Cerca de notícies

Enquesta

Fabio Biondi i Europa Galante porten ‘Il ritorno d'Ulisse in patria' de Monteverdi al Palau

10/3/2023 |

 

Fabio Biondi i Europa Galante porten ‘Il ritorno d’Ulisse in patria’ de Monteverdi al Palau de la Música Catalana, amb les veus destacades de Mark Padmore, Sara Mingardo i el Cor de Cambra del Palau,

Dissabte que ve, 11 de març (Sala de Concerts, 19 h), el conjunt Europa Galante, formació de referència en la interpretació amb criteris originals i considerat el conjunt italià de música històrica més important, torna al Palau de la Música Catalana amb el seu fundador i titular Fabio Biondi per oferir la versió de concert de l’òpera barroca Il ritorno d’Ulisse in patria de Claudio Monteverdi. Una versió en què destaquen les veus del polifacètic tenor Mark Padmore, en els papers d’Ulisse i Fragilitat humana, i de la mezzosoprano del moment Sara Mingardo, com a Penelope, així com les veus del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director; Júlia Sesé, preparadora del Cor), en la que serà la segona col·laboració del cor amb el director italià. Un concert del cicle Palau Òpera, d’ingredients imbatibles per a gaudir d’una tragèdia amb final feliç, que també s’inclou dins de la programació del Barcelona Spring Festival 2023.

Il ritorno d’Ulisse in patria va ser escrita per al Carnaval de Venècia del 1640, amb llibret de Giacomo Badoaro, i consta d’un pròleg i tres actes que narren amb intensitat dramàtica la història homèrica d’uns déus entrellaçats per l’amor, l’amistat, l’enveja, l’odi i la fragilitat humana, amb un final moralitzant. Aquesta òpera esdevé un graó més en el camí cap a l’arribada i futura consolidació del bel canto, amb la tècnica de l’anomenat arioso, predecessor de l’ària, que apareix en situacions dramàtiques més lleugeres fent ús de virtuosisme vocal i contrastant amb els recitatius.

Aquesta obra, penúltima òpera conservada de Monteverdi, es basa en els últims moments de l’Odissea d’Homer i alhora representa la història del propi gènere operístic iniciada amb el seu L’Orfeo (1607), una de les primeres obres reconegudes com una òpera. Trenta-tres anys separen ambdues composicions, “un llarg lapse temporal que suposa un buit musicològic monumental perquè, durant aquest període, no només el compositor va escriure un bon grapat d’òperes malauradament perdudes, sinó que el gènere com a tal evolucionà de manera vertiginosa. D’experiment intel·lectual i passatemps cortesà reservat per a grans ocasions, l’opera in musica esdevingué, en pocs anys, un fenomen que omplia teatres i, com a conseqüència, impulsà la creació de la indústria de l’espectacle tal com l’entenem avui”, segons el què explica el crític musical i divulgador Antoni Colomer al programa de mà del concert. “El salt musical i dramatúrgic entre L’Orfeo, hereu encara de l’imaginari renaixentista, i obres com Ulisse i Poppea [L’incoronazione di Poppea], considerades les primeres òperes modernes, és immens i s’explica per diversos motius”, com “la pròpia evolució d’un gènere condicionat pel component comercial”.

Completaran el conjunt de veus solistes de la soprano Julieth Lozano (Amore, Melanto); les mezzosopranos Francesca Billiotti (Ericlea) i Guiseppina Bridelli (Giunone, Fortuna, Minerva); els tenors Jorge Navarro Colorado (Telemaco), Mark Milhofer (Eumete), Omar Mancini (Eurimaco), Denzil Delaere (Jupiter) i Tarik Bousselma (Iro); el contratenor Vince Yi (Pisandro); el baríton Nile Senatore (Anfinomo) i els baixos Jérôme Varnier (Nettuno) i William Meinert (Antinoo, Tempo). 

Catclàssics