Cerca de notícies

Enquesta

Renovar el llenguatge operístic

21/7/2025 |

 

https://www.nuvol.com/musica/classica/renovar-el-llenguatge-operistic-442764

El Liceu presenta Òh!pera, el projecte de microòperes de nova creació.

Al Liceu ho tenen clar. L’antic debat sobre el terme «indústries culturals» que tanta incomoditat provoca a alguns artistes no té lloc quan parlem d’Òh!pera, la proposta de microòperes de nova creació que ocuparà alguns espais (inusuals) del teatre de la Rambla els pròxims 25, 26 i 27 de juliol i que enguany arriba a la quarta edició amb l’aval que suposa està inclosa dins la programació del Grec Festival. A la roda de premsa de presentació, celebrada al Disseny Hub de Barcelona -una de les entitats col·laboradores-, s’ha parlat d’art, de punts de trobada i de talent jove, però també de «projectes pràctics i professionals» i de com donar sortida als actius que conformen el «possible futur de l’òpera» en feines «reals». La paraula «fàbrica» ha sortit amb total naturalitat, en aquest cas pronunciada per Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona.

La premissa de base és la superació de les estructures sovint massa rígides que dominen el panorama operístic, així com la creació d’oportunitats per a joves creadors i estudiants de diferents àmbits per tal de dotar el sector d’un «planter», en paraules del director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar. Establir sinergies, doncs, entre la creació, la formació i la comercialització, i trobar-se en «l’experimentació, la interdisciplinarietat i el risc artístic». I, en el camí, sacsejar les inèrcies dels grans establiments culturals i introduir elements nous en els processos formatius de les escoles de disseny participants (enguany Elisava, IED i LCI).

Àlex Ollé, mentor del projecte al qual li agrada parlar d’«òperes de cambra», va destacar la consolidació d’Òh!pera i la importància de la «professionalització» d’aquesta experiència eminentment «pràctica», a més d’enumerar la gran quantitat d’oficis que fan possible que s’alci el teló en un teatre i agrair la participació d’Eòlia, dels graduats de l’Institut del Teatre i del Conservatori del Liceu. La satisfacció d’Ollé, gran defensor d’aquesta experiència, és evident. Al cap i a la fi, és un èxit de públic i, en les seves paraules, ha aconseguit despertar la curiositat d’espectadors no avesats al gènere líric i de nous professionals que no consideraven la possibilitat de treballar en aquest terreny.

La primera de les microòperes, Estètica i massacre, és obra del compositor Carles Prat i planteja una reflexió sobre la pressió estètica vehiculada a través de la història d’un home que decideix sotmetre’s a les mateixes intervencions que sovint s’esperen de les dones arran d’una discussió sobre estètica amb la seva parella i que cau en un deliri narcisista quan les xarxes converteixen el seu procés en viral. La llibretista, Carlota Gurt, es demana en el seu text sobre «el límit en la intervenció en el cos» i en destaca el to tragicòmic i burlesc: «Quan et poses molt solemne, sovint ningú no et vol escoltar». La direcció de la proposta ha anat a càrrec d’Oriol Pla.

En representació de la segona creació, Ikaria, va parlar la compositora Ariadna Alsina, qui va lloar la feina de la llibretista Anna Pazos. La història, molt personal, ens parla de dues amigues a la recerca d’un pastor que una d’elles ha vist a Instagram i a qui vol convertir en pare del seu fill. La idealització, la nostra relació amb l’entorn i la història, i un punt d’alerta sobre el canvi climàtic i el turisme de masses conformen els eixos d’una peça «molt cinematogràfica» que la directora d’escena Berta Prieto ha adaptat al llenguatge teatral.

La presentació de La vergonya, la panerola i el Corte Inglés (música de Sirah Martínez Álvarez i llibret de Clàudia Cedó) va estar al càrrec de la regista Mercè Vila Godoy, qui va defensar l’ús del terme «macroòpera» pel temps excepcionalment llarg que hi han dedicat i per la intensitat del viatge que han fet. La proposta gira a l’entorn d’una filla que d’adolescent va avergonyir-se de la seva mare, una dona amb diversitat funcional (commovedora la tendresa de l’actriu Judit Pardàs, d’Escenaris Especials), i que només s’adona del seu error quan la mare ja és morta.

Finalment, el tutor d’Elisava Sebastià Brosa va destacar la importància de descobrir el llenguatge operístic a uns futurs professionals que no solen conèixer-lo. La roda de premsa es va tancar lloant la bona relació entre les tres òperes i la manca de competència entre els equips.

Les entrades per Òh!pera es poden trobar al web del Gran Teatre del Liceu. 

Meritxell Tena
Núvol