Cerca de notícies

Enquesta

Pilar Jurado: “Serà la primera vegada que cantaré i dirigiré simultàniament”

25/10/2023 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/pilar-jurado-sera-la-primera-vegada-que-cantare-i-dirigire-simultaniament-347744

La Banda Municipal de Barcelona convida la soprano Pilar Jurado a L’Auditori.

La soprano polifacètica Pilar Jurado (Madrid, 1968) no en té prou amb cantar, compondre i dirigir per separat. Quan la Banda Municipal de Barcelona va preguntar-li si es veuria capaç de dirigir i cantar simultàniament, la madrilenya va tirar-s’hi de cap. “Fins ara no ho havia fet mai. És un gran repte, sobretot perquè cantaré obres d’un virtuosisme absolut, com l’ària ‘Je veux vivre’ de Romeu i Julieta (1867) de Charles Gounod”, diu la soprano. S’ha hagut d’empescar una coreografia per a donar indicacions als músics i a la vegada comunicar-se expressivament amb el públic. El concert, que es farà el diumenge 29 d’octubre a L’Auditori de Barcelona, inclourà peces líriques tant de compositors internacionals com espanyols. A més, la Banda estrenarà una obertura de sis minuts que la mateixa Jurado ha creat expressament per a l’ocasió. “L’he batejada amb el títol de Fantasia lírica, que resumeix el que volem que sigui aquest concert”, explica la soprano.

La primera part del concert estarà dedicada a grans noms internacionals de l’òpera. Interpretaran l’obertura de Les noces de Fígaro (1786), de Wolfgang Amadeus Mozart; l’ària “Lascia ch’io pianga” de l’òpera Rinaldo (1711), de Georg Friedrich Händel; l’intermezzo de la Cavalleria rusticana (1890) de Pietro Mascagni; el preludi de La traviata (1852) de Giuseppe Verdi, i l’obertura de Guillem Tell (1829) de Gioachino Rossini, entre d’altres. A la segona part, en canvi, Jurado ha optat per “una selecció de la lírica nacional”, amb obres com el preludi d’El tambor de granaderos (1894) de Ruperto Chapí; la Danza española núm. 1 de La vida breve (1913), de Manuel de Falla; l’ària “Goizeko eguzki argiak” de l’òpera Mirentxu (1910), de Jesús Guridi; l’interludi de La boda de Luis Alonso (1897), de Gerónimo Giménez, i la “Canción de Paloma” d’El barberillo de Lavapiés (1874), de Francisco Asenjo Barbieri.

Com que és un concert singular —no cada dia tens l’oportunitat de mostrar tres facetes a la vegada—, Jurado ha decidit personalitzar-lo al màxim, amb un repertori molt vinculat a la seva història personal. “Per exemple, el ‘Lascia ch’io pianga’ de Händel és una obra que he interpretat moltíssimes vegades, en sales d’arreu del món —diu la soprano—. En aquesta ocasió, no la cantaré, només la dirigiré; la part solista la farà una trompeta piccolo, un instrument molt habitual en l’època barroca. Li he escrit una versió de l’obra que inclou les variacions que jo faig quan canto”. Entre peça i peça, Jurado explicarà breument els records que la lliguen a aquest repertori. “No és habitual parlar en concerts de música clàssica, però m’interessa que el públic sàpiga per què aquestes obres són significatives”, aclareix.

La Fantasia lírica per a banda simfònica, l’obertura que estrenarà diumenge, condensa els coneixements lírics que Jurado ha anat adquirint durant aquestes dècades i, d’alguna manera, és també una picada d’ullet a la seva pròpia trajectòria. “L’obertura comença i acaba amb l’inici i el final, respectivament, de l’òpera La página en blanco, que em va convertir en la primera dona de la història que ha estrenat una òpera al Teatro Real de Madrid”, explica. Per Jurado, totes les activitats musicals li permeten enriquir-se i treure el que porta dins. “És un privilegi, poder servir a la música des de tantes perspectives”, conclou.  

Berta Coll i Bosch
Núvol