Cerca de notícies

Enquesta

Festeig i giravolt

17/9/2025 |

 

Festeig i giravolt és el nom de la nova creació de Jofre Bardolet. El jove compositor i director català de música clàssica és alhora un apassionat del teatre, i ha concebut ni més ni menys que una original opereta-musical sobre la figura d’Eduard Toldrà.

A mig camí entre l’opereta i el teatre musical, l’espectacle -produït per la recentment creada productora de l’artista, La Barca- retrata algunes de les escenes més entranyables i destacables de la vida de Toldrà en una proposta musical ben eclèctica, que combina referències que van des de Beethoven a la música pop passant, evidentment, per la música catalana. I tot plegat, barrejant cantants lírics i moderns.

Així, Festeig i giravolt intercala escenes pròpies del musical amb interpretacions de cançons de Toldrà i lectures de cartes escrites per ell mateix, narrant l’enamorament entre Eduard Toldrà i Maria Sobrepera (amb una intervenció providencial de Juli Garreta); l’època de creació de l’òpera El giravolt de maig (amb el suport constant de Manuel Clausells) i, en definitiva, l’auge cultural que vivia Catalunya fa cent anys, del qual Toldrà va ser, indiscutiblement, un dels seus protagonistes.

Bardolet ha dut a terme un extens treball de documentació històrica, sobretot a partir de cartes publicades i de testimonis com els nets dels mateixos Toldrà i Sobrepera, de manera que -a excepció d’algunes poques llicències dramatúrgiques per arrodonir l’espectacle- pràcticament tot el que apareix en l’obra està basat en fets reals o cites literals. Hi apareixeran, doncs, personalitats destacades de l’època com Conxita Badia o Pau Casals.

Festeig i giravolt en escena
Festeig i giravolt és una proposta que representa les memòries d’Eduard Toldrà en uns 90 minuts, glosant el retrat d’un personatge clau en la història de la música catalana, com a artista i persona, i el seu context familiar i professional previ a la guerra. Pel que fa la dramatúrgia i la seva posada en escena, no es tracta d’una història amb un plantejament i un desenllaç evidents: el mateix protagonista es dirigeix al públic directament al llarg de l’obra i el convida a entrar al seu cap. Per això, d’alguna manera, totes les seves vivències i records conviuen alhora, i llavors tots els personatges participants seran en escena durant tota la representació, cadascú al seu espai assignat amb una cadira apropiada. Així doncs, a nivell escenogràfic l’aposta de Laura Domènech, la directora escènica, és una proposta bastant minimalista, sense gaires elements. I, pel que fa al vestuari, Núria Ordeix i Quim Solà han confeccionat uns vestits seguint la moda de l’època pels personatges principals, així que es tracta d’una aproximació fidel.

Els intèrprets i artistes a l’escenari seran el mateix Jofre Bardolet com a Eduard Toldrà, Marina Toronell és Maria Sobrepera, Pol Blancafort interpreta Manuel Clausells, Rosa Maria Abella és Conxita Badia (mencionar que serà substituïda per Clara Renom a les funcions de Banyoles, Porta Ferrada i Torelló) i cal destacar la col·laboració especial d’Arnau Tordera, que encarnarà Juli Garreta. També intervindran com El grup dels 8 Eudald Planchart, Sebastià Bardolet, Joan Casas, Jordi Company, Jordi Homs i Martí Brutau; Josep Font actuarà com a Pau Casals i hi participa un violinista que toca el Sonetí de la rosada durant el pròleg de l’obra.

A més, en algunes de les funcions hi haurà una altre convidat musical de nivell: La Banda Ciutat de Vic participarà en les funcions a Torelló i Vic, i la Banda de l’ESMUC seran a la darrera funció a BCN, al Petit Palau. Esmentar que, llavors, les funcions de Banyoles i Porta Ferrada no incorporen banda en directe i per tant tindran un final alternatiu.

Festeig i giravolt, la història detallada
L’acció comença el 10 d’agost de 1920. L’Eduard està tocant en una orquestra de Festa Major a Castelló d’Empúries, i hi apareix en Juli Garreta. Es posen a parlar de les seves darreres composicions i projectes, però en Juli s’adona que l’Eduard s’ha fixat en una noia que és a la plaça i s’acaba oferint per substituir-lo com a violinista perquè l’Eduard pugui presentar-se i ballar amb ella.

L’Eduard i la Maria es coneixen i neix l’amor de seguida. Abans d’acomiadar-se, ella li dona l’adreça de casa perquè es puguin escriure. Set anys més tard, el matrimoni estiueja a Cantallops, d’on és ella, i reben la visita d’un bon amic, en Manuel. L’Eduard explica que està entusiasmat amb la creació d’El giravolt de maig, una òpera amb llibret de Josep Carner que s’ha d’estrenar al Palau de la Música. En Manuel, melòman i mecenes, porta la producció de l’espectacle. En un escena no-realista, entenem que passa tot un any mentre els dos amics es cartegen sobre tot tipus d’assumptes relacionats amb l’obra fins que, finalment, arriba l’estrena.

El juny de 1931 es presenta en societat El grup dels 8: una associació de compositors catalans que té la intenció de projectar la música catalana al món. L’Eduard forma part del grup, com altres músics rellevants de l’època: Gerhard, Mompou o Lamote de Grignon. En aquest període també coneixem més a fons la vida de la Maria.

Poc abans de l’esclat de la guerra, l’Eduard es presenta al Premi Albéniz de la Generalitat amb l’obra La rosa als llavis, amb text de Salvat-Papasseit. Quan ja es pensa que no hi ha hagut sort, piquen a la porta i apareixen Conxita Badia, Manuel Clausells i Robert Gerhard, cadascú amb una rosa als llavis, per donar-li la notícia que ha guanyat el concurs. Celebren el premi i comenten la tensa situació político-social. També entenem que les intervencions entre escenes que hem anat veient de la Conxita, formen part d’un concert que ella ofereix sobre cançons de Toldrà (una de les poques concessions dramatúrgiques no documentades de la peça).

En un salt endavant en el temps, ens situem de sobte a l’any 1960. L’Eduard es troba a Prada amb Pau Casals, una escena que serveix com a epíleg de l’obra perquè explica què ha passat amb tots els personatges que han anat intervenint: l’Eduard i la Maria ja són avis; en Juli va morir el 1925 i ja és recordat com un gran músic; en Manuel va ser assassinat a l’inici de la guerra; la Conxita es va exiliar però va tornar l’any 1947 i aleshores van estrenar La rosa els llavis perquè Toldrà havia esperat que ella pogués cantar-la... Aquesta trobada, a més, significa un acostament entre aquestes dues figures musicals tan importants del segle XX a Catalunya, que van passar un moment complicat després de la guerra, quan l’Orquestra Pau Casals va desaparèixer i a Toldrà li va ser encarregat el lideratge de la nova Orquestra Municipal de Barcelona.

En l’última escena de l’obra tornem a l’any 1936, amb la guerra ja començada: l’Eduard dirigeix un concert a la Plaça Catalunya de Barcelona amb la Banda de Milícies Antifeixistes. Es tracta d’un concert farcit d’himnes anarquistes i catalanistes; i amb la interpretació de l’obertura Egmont de Beethoven, pel seu contingut revolucionari. (Totes les peces que van sonar realment en aquest concert apareixen més o menys explícitament en la rapsòdia per a banda de sis minuts que Bardolet compon per cloure aquesta peça de teatre musical.) 

Catclàssics