Cerca de notícies

Enquesta

Jonathan Nott nou director artístic del Liceu

9/7/2025 |

 

El Gran Teatre del Liceu dona una la benvinguda a Jonathan Nott en l’inici d’una nova etapa artística de les properes cinc temporades a partir de la 2026/2027.

Considerat un dels noms indiscutibles de la direcció d’orquestra a escala internacional, Nott destaca per una personalitat artística pròpia i inconfusible, per la seva gran capacitat comunicativa i per una manera de fer música que va més enllà del so.

Nott, veritable orfebre en la construcció d’orquestres, és un creador de relats musicals originals i un generador d’estímuls que connecten amb el públic des de múltiples dimensions. Músic compromès amb el seu temps, s’identifica plenament amb els valors del Liceu, una institució que avui celebra amb il·lusió la seva arribada i dona pas a un nou capítol amb la mirada posada en l’excel·lència.

Jonathan Nott va ser nen cantor solista (amb Louis Frémaux i la City of Birmingham Symphony Orchestra), va cantar com a tenor a la Universitat de Cambridge i va estudiar cant operístic al Royal Northern College of Music. Com a repertorista al London Opera Studio, es va formar en direcció amb David Parry, va interpretar Tosca a l’orgue, va dirigir el cor fora d’escena a Parsifal al Covent Garden (sota la batuta de Bernard Haitink) i va dirigir l’orquestra fora d’escena en l’enregistrament de L’Assedio di Calais de Donizetti per a Opera Rara. Com a tenor, va cantar amb els cors de les catedrals de St. Paul i Westminster.

El seu primer càrrec va ser com a repertorista a l’Òpera de Frankfurt, sota la direcció de Garry Bertini, que també li va donar la seva primera oportunitat com a director: La finta giardiniera de Mozart i Beckett Trilogy de Heinz Holliger, l’èxit de la qual el va portar a dirigir El nas de Xostakóvitx i Mahagonny de Weill.

Com a primer Kapellmeister de l’Òpera de Wiesbaden, va dirigir tot tipus de repertori: des de Cimarosa, Mozart, Rossini, Verdi, Gounod, Puccini, Xostakóvitx, Weill, Maxwell Davies i Henze, fins a una nova producció del ballet Romeu i Julieta de Prokófiev, passant per Sondheim i La botiga dels horrors. També va dirigir L’anell del nibelung de Wagner (amb Siegfried Jerusalem) i Elektra de R. Strauss (amb Eva Marton) al festival Maifestspiele.

Durant la seva estada a Frankfurt, va desenvolupar un gran interès per la música contemporània, dirigint obres de Ligeti (primera producció hongaresa de Le Grand Macabre a l’Òpera de Budapest), Boulez (ballet Béjart), Stockhausen, Lachenmann, Hosokawa, Eötvös, Gubaidulina i nombrosos compositors de la generació més jove.

Jonathan Nott ha ocupat càrrecs com a director musical de l’Òpera de Lucerna, director titular de l’Orquestra Simfònica de Lucerna i director musical de l’Ensemble Intercontemporain. Va debutar amb la SWR al Festival de Baden-Baden amb Elektra (producció de Ruth Berghaus, amb Hildegard Behrens), i com a director musical de l’Orchestre de la Suisse Romande va impulsar noves produccions de Il barbiere di Siviglia de Rossini, Pelléas et Mélisande de Debussy, Parsifal de Wagner i Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) de R. Strauss al Grand Théâtre de Ginebra. Va dirigir versions en concert de Tristan und Isolde al Festival d’Edimburg, i de Falstaff i L’anell al Festival de Lucerna amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, de la qual va ser director titular entre 2000 i 2016. Acaba de completar una nova producció de L’anell al Theater Basel.

Durant els seus 12 anys com a director titular de l’Orquestra Simfònica de Tòquio, Nott i Sir Thomas Allen van dirigir un seguit d’interpretacions operístiques en concert: la trilogia Mozart/Da Ponte, Salomé (amb Asmik Grigorian), Elektra (amb Christine Goerke), escollida “Millor Concert al Japó 2023-24” per la revista Ongaku no Tomo, El cavaller de la rosa i Gurrelieder de Schönberg.

Entre els seus projectes recents destaquen la producció de Saint François d’Assise de Messiaen dirigida per Adel Abdessemed a Ginebra, la Setena de Mahler amb la New Japan Philharmonic, dos concerts amb la Filharmònica de Berlín amb obres de Mazzoli, Eötvös i Ives, i una gira per Alemanya amb la Junge Deutsche Philharmonie, de la qual va ser director principal entre 2014 i 2024.

Després de la Gala d’Any Nou amb l’Orchestre de la Suisse Romande (amb Juliana Grigoryan), va començar el 2025 dirigint la SWR (Zemlinsky), seguit de la WDR Sinfonieorchester Köln (Boulez), la Dresdner Philharmonie (Pelléas i La consagració de la primavera), una versió completa de Die Fledermaus al Festival de Primavera de Tòquio, la Tonhalle Orchester Zürich (Messiaen i Mahler), i actualment es troba de gira per Àsia amb l’OSR.

Jonathan Nott és mestre de Reiki: “Amb els anys he arribat a entendre que la veritable grandesa en la direcció musical rau simplement en la formació i reformulació d’una energia humana inexorable, en flux constant, creada pels músics i cantants, i transmesa i reflectida per l’oient mitjançant aquesta forma tan fonamental i meravellosa de comunicació no verbal que anomenem ‘música’. La música cura: aquest és el seu únic i veritable propòsit, i també el nostre.”

Jonathan Nott compta amb un extens catàleg discogràfic, que inclou l’obra orquestral completa de Ligeti amb la Filharmònica de Berlín i Das Lied von der Erde de Mahler amb la Filharmònica de Viena i Jonas Kaufmann. Les seves gravacions amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg inclouen obres de Janáček, Bruckner, Wagner (amb Klaus Florian Vogt), així com la integral simfònica de Schubert i Mahler. Aquesta última va rebre el “Internationaler Schallplattenpreis Toblacher Komponierhäuschen 2009” i el premi MIDEM a la millor gravació clàssica 2010 (per la Novena de Mahler), i el reconeixement de “millor Cinquena de Mahler en disc” segons la revista francesa Classica el febrer de 2022.

La seva primera gravació amb l’OSR va incloure obres de Richard Strauss, Debussy i Ligeti (Pentatone 2018), seguida d’un disc amb temàtica Pelléas et Mélisande, amb obres de Debussy i Schönberg, que va rebre un "Choc" de Classica i el “Preis der Deutschen Schallplattenkritik” (Premi de la Crítica Discogràfica Alemanya). Un tercer CD (2022) va presentar el pianista Francesco Piemontesi amb obres de Ravel, Schönberg i Messiaen. El 2025 es publicarà la primera gravació d’estudi de les quatre obres orquestrals de Dieter Ammann (Schweizer Fonogramm), així com una interpretació en directe de la Heroica i l’obertura de Guillerm Tell a la plataforma “Virtual Hall” de l’OSR.

Els anys de la COVID-19 van propiciar la innovació amb l’OSR: una transmissió en directe de la Novena de Beethoven, una sèrie de sessions diàries en línia sobre com funciona la direcció, seguida d’una introducció a la Novena de Mahler i una interpretació de la simfonia completa, produïda per Actua Films, des del Victoria Hall de Ginebra. El 2025, la primera gravació d’estudi de les quatre obres orquestrals de Dieter Ammann (Schweizer Fonogramm) i una interpretació en directe de la Heroica i l’obertura de Guillerm Tell es publicaran a la plataforma “Virtual Hall” de l’OSR.

La seva discografia amb l’Orquestra Simfònica de Tòquio, que inclou obres de Mahler, Bruckner (1, 2, 5, 7 i 9) i Txaikovski (2, 3, 5 i 6), s’ampliarà aquest mes amb els llançaments de Beethoven (2 i 5) i Brahms (2) (EXTON/OCTAVIA).

 

Josep Pons, director musical honorari del Gran Teatre del Liceu

El mestre Josep Pons serà director musical honorari del Gran Teatre del Liceu a partir de la temporada 2026/2027. La distinció de director musical honorari és un títol simbòlic que el Gran Teatre del Liceu atorga a figures que han mantingut una relació destacada, duradora i especialment significativa amb la institució. Es tracta d’un gest institucional de reconeixement i gratitud envers aquelles personalitats que, tot i no exercir un càrrec actiu de direcció regular, han deixat una empremta profunda en el desenvolupament artístic del Teatre.

En aquest sentit, el Liceu ha nomenat el mestre Josep Pons i Viladomat com a director musical honorari, "en reconeixement als excepcionals mèrits artístics i culturals del Mestre Josep Pons i Viladomat, així com al seu ferm compromís amb la institució". Al llarg de la seva trajectòria com a director musical del Liceu, ha tingut un paper decisiu en la seva consolidació artística, "aportant-hi una visió renovadora, una direcció inspiradora i una capacitat transformadora".

Sota la seva batuta, el Liceu ha assolit fites artístiques de gran rellevància, projectant-se com un referent de prestigi tant a escala nacional com internacional. Tal com expressa el text institucional del nomenament, "la seva tasca ha estat clau per a la projecció i consolidació del Gran Teatre del Liceu, situant-lo com a referent de prestigi en l’àmbit musical i cultural".

Amb aquest reconeixement, el Liceu agraeix la seva fructífera contribució i el llarg recorregut que el vincula amb la casa, iniciat amb el seu debut el 1993 i culminat amb catorze anys al capdavant del projecte musical del Teatre, una etapa marcada per l’excel·lència i el compromís artístic. El nomenament vol ser expressió del "respecte, l’estima i l’agraïment més profunds de tota la família del Liceu, per una contribució artística que transcendeix el temps i que continuarà essent referència".

Josep Pons ha expressat el seu agraïment pel nomenament com a director musical honorari del Gran Teatre del Liceu: “Agraeixo enormement a la institució del Gran Teatre del Liceu l’honor que se’m fa amb el nomenament de director musical honorari del Gran Teatre del Liceu. És el teatre que estimo, amb la gent que estimo i al país que estimo.” Després de catorze anys de feina al capdavant de la direcció musical, ha volgut remarcar que “hauran estat catorze anys de feina intensa, no pas fàcil, però sempre feta des del més absolut compromís”. Ha tingut també paraules molt sentides per als cossos musicals del Teatre i, en especial, per a l’orquestra: “En aquest agraïment no puc oblidar els cossos musicals del Teatre i, de manera molt especial l’orquestra, els meus companys de viatge. N’agraeixo l’entrega, l’energia, les seves excel·lents maneres musicals, però també les humanes. Des d’aquí la meva admiració més sincera i profunda. Com també ho és per tot l’equip del Departament Musical: sense la seva labor pacient i discreta, no haguéssim pogut fer el que hem fet al llarg d’aquests anys”. Pons ha conclòs: “Des de l’emoció, moltíssimes gràcies!” 

Catclàssics