Cerca de notícies

Enquesta

Mor el cassanenc Enric Rigau, un dels grans contrabaixistes de la música catalana

1/11/2023 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2350197-mor-el-cassanenc-enric-rigau-un-dels-grans-contrabaixistes-de-la-musica-catalana.html

Tenia 75 anys i durant 45 anys va tocar en l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Enric Rigau i Prats, (Cassà de la Selva, 1948), reco­ne­gut músic i com­po­si­tor gironí, va morir diu­menge als 75 anys després d’una llarga tra­jectòria que el va con­ver­tir no només en un sar­da­nista de pres­tigi sinó en un dels con­tra­bai­xista de música clàssica de més talent del país.

El músic va començar a estu­diar piano al seu poble de Cassà tocant el piano amb Pere Mer­ca­der i Ter­ra­des, un parent de la família. Es va decan­tar pel con­tra­baix, ins­tru­ment del qual va ser dei­xe­ble d’un altre músic històric de Cassà, Fèlix Hor­cajo. Poste­ri­or­ment va ampliar els estu­dis al con­ser­va­tori del Liceu de Bar­ce­lona com­ple­tant la car­rera amb aquest ins­tru­ment amb el mes­tre Fer­ran Sala i Mas. També es va titu­lar en la car­rera de piano. A radio Cassà va fer el pro­grama “Ara va de clàssics” després de jubi­lar-se.

Rigau va començar la seva tra­jectòria com a sar­da­nista amb només 15 anys amb la cobla orques­tra Cata­lu­nya de Bor­dils. Durant un any també va tocar amb la Prin­ci­pal de Lla­gos­tera. El 1967 va gua­nyar les opo­si­ci­ons per ser mem­bre de la pres­ti­gi­osa Orques­tra Simfònica d de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya. Va man­te­nir-se en el grup durant més de 45 anys, fins la seva jubi­lació.

Va com­pa­gi­nar la feina amb actu­a­ci­ons esporàdiques a l’Orques­tra del Liceu i amb l’ense­nya­ment musi­cal. Va donar clas­ses de con­tra­baix al con­ser­va­tori Isaac Albèniz de Girona i també durant divuit anys al de Bada­lona. Va diri­gir l’Escola de Cobla de Cale­lla i va donara clas­ses a Bla­nes i Reus. També va ser mem­bre del grup Cali­dae, on va fer les fun­ci­ons de direc­tor i arran­ja­dor.

Rigau va tenir sem­pre una des­ta­cada par­ti­ci­pació a la Nit dels Músics Cas­sa­nencs, festa en la qual hi va estre­nara dues de les seves sar­da­nes: “La flama del 2000” (2000), amb motiu del pubi­llatge de Cassà i “Sar­da­nis­tes del Firal” (2015). Amb tot, va com­po­sar-ne d’altres, com ara la que va dedi­car a Man­resa: “Man­resa, vint anys d’aplec (2002).

En una entre­vista que va fer per al Museu de la Medi­terrània el 2016 en un espai dedi­cat als músics, Rigau va recor­dar els seus ini­cis: “El meu pare volia que fos fla­quer, però jo ho odi­ava i vaig con­ti­nuar estu­di­ant música. Al prin­cipi no m’agra­dava el con­tra­baix; jo volia tocar la trom­peta, però va venir a casa l’Hor­cajo, que ens aju­dava amb unes obres, i em van convèncer que ho provés. Com que era molt petit recordo que neces­si­tava dos tau­lons per poder-lo tocar.”

El músic també va fer memòria del salt que va fer a Bar­ce­lona: “En aque­lla època anar-hi era com arri­bar a Amèrica. Al Liceu se’m va obrir un món com­ple­ta­ment dife­rent, el de la música clàssica, perquè el que havia estu­diat a Cassà eren sobre­tot s sar­da­nes. Quan vaig escol­tar l’orques­tra assa­jar vaig ado­nar-me que real­ment volia ser músic, però d’aque­lla música, la clàssica. El meu pare no ho va enten­dre mai. Deia que els músics bons toca­ven a la Prin­ci­pal de la Bis­bal, els Mont­grins i en aquests grups, però no a Bar­ce­lona. A la llarga me’n vaig sor­tir.”

El seu fill, Enric Rigau i Bau­lida, va est­du­iar a l’Escu­ela Supe­rior de Música Reina Sofía de Madrid, i és catedràtic de con­tra­baix a l’Orques­tra Simfònica d’Extre­ma­dura. 

LLUÍS SIMON
El Punt/Avui