Cerca de notícies

Enquesta

Catalunya i Portugal, connectades pel barroc

14/8/2022 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/catalunya-i-portugal-connectades-pel-barroc-269789

L’Ensemble Lisboa 1740 porta al Pirineu la desconeguda “Missa regalis” de Francesc Valls

Després de l’aplaudit debut a l’abril, al Festival de Cervera, l’Ensemble Lisboa 1740 omplirà el Pirineu de la seva fusió catalanoportuguesa. Ho farà amb una obra pràcticament inèdita com a protagonista: La Missa regalis de Francesc Valls. En marc del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP), la formació oferirà un programa de música barroca el 19 d’agost al Castell de Mur, el dia 20 a Borén (Alt Àneu) i diumenge 21 al Monestir de Sant Pere de Camprodon.

Fernando Miguel Jalôto, organista i director d’aquest ensemble vocal i instrumental, explica que la formació va néixer perquè “ens interessava potenciar la connexió entre Portugal i Catalunya, per tal d’eliminar diferències i construir junts”. Josep Maria Dutrèn, cap del FEMAP, va ser un dels principals instigadors d’aquest projecte. “Dutrèn em va parlar d’una missa del gran compositor Francesc Valls, dedicada al rei Joan V de Portugal, que era pràcticament desconeguda a Catalunya”, declara Jalôto. La Missa regalis, estrenada el 1740, la darrera obra del músic català, mostra la magnificència i l’esplendor de la Capella Reial portuguesa de l’època. Jalôto, gran coneixedor de la música barroca lusitana, va reunir un seguit cantants catalans, les sopranos Anaïs Oliveras i Irene Mas, la mezzosoprano Mariona Llobera, el tenor Carles Prats i el baríton Néstor Pindado, i la violoncel·lista Clara Pouvreau per tornar a interpretar, a Cervera, aquesta missa després de tres segles de silenci a la península.

La proposta no només connecta països i artistes, també ha ajudat a la col·laboració entre el FeMAP i el Festival de Cervera, dos festivals essencials per la descentralització de la programació musical, per tal de fer possible aquest programa. “El repertori del concert es desenvolupa al voltant d’un eix central que és la missa de Valls”, una missa que exemplifica la perfecta comunió de tradició i innovació que caracteritza la música del compositor català. “Valls beu dels grans referents de la polifonia renaixentista, estil predilecte a la conservadora capella portuguesa del seu moment, però també mira al futur amb una harmonia de molta modernitat”, un fet que uneix el músic català amb Bach, destaca Jalôto.

Valls beu dels grans referents de la polifonia renaixentista, però també mira al futur amb una harmonia de molta modernitat.

La interpretació d’aquesta obra també fa justícia a, probablement, un dels màxims exponents del barroc a Catalunya, “Valls és un d’aquells compositors que és més conegut pels llibres de musicologia que no pas per sentir-lo habitualment a les sales de concerts”. També desperta enigmes, però, com ara, quina era la seva relació amb Portugal? Hi ha alguna informació sobre suposades estades al país? De quina manera es podria haver tocat aquesta missa a la Capella Reial de Portugal?

A aquesta darrera qüestió ha volgut donar resposta Jalôto amb la resta d’obres que sonaran als tres concerts pirinencs. Les obres litúrgiques de José António Carlos de Seixas, Antonio Tedeschi i Manuel Cardoso, i el motet Elisabeth potens opere et sermone de Giovanni Giorgi, ajudaran a recrear el tipus de celebracions religioses pròpies del s.XVIII, “molt més variades i diverses del que ara ens podríem imaginar”, explica el músic portuguès. És un repertori propi de la Capella Portuguesa i podrien haver sonat perfectament junt amb la Missa regalis o per les festes de Santa Elisabet de Portugal. El cant pla, que també hi és present, no té tant de protagonisme com podria en aquesta interessant recreació “per mantenir la dinàmica i el ritme que les altres obres donen al concert”.

Es gaudirà, doncs, de la música de compositors molt bons que “mereixen ser més coneguts”, però, com és el cas d’Antonio Tedeschi i Giovanni Giorgi, en ser estrangers i haver-se traslladat a Portugal, “no han tingut la visibilitat d’una nació que els identifiqui com a propis actualment, malgrat la importància a l’època”. La recuperació de repertori i la inclusió de compositors poc interpretats suposa una aposta indispensable per la preservació del patrimoni musical barroc. “A diferència de com es preserven els monuments i les esglésies” com les del FEMAP “a la música se li dona vida a través de la seva interpretació”.

Afortunadament, sembla que els programadors del país ajudaran a l’Ensemble Lisboa 1740 a seguir perdurant aquesta obra amb diversos concerts de cara a l’any que ve. A més, el director de la formació avança que existeix la voluntat de portar la proposta a Barcelona i a Lisboa. Pel que fa al futur a llarg termini d’aquest conjunt, creat específicament per aquest programa, Jalôto explica que se sent bé treballant amb ells, que “el FEMAP servirà per continuar provant la dinàmica entre músics”, i obre la porta a fer altres projectes amb ells. 

Pau Requena
Núvol