Cerca de notícies

Enquesta

Música Antiga de Girona dedica l'onzè disc a la Setmana Santa barroca

17/10/2022 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2206079-musica-antiga-de-girona-dedica-l-onze-disc-a-la-setmana-santa-barroca.html

El disc va ser gravat en directe durant el concert que la formació va oferir a l’Auditori de Girona el desembre passat. Inclou obres de Gònima, Gaz i Soler.

Música Antiga de Girona acaba de publi­car l’onzè CD, titu­lat La Set­mana Santa de la Girona bar­roca, que inclou deu com­po­si­ci­ons de tres mes­tres de cape­lla de la cate­dral de Girona, Manuel Gònima (Lleida, 1710-Girona, 1792), Josep Gaz (Mar­to­rell, 1656-Girona, 1713) i Fran­cesc Soler, de qui es des­co­nei­xen la data i el lloc de nai­xe­ment i que va morir a Girona el 1688. El disc es va gra­var en directe durant el con­cert que Música Antiga de Girona va ofe­rir el 12 de desem­bre pas­sat a l’Audi­tori de Girona, sota la direcció de Marc Díaz Callau. La majo­ria de les par­ti­tu­res ori­gi­nals es con­ser­ven a l’arxiu capi­tu­lar de Girona, excepte qua­tre que es tro­ben a la Bibli­o­teca Naci­o­nal de Cata­lu­nya. L’edició dels tex­tos poètics ha anat a càrrec d’Albert Ros­sich, catedràtic de filo­lo­gia cata­lana de la UdG.

En el con­cert enre­gis­trat per a aquest disc, Música Antiga de Girona va incloure Laia Fri­golé (soprano I), Lorena Gar­cia (soprano II), Hugo Bolívar (con­tralt), David Hernández (tenor), Daniel Regincós (vio­lon­cel bar­roc), Albert Bosch (llaüt bar­roc) i Marc Díaz (orgue posi­tiu i direcció). La por­tada del disc repro­du­eix un frag­ment del vitrall del segle XIII des­co­bert el 2019 a la cate­dral de Girona durant la res­tau­ració de la cape­lla de Sant Martí i Sant Fran­cesc, con­cre­ta­ment un detall de la cru­ci­fixió.

El pre­si­dent de l’asso­ci­ació Música Antiga de Girona , Jaume Pinyol, és l’autor dels tex­tos que con­tex­tu­a­lit­zen aquesta “reco­pi­lació de cants no litúrgics del període 1682-1774”, al lli­bret del CD. Pinyol des­taca una sin­gu­la­ri­tat d’aques­tes obres i de la Set­mana Santa, no només a Girona sinó a gai­rebé tota la Península: “De la mateixa manera que en la pro­cessó de Diven­dres Sant a Girona no es fa cap al·lusió a la resur­recció, tam­poc no hi ha cap par­ti­tura dedi­cada a la Pas­qua entre les 750 que es con­ser­ven a l’arxiu de la cate­dral, men­tre que com­po­si­tors euro­peus de dife­rents con­fes­si­ons, com ara el luterà Bach i el catòlic Haydn, sí que li van dedi­car grans obres. Crec que aquesta excepció ibèrica s’explica pel fet que, en una situ­ació de tipus feu­dal, és més impor­tant donar un sen­tit al dolor, jus­ti­fi­car-lo teològica­ment, que no pas can­tar l’ale­gria de la Pas­qua”.

Pinyol hi afe­geix que les obres inclo­ses en el disc “mos­tren la divisió giro­nina entre tres grans cor­rents d’espi­ri­tu­a­li­tat: els escolàstics, que eren els jesuïtes i domi­nics, i que defen­sa­ven que la misèria humana con­na­tu­ral podia ser sal­vada sem­pre que es demanés perdó; els car­me­li­tes, que cre­ien que l’amor ho pot tot, i la con­gre­gació dels Dolors, que apos­ta­ven per la tea­tra­li­tat del pati­ment de Jesús en la creu. Després de Napoleó, aques­tes tres tendències aca­ben ins­tau­rant par­tits polítics, també sor­gits arran de llui­tes nobiliàries”. 

XAVIER CASTILLÓN
El Punt/Avui