Cerca de notícies

Enquesta

Grigory Sokolov torna al Palau de la Música Catalana amb Purcell i Mozart

28/2/2023 |

 

Demà dimecres, 1 de març (Sala de Concerts, 20 h), el pianista Grigory Sokolov torna la Palau de la Música Catalana fidel a la seva cita anual amb la sala modernista per tretzè any consecutiu. Aclamat per la crítica per la seva extraordinària habilitat per articular veus individuals dins d’una textura polifònica complexa i per projectar línies melòdiques perfectes, en aquesta ocasió Sokolov oferirà un programa amb obres de Henry Purcell i W. A. Mozart. La relació artística que uneix el pianista rus amb el Palau és una d’aquelles “històries d’amor extraordinàries” que s’estableixen tan sols de tant en tant entre un artista i una sala de concerts, amb un públic fidel i nombrós que any rere any espera aquest recital que ja forma part del calendari pianístic imprescindible de la ciutat. El concert, corresponent al cicle Palau Piano, forma part de la nova gira espanyola del músic.

La primera part del concert serà dedicada a la música barroca amb nou obres de Purcell, entre elles tres Suites, les núm. 2, 4 i 7, que destaquen pel “seu desplegament melòdic”, segons el què explica el doctor en humanitats Jacobo Zabalo al programa de mà del concert. “Rarament incloses en els recitals de piano, les peces que Henry Purcell (1659-1695) va concebre per a clavicèmbal, entre elles vuit Suites, s’inspiren en composicions galants del Barroc francès, que alguns dels seus mestres coneixien bé”. Sokolov interpretarà una versió per a teclat de la Melodia de trompeta en Do major, Z. T. 678, “Cíbele”. Una cíbele (també anomenada cebell) és una peça musical en forma de gavota en compàs bimètric que s’escolta sobretot en música barroca. El nom ve del cor que lloa la deessa Cibeles a l’obra Atys de Jean-Baptiste Lully. Les cibells posteriors s’han escrit per a veu o per a diversos instruments, com ara la trompeta o el clavicèmbal. També tocarà A ground in gamut, en Sol major, amb què obrirà el recital, Una nova melodia irlandesa (Lilliburlero), en Sol major, Z. 646, Una nova melodia escocesa, en Sol major, Z. 655, Round 0, en Re menor, Z. T. 684 i “l’encisadora” Xacona en Sol menor, Z. T. 680, amb què clourà la primera part.

La segona part del concert serà dedicada a Mozart amb la Sonata per a piano núm. 13, en Si bemoll major, K. 333/315c op. 7 núm. 2, obra que “fa gala d’un equilibri paradigmàticament clàssic: hi conviuen brio i profunditat, i l’estil galant les recorre de forma més o menys explícita, mirant-se al mirall de l’obra de Johann Christian Bach, amic personal del salzburguès”, diu Zabalo. Sokolov clourà el concert amb l’”inclassificable” Adagio per a piano en Si menor, Kv. 540, un “moviment lent que Alfred Einstein va descriure com «un dels més perfectes, més profundament sentits i desolats»”. 

Catclàssics