gratu´tament una maratˇ d'˛peres coincidint amb el 175Ŕ aniversari

20/7/2022 |

 

Liceu+ ofereix aquest estiu gratuïtament als usuaris registrats una marató d'òperes coincidint amb el seu 175è aniversari.

El Gran Teatre del Liceu celebra el seu 175è aniversari posant en relleu la seva història, la seva trajectòria artística i la seva rellevància en el context sociocultural i econòmic al llarg dels anys. Coincidint amb aquesta efemèride, una de les accions que el Liceu ofereix és la de recordar les produccions més icòniques de la cronologia liceista a través de la plataforma audiovisual Liceu+. En aquest sentit, s’han seleccionat i recuperat els enregistraments d’algunes de les òperes més cèlebres, instants que recorden vetllades úniques i que formen part de les pàgines escrites de la història de la institució.

Durant el mes d’agost, el Liceu fa una parada tècnica però la plataforma audiovisual segueix oferint contingut operístic durant tot l’estiu per a aquells amants de l’òpera, que podran gaudir de produccions enregistrades al Liceu en alta qualitat des de qualsevol lloc del món. Tots aquells usuaris registrats a Liceu+ podran gaudir gratuïtament d’aquests materials.

Així doncs, des del 20 de juliol fins el 31 d’agost i del 15 de setembre al 15 d’octubre, el Liceu posa a disposició de manera gratuïta per aquells usuaris registrats a la seva plataforma audiovisual Liceu+ una marató de de cinc òperes icòniques del Liceu dividides en dos períodes de temps. El primer llançament conté els títols de Norma, Aida i La traviata, 3 òperes emblemàtiques de la història de l’òpera. La plataforma audiovisual en rescata les últimes produccions que s’han representat al Liceu: Norma de Bellini, amb la proposta de Kevin Newbury (temporada 2014/15), Aida de Verdi amb la direcció d’escena de Thomas Guthrie (temporada 2019/20) que actualitzava la històrica escenografia de Mestres Cabanes i La Traviata de Verdi, sota la direcció de David McVicar (temporada 20/21). La segona part de la marató d’òperes conté Die Zauberflöte (La flauta màgica) i Un ballo in maschera. Les dues produccions es van dur al Liceu la temporada 2000/01. Die Zauberflöte (La flauta màgica), de W.A. Mozart, amb proposta de Joan Font, de Comediants, mentre que Calixto Bieito signa la direcció d’escena de Un ballo in maschera de Verdi.

Norma

Aquest any, Norma de Bellini tanca la temporada 2021/2022 del Gran Teatre del Liceu amb una espectacular proposta d’Àlex Ollé. Per homenatjar-la i significar-la com un dels grans títols de la història operística i del Gran teatre del Liceu, es posa a disposició del públic l’última representació que es va fer de Norma al Liceu, el febrer de la temporada 2014/2015, amb el Cor i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida sota la batuta de Renato Palumbo i amb la direcció escènica de Kevin Newbury. Segons Newbury, “calia que l’òpera transmetés una sensació d’opressió i ho va resoldre situant l’acció en un entorn mític, fosc, inspirat en boscos sagrats”.

El cast que es podrà veure a Liceu+ és el que va actuar el 17 de febrer de 2015, l’encapçalat per Sondra Radvanovsky, que segons la crítica, “va saber regalar al públic uns pianíssims embolcalladors”. El baríton Gregory Kunde va fer de Pollione i Raymond Aceto de Oroveso. La mezzosoprano Ekaterina Gubanova va interpretar Aldagisa, Anna Puche va agafar el rol de Clotilde i Francisco Vas el de Flavio.

Norma, la sacerdotessa i líder espiritual de la rebel·lió contra els romans, estima Pollione, el cap de la força d’ocupació que vol oprimir el seu poble i amb qui ha tingut dos fills. Una traïció que amenaça la supervivència de la comunitat. A més, l’heroïna descobreix l’amor prohibit entre la seva companya Adalgisa i Pollione. Es troba, a més, en ple debat entre la seva voluntat o la llibertat del seu poble i se sent completament atrapada per les referències col·lectives (les regles socials i el pes dels símbols antics i de la fe). Els seus dubtes i la seva fragilitat apareixen com a ressonàncies contemporànies davant d’una religió entesa com a fanatisme, llei inflexible i instrument cec.

Sense escapatòria i esdevenint una autèntica heroïna, accepta la seva culpa i està disposada a morir. Un sacrifici purificador i una història que ofereix un dels rols més difícils i emblemàtics de la història de l’òpera. Aquesta obra cabdal del belcantisme i la tercera òpera que es va representar en la temporada inaugural del Liceu l’any 1847, constitueix l’exemple perfecte de tragèdia musical.

Aida

A la temporada 2019/2020 es van recuperar els espectaculars dissenys de Mestres Cabanes per tornar a representar al Liceu Aida de Verdi, aquest cop, sota la batuta del mestre Gustavo Gimeno. La funció disponible a Liceu+ és la del dia 22 de gener de 2020, amb les veus més destacades del panorama internacional: Angela Meade en el paper d’Aida i Yonghoon Lee com a Radamès. La mezzosoprano Clémentine Margaine va agafar el rol d’Amneris i el baríton Franco Vassallo en el d’Amonasro completaven un repartiment de veus excepcionals.

L’escenògraf Jordi Castells es va encarregar d’adaptar i recuperar l’escenografia que va desenvolupar 75 anys abans Mestres Cabanes, considerada des d’aleshores una obra mestra de l’escola catalana de l’escenografia. Aquesta Aida va ser dirigida escènicament per Thomas Guthrie i va significar un autèntic tribut al passat del Gran Teatre del Liceu.

Aquesta òpera fonamental del catàleg verdià narra el drama d’Aida, una princesa etíop que, a causa dels designis del destí, es transforma en esclava d´Amneris, la filla del faraó egipci. Totes dues formen un triangle amorós perfecte amb Radamés, heroi dels exèrcits egipcis enamorat d'Aida i alhora estimat per Amneris, però sense ser corresposta.

Aida és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret d'Antonio Ghislanzoni. Es va estrenar per primera vegada el 24 de desembre de 1871 a l'Òpera del Caire. A Barcelona va arribar gràcies a la iniciativa del Teatre Principal, amb una primera representació el 16 d'abril del 1876. Al Liceu es va estrenar gairebé un any més tard, el 25 de febrer del 1877, i des de llavors ha estat l'òpera més representada a el Teatre de la Rambla, on s'hi han representat 454 vegades. L'última representació al Liceu es va fer durant la temporada 2019/2021 i és la que ofereix el catàleg del Liceu+.

La traviata

El cèlebre David McVicar, director escènic de la recent Flauta Màgica al Liceu, va agafar les regnes d’un dels títols més esperats de la temporada 2020/2021: La Traviata de Verdi. La representació disponible al Liceu+ serà la del 28 de desembre de 2020. Sota la batuta de la directora italiana Speranza Scappucci, aquell dia la funció va comptar amb un equip artístic de luxe amb Kristina Mkhitaryan interpretant el rol de Violetta Valéry, el tenor Dimitry Korchak com a Alfredo Germont i el baríton Giovani Meoni com Giorgio Germont.

Estrenada a Venècia el 1853, La traviata va ser des del primer moment una obra d’una gran modernitat, inspirada en successos recents i mundans –la mort per tuberculosi a París d’una jove cortesana, Marie Duplessis, la vida de la qual va transportar a la ficció l’escriptor Alexandre Dumas (fill) en el seu gran èxit La dama de les camèlies– i que va significar al seu moment una gran revolució en el gènere: no solament qüestionava el domini de l’òpera històrica, sinó que formalment trencava amb moltes de les convencions del bel canto i aprofundia en l’ambició de Verdi –compartida també per Wagner aquells mateixos anys–, d’estrènyer el nexe entre òpera i teatre, tot mantenint el nivell musical alhora que es forçava un avenç escènic cap a estàndards pròxims a Shakespeare.

El repte de David McVicar amb aquesta La traviata va consistir en passar de l’estil galant al realisme que, de fet, era la intenció de Verdi quan va proposar de fer una òpera actual sobre el París del seu temps. En aquesta proposta, Violetta no és una damisel·la que té dificultats, sinó una cortesana que només rep el favor social al seu saló privat. Per això en la producció de McVicar, el que hi domina és un to negre que subratlla la sordidesa de l’entorn de la història i el seu destí funest.

La història de La traviata relata la vida de Violetta, una prostituta amb èxit en un París que ja s’intueix decadent i colpit per la tuberculosi. Ella aspira a la felicitat buida dels plaers fugissers, fins que coneix Alfredo Germont, un admirador que li declara el seu afecte. Violetta cau vençuda per la força de l’amor incondicional, però quan sembla endinsar-se en una vida millor –més senzilla, més plena i plena de significat–, la benedicció esdevé una condemna, atacada per tots els mals possibles: la gelosia, la traïció i la tisi, que acaba amb la vida de Violetta i la seva aspiració d’enlairar-se, en vida, a un pla superior. Aquesta representació de l’amor –el bé suprem, però inassolible sense sacrifici– és la que converteix La traviata en una òpera immortal, per a tots els segles i tots els públics.

Die Zauberflöte

Just després de l’èxit rotund de La Flauta Màgica de W.A. Mozart, dirigida pel mestre Gustavo Dudamel durant aquesta temporada 2021/2022, el Liceu+ ofereix la producció que es va fer l’any 2000 amb la versió de Joan Font (Comediants) com a director d’escena.

Aquesta proposta va ser especialment celebrada perquè va saber potenciar la dimensió festiva de Papageno amb una atmosfera de conte infantil que alleugerien la solemnitat i la litúrgia maçònica que sustenten el viatge iniciàtic de Tamino.

 

La funció que oferirà la plataforma audiovisual està configurada per Wolfgang Rauch fent de Papageno i Olatz Saitua de Papagena, Valeria Esposito encarna el rol de Reina de la Nit i Deon van der Walt de Tamino, mentre que Sarastro és interpretat per Reinhard Hagen.

La flauta màgica és una de les òperes més populars de Mozart. Es va estrenar a Viena l'any 1791, pocs mesos abans de la seva mort. L'obra recull diversos elements de la música operística de l'època i els fusiona en una unitat dramàtica i musical carregada de significacions simbòliques que serà un model per a l'òpera romàntica alemanya.

Un ballo in maschera

El director d’escena d’aquesta producció de la temporada 2000/01, Calixto Bieito, va debutar al Liceu amb una controvertida visió del drama verdià, ambientant-lo en la transició espanyola. El director però no va fer referències directes a la política espanyola contemporània, simplement volia explicar un ambient amb els elements històrics i socials que li eren més propers a ell i al públic. Tot i que l’espai escènic no fa referència a una realitat concreta, el vestuari sí que permet situar l’època als anys 70. Segons Bieito, li era necessari comptar amb un espai fortament referenciat per poder desenvolupar l’òpera. El muntatge que va presentar al Liceu era una coproducció juntament amb la English National Opera i la Royal Danish Opera.

Els personatges es reuneixen per assassinar el seu rei, un monarca enamorat de la dona del seu amic, que se’n va de festa a un prostíbul i finalment apareix a la festa de màscares. Així Verdi desemmascara les baixes passions que animen els protagonistes de l’òpera.

Entre el repartiment de la funció enregistrada que oferirà el Liceu+ hi ha Walter Fraccaro com a Gustau III, Lado Ataneli com a Renato, Ana María Sánchez interpreta el paper d’Amelia i Elisabetta Fiorillo fent d’Ulrica.

Un ballo in maschera és una òpera que ja va néixer sent polèmica: la censura italiana va obligar al compositor italià a canviar el nom dels personatges i el lloc de l’acció. Verdi, finalment va traslladar l’acció de la cort sueca al Boston de finals del segle XVIII, i va convertir així el rei Gustau III en Ricard. L’òpera es va estrenar a Roma el 1859 amb aquesta canvi ambiental i així es va convertir en un dels títols més populars del repertori. 


CatclÓssics

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet