Cerca de notícies

Enquesta

Una nit a l'òpera amb Merz i Merkel

27/7/2025 |

 

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2560749-una-nit-a-l-opera-amb-merz-i-merkel.html

El canceller alemany i l’excancellera, apassionada wagneriana, van coincidir divendres en la inauguració del festival Wagner de Bayreuth, amb ‘Els mestres cantaires de Nuremberg’

Sem­pre hi ha una pri­mera vegada, també per a Fri­e­drich Merz. No hi ha cap obli­gació de pas­sar-se com a can­ce­ller pel fes­ti­val Ric­hard Wag­ner de Bay­reuth. Fins Angela Merkel, no hi havia el cos­tum de fer-ho. El tra­di­ci­o­na­lista tem­ple wag­nerià es rela­ci­o­nava amb Lluís II de Bavi­era, el rei boig i mece­nes de Ric­hard Wag­ner. O amb Adolf Hit­ler, a qui Wini­fred Wag­ner, la britànica que es va casar amb Sieg­fried Wag­ner, va donar tracte d’oncle, a més de posar el fes­ti­val als seus peus.

Merkel n’era visi­tant fidel quan estava a l’opo­sició, en els seus 16 anys en el poder i ara que s’ha reti­rat. Merz, el seu històric rival entre els con­ser­va­dors, s’ha espe­rat a fer-ho com a can­ce­ller. Van coin­ci­dir tots dos en la inau­gu­ració de la tem­po­rada, amb l’estrena d’Els mes­tres can­tai­res de Nurem­berg. A Merz li va cor­res­pon­dre el lloc d’honor. Merkel i el seu marit, Joac­him Sauer, hi van anar com el que són: dos jubi­lats que ado­ren Wag­ner.

L’escena final d’Els mes­tres va posar les coses a lloc: Merkel forma part de Bay­reuth; Merz n’és un con­vi­dat. El direc­tor escènic, l’ale­many Matt­hias Davids, va optar per una repre­sen­tació irònica que sem­bla un musi­cal pop. Queda lluny, però, de la intel·ligent sàtira estre­nada el 2017 per Bar­rie Kosky, que col·locava els can­tai­res davant els pro­ces­sos de Nurem­berg. Davids dis­po­sava de la batuta de l’italià Dani­ele Fatti i les veus de Georg Zep­pen­feld, Mic­hael Nagy, Mic­hael Spy­res i Chris­tina Nils­son.

Tot fun­ci­ona més o menys com sem­pre en el pri­mer i el segon acte, amb alguna ocurrència per mirar de fer riure. Però la com­pe­tició final per la millor veu esdevé una mena d’ama­nida mul­ti­co­lor entre este­re­o­tips bava­re­sos, rei­nes de la bellesa, per­so­nat­ges del bosc, dues rèpli­ques bes­so­nes de Merkel i una immensa vaca infla­ble sobre un esce­nari que recorda els fes­ti­val d’Euro­visió. El cor és excel·lent, però Davids no acon­se­gueix fer-lo ballar com una core­o­gra­fia pop.

Merz posava cara de con­tent. Merkel segu­ra­ment va riure amb les seves rèpli­ques. Tots dos tin­dran l’opor­tu­ni­tat de demos­trar la seva fide­li­tat a Bay­reuth l’any vinent. Es com­pli­ran 150 anys del fes­ti­val que Ric­hard Wag­ner va fun­dar el 1876 i que des del 2008 diri­geix la seva bes­neta, Kat­ha­rina Wag­ner. S’hi posarà en escena per pri­mer cop un Rienzi i hi haurà un Anell del Nibe­lung amb esce­no­gra­fia desen­vo­lu­pada per intel·ligència arti­fi­cial (IA) i diri­gida per Chris­tian Thi­e­le­mann, el màxim líder entre els wag­ne­ri­ans. Molts tre­mo­len ja amb el que pot gene­rar la IA, la dar­rera inno­vació que incor­pora Kat­ha­rina en el seu propòsit de per­pe­tuar el culte exclu­siu a Wag­ner però atreure’s nou públic.

A Bay­reuth, on abans hi havia llis­tes d’espera de deu anys per tenir entra­des, hi havia seients buits en la inau­gu­ració. Que­den entra­des per ven­dre per a finals d’agost. Res no és el que era, diuen alguns. Del silenci sepul­cral s’ha pas­sat a gent entrant i bus­cant el seu seient quan l’orques­tra ja ha ence­tat la feina. Un sacri­legi, per als més vete­rans. 

Gemma C. Serra
El Punt/Avui