Cerca de notícies

Enquesta

Els cims de Felip Pedrell

14/2/2003 |

 

El Liceu recupera l'òpera 'Els Pirineus' al cap de 101 anys de la seva estrena en aquest teatre.

Va ser al Liceu on va veure la llum, el 1902, però en italià. Des de llavors només se n'hi havien sentit fragments, però ara una de les obres magnes de Pedrell torna a enlairar-se, ara en català.

En aquests concerts, el Liceu torna al text original en català, "respectant els arcaismes
i occitanismes de Balaguer"

El Liceu, al concert Els hereus de la Renaixença (temporada 1999-2000), ja n'havia ofert alguns fragments. Ara, però, per primer cop des del 1902, Els Pirineus tornen íntegres, en versió concertant, els dies 17 i 19 de febrer en una edició crítica preparada per Francesc Cortès, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Edmon Colomer, el director musical d'aquests concerts liceistes.
Com comenta Cortès, Pedrell es va avançar el 1891 als intents de Tomás Bretón de posar en música dos drames escrits per Víctor Balaguer, Lo comte de Foix i Raig de Lluna. Mentre el compositor tortosí anava treballant en el que serien els dos primers actes d'Els Pirineus, Balaguer ampliava la seva obra sobre albigesos, trobadors i inquisidors amb el que esdevindria el pròleg i el tercer acte de l'òpera.
"Hi va haver molt intercanvi d'idees entre ells -explica Cortès-. Els plantejaments inicials de Balaguer canvien per la visió més dramàtica que tenia Pedrell. Balaguer veia més el comte de Foix com a protagonista, però Pedrell volia que ho fos Raig de Lluna, la morisca, que serà la que finalment deslliurarà els Pirineus". Esclar que això va causar problemes en la recepció de l'obra: "Com podia ser una morisca la representant de la nació catalana?".
La ràpida composició de la partitura va deixar pas als problemes d'estrena. Pedrell es va haver de conformar amb l'estrena del pròleg el 1897 a Venècia. Mentrestant va escriure Por nuestra música, un text usualment considerat un manifest de nacionalisme musical però que més aviat és "una justificació dels Pirineus per ajudar a promocionar l'obra".


Estrena en italià
Finalment, el 1902 s'estrenaria al Liceu en italià, tal com era costum. "Pedrell va quedar aclaparat per la pressió de l'època, però al manuscrit queda clar que el text en italià està afegit sota el català. Fer una òpera en català al Liceu hauria estat molt agosarat", creu Cortès. En aquests concerts el Liceu torna al text original en català, "respectant els arcaismes i occitanismes de Balaguer, ja que la música de Pedrell segueix aquest text. De fet, el nom original és Los Pirineus".
La reacció en general va ser positiva. L'oblit posterior en què va caure Els Pirineus va ser causat per "la desídia del país cap als autors propis", apunta Cortès. El to del llibret, amb la seva "apologia del pancatalanisme i del món occità" tampoc hi ajudava en uns moments poc propicis de la història peninsular.
La paradoxa que "va amargar els darrers anys" de Pedrell va ser la reputació com a mestre i musicòleg que va assolir, al preu de la incomprensió. Tanmateix, la recuperació d'una obra com Els Pirineus permet "entendre millor les obres d'Albéniz i Falla".
Què es podrà escoltar ara? "Una partitura no tan wagneriana com es creu. Pedrell admirava Wagner i hi ha elements wagnerians, però no era servil. En canvi, no es diu tant que també n'hi ha d'italians i de la grand opéra francesa. El plantejament dramàtic, la ubicació de les àries són semblants als de Verdi o Puccini, que no era sant de la seva devoció".
Per fer l'edició crítica, Cortès i Colomer han hagut d'anar directament al manuscrit, una font que mostra els talls que Pedrell va fer tant abans com arran de l'estrena del 1902. "Amb l'Edmon vam pensar a mantenir aquests talls, que escurcen en un terç l'obra, però hi havia fragments musicalment bons". La solució ha estat pragmàtica: recuperar els moments que tinguin coherència musical i argumental, amb el resultat d'una òpera que durarà uns 150 minuts. Un veritable work in progress.

Xavier Cester
Avui