ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

La complicitat dels germans Mendelssohn

1/10/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/la-complicitat-dels-germans-mendelssohn-342920

L’Orquestra Simfònica del Vallès inaugura la temporada de ‘Simfònics al Palau’ amb l’Orfeó Català, Maria Florea, Marta Mathéu, Elena Copons i David Alegret.

“A la carta anterior, dius que d’un temps ençà no aconsegueixes satisfer-me amb la teva música, i em preguntes què ho fa. Nego això que dius; et ben asseguro que em plau tot el que compons”, escrivia des de Leipzig Felix Mendelssohn, el 30 de gener de 1836, en una carta per a la seva germana Fanny. Tot seguit, s’embrancava a comentar obres de Mozart i Händel. La relació epistolar entre Felix i Fanny Mendelssohn —un cop casada, Fanny Hensel— va ser constant i intel·lectualment fructífera. Els dos germans van ser confidents i companys d’ofici, però el masclisme estructural va impedir que Fanny arribés tan lluny com Felix. “Potser per a ell la música esdevindrà una professió, mentre que per a tu no serà res més que un ornament”, va advertir-li el seu pare quan no tenia ni quinze anys. Últimament, amb l’embranzida de la musicologia feminista, s’ha començat a reivindicar l’obra de Hensel, sovint en programes compartits amb el germà. Sota la direcció de Xavier Puig, l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) estrenarà la temporada simfònica amb un repertori que aglutina el Hero und Leander de Hensel i el Concert per a violí en Mi menor, op. 64 i la Simfonia núm. 2 en Si bemoll major, op. 52 de Mendelssohn. El 7 i el 10 d’octubre, al Palau de la Música Catalana, dins el cicle ‘Simfònics al Palau’. El 8 d’octubre, a LaFact Cultural de Terrassa. Serà una festa grossa, d’inici de curs, en què participaran l’Orfeó Català, la violinista Maria Florea, les sopranos Marta Mathéu i Elena Copons i el tenor David Alegret.

El concert començarà amb Hero und Leander (1832) de Hensel, una escena dramàtica per a soprano i orquestra dividida en dos recitatius i dues àries. La compositora s’allunya de les influències barroques que l’havien guiat en les primeres provatures musicals i es declara obertament romàntica, amb una capacitat expressiva forjada a través de la imaginació. El text de l’obra, escrit pel pare dels Mendelssohn, té una densitat metafòrica que dona peu a una composició propera al word painting. Hensel desplega una paleta de colors variada, sobretot en l’orquestració, que revela un sòlid enginy compositiu. La compositora, que va haver de publicar algunes obres sota el nom del seu germà, comença a rebre atenció pròpia dos segles més tard.

Tot seguit, la violinista Maria Florea i l’OSV interpretaran el Concert per a violí en Mi menor, op. 64 (1945) de Mendelssohn, una altra joia romàntica, que adapta l’estructura del concert clàssic a les noves necessitats formals. Els tres moviments s’encadenen sense pauses intermèdies i, a diferència d’altres concerts, aquí és el violí solista qui arrenca el primer moviment, l’Allegro molto apassionato, amb una melodia agradablement feroç. Al cap de pocs compassos, l’orquestra ja se li uneix per fer de coixí energètic i, al llarg de tota l’obra, s’alternen el protagonisme amb un equilibri insòlit, que porta el violí solista a acompanyar l’orquestra en alguns passatges. Aquesta obra és fruit de llargues cartes que el compositor va intercanviar entre el 1938 i el 1944 amb el seu amic Ferdinand David, a qui va prometre un concert per a violí. És a dir, el resultat no és res més que el testimoni d’una complicitat artística, la culminació d’una sèrie de reflexions musicals a dues bandes.

Finalment, l’Orfeó Català i els cantants solistes s’afegiran a la festa per interpretar la Simfonia núm. 2 en Si bemoll major, op. 52 (1840) de Mendelssohn, una simfonia coral de dimensions colossals, amb tres movimiments escrits per a orquestra i un últim moviment per a orquestra, cor, dues sopranos i un tenor. Coneguda amb el nom de “Lobgesang” (Cant de lloança), l’obra pretén commemorar els quatre-cents anys de la invenció de la impremta de Gutenberg i la impressió de la Bíblia de Mazarino. A través de quatre moviments, la simfonia oscil·la entre un temperament espiritual i esclatant, triomfal i alhora introspectiu, amb textos de psalms a la cantata final.

Més informació i entrades, a la pàgina web de l’OSV. 

Berta Coll i Bosch
Núvol

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet