Cerca de notícies

Enquesta

“Onze”: els números fan el Nexus

19/2/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/onze-els-numeros-fan-el-nexus-305848

El Nexus Piano Duo completa vint anys de carrera amb el llançament del seu tercer disc, “Onze”, que compila obres de compositors catalans per a quatre mans.

No és cap secret: tothom sap que existeixen abundants obres per a piano tocat a quatre mans. Tanmateix, és un repertori sovint oblidat i descurat, amb una exigua presencia en els programes de concerts i també un baix percentatge global d’enregistraments. Es tracta d’un buit inexplicable però real, que el Nexus Piano Duo porta dues dècades combatent i reblint, amb predisposició, sagacitat i constància.

El tàndem, basat a Arenys de Mar, està format per Mireia Fornells, que s’ocupa majorment de les notes altes, i Joan Miquel Hernández, encarregat generalment dels greus, tot i què a vegades s’intercanvien papers. El duet ja compta al portafolis amb dues aventures discogràfiques anteriors: “Promenade” (2016) i “Mediterrànies” (2015), que incideixen clarament el periscopi en la creació musical catalana.

Aquest és també l’enfocament de l’últim àlbum, publicat recentment pel segell FICTA, i intitulat simplement “Onze”, ja que recull composicions d’aquest nombre de autors del país, amb un recorregut que va de principis del segle XIX a finals del XX. El catàleg és, per tant, molt ample, però incideix sobretot en el període romàntic i en adaptacions de melodies de caire més popular, incloent sardanes, cançons de bressol i nadales.

L’elenc està sensiblement ordenat de forma cronològica, obrint amb l’obra que té més antiguitat i durada, la Sonata a quatre mans sobre melodies sueques de Ferran Sor, datada de 1818, quan el compositor sojornava a Londres. Respectant estructures i harmonies encara deutores de Haydn i Mozart, la reeixida partitura va agafant ales i alens més beethovenians a mesura que progressa, marcant un inici àgil i farcit pel llarga-durada.

Se segueixen dues obres d’esperit marcadament fin de siècle, la Fantasia elegíaca (1890) de Gabriel Balart i el Nocturn de Juli Garreta (1896), denotant la influència conjuntural i estilística del gran pianisme de mitjans del segle XIX, sobretot de Chopin i Lizst, que els vint dits del duet entreguen amb solvència i vivacitat. El disc va avançant suaument i de forma coherent, seguint-se un bloc inspirat en balls de l’Europa central i septentrional, com ara la galant Gran Marxa de Vicent Costa Nogueras, la compassada Dansa trista de Josep Maria Cristià i la més agredolça Dansa noruega de Manuel Burgés. Aquesta última disposa la curiositat d’estar dedicada a Enkefru Nina Grieg, reputada soprano lírica, que va ser esposa del cèlebre compositor Edvard Grieg, malgrat que eren cosins per naixement. També amb autoria de Burgés, s’inclou seguidament el seu Capriccio – August i el pallasso, amb un temperament jocós i entremaliat que justifica el nom.

Arribant al seu últim tram, Onze gira el timó cap a composicions del segle XX imbuïdes per melodies catalanes més tradicionals: la majoria vesteixen de dolçor i candidesa, com ara l’Epifania de Ricard Lamote o els opus de Manuel Blancafort, extrets de la sèrie Peces petites per a mans menudes. Ans, la Mercè, una sardana de Xavier Gols, esbalaeix pel caràcter més erudit i concertístic, assumint-se com una mena de fuga elegíaca i evocadora.

El cicle acaba amb obres de Joan Massià i del que havia estat seu alumne Narcís Bonet, un nen prodigi que d’adolescent ja realitzava recitals al Palau de la Música i que més tard seria professor al Conservatori de Paris. Les obres del primer tenen un tarannà més impressionista, mentre que les del segon exploren sonoritats més properes a les avantguardes russes del Segle XX, amb espurnes de Rakhmàninov i Xostakóvitx. Com a curiositat, els pentagrames de Massià estan, en realitat, dedicats al seu aprenent, el que prefigura també la cura per part del Nexus d’establir nexes entre els músics coberts per la gravació.

Sent, òbviament, especialistes en el repertori presentat, els dos pianistes excel·leixen per les interpretacions fermes, afectuoses i vibrants, les quals distenen la desimboltura, la seguretat i l’entesa simbiòtica que deriven necessàriament de 20 anys compartits de treball i dedicació conjunta. Els números ho diuen tot i fan ara ja part, també, de la pròpia identitat del Nexus Piano Duo. 

Alexandre Nunes de Oliveira
Núvol