19/5/2025 |
L'OBC s'atreveix amb "la Gran" de Schubert sota la batuta de Salvador Mas i convida Daniel Hope com a violí solista
El proper cap de setmana, el 24 i 25 de maig, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) proposa un repertori digne de record: a la Simfonia n. 9 en Do, D. 944 de Franz Schubert, coneguda com "la Gran" i considerada una de les obres més imponents de la història de la música, la precedirà el Concert per a violí i orquestra “A la memòria d’un àngel” d'Alban Berg, a càrrec de Daniel Hope, un dels violinistes més brillants i prestigiosos de l’actualitat.
Al capdavant de la formació, hi haurà el director barceloní Salvador Mas, actualment director assistent de la Franz Schubert Filharmonia, que compta amb una extensa carrera a les espatlles que inclou la direcció deen formacions de casa com l’Orquestra Ciutat de Barcelona o l’Orfeó Català, i de l'estranger com la Filharmònica Würtembergische Reutlingen (Alemanya), l’Orquestra Simfònica Limburg de Maastricht (Països Baixos) o l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf (Alemanya), entre d'altres.
El repertori fet d'estrenes pòstumes
Hope serà l'encarregat d'obrir el concert al costat de l'OBC amb l'obra de Berg, de la qual el violinista n'és bon coneixedor ja que en té un enregistrament amb el director Paul Watkins i la BBC Symphony Orchestra (Warner Classics, 2004), que li va valer les felicitacions de la crítica. “A la memòria d’un àngel”, l'obra que més ha perdurat de tot el catàleg del compositor austríac, va ser estrenada el 1936 al Palau de la Música Catalana quatre mesos després de la mort del compositor austríac i només tres mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Una peça molt corprenedora i emotiva que Berg va dedicar a la memòria de Manon Gropius, la filla difunta d’Alma Mahler, i que va servir per defensar la idea que des del serialisme −considerat “cerebral, sense emoció”− encara es podia despertar emocions en l’oient.
La segona part del concert estarà dedicada enterament a "la Gran" de Schubert, qui lamentablement no va poder veure'n la seva estrena oficial i que ens arriba gràcies a la recuperació que Robert Schumann va fer del seu catàleg orquestral una dècada més tard. L'OBC abordarà aquesta peça monumental, l’epítet de la qual al·ludeix a la llarga durada de l’obra, però també a la grandiloqüència simfònica dels seus quatre moviments, compostos amb l'objectiu de desplegar tots els recursos i possibilitats de l'orquestra amb una creativitat poques vegades assolida.
Catclàssics