Cerca de notícies

Enquesta

Savall interpreta Mendelssohn

11/10/2025 |

 

El pròxim 14 d’octubre a L’Auditori de Barcelona, Jordi Savall a la batuta, La Capella Reial de Catalunya, Le Concert des Nations i un grup de solistes de primer nivell presenten una nova lectura de Mendelssohn, amb Die erste Walpurgisnacht i la Simfonia Escocesa.

Un concert que forma part del Projecte YOCPA 2.0, que reuneix 95 músics, entre els quals 61 joves talents menors de 39 anys, combinant experiència i joventut per oferir una interpretació viva i innovadora amb instruments d’època.

Context

Aquesta acadèmia ens situa, metafòricament, sota l’ombra d’un bosc frondós, al mig de la natura més salvatge i poderosa. D’una banda, gaudirem de música inspirada en els paisatges captivadors d’Escòcia i els seus penya-segats infinits; de l’altra, escoltarem una història de druides i esperits que té lloc a les muntanyes escarpades de Harz, la serralada més alta del nord d’Alemanya. Són obres de joventut del compositor alemany Felix Mendelssohn, partitures que s’entenen millor juntes i que ens parlen d’un passat ple de màgia i llegendes ancestrals.

Podem traçar l’origen de la Simfonia núm. 3, coneguda com l’Escocesa, en el primer viatge de Mendelssohn a les illes britàniques, l’any 1829. Un dels llocs que va poder visitar durant la seva estada van ser les ruïnes de la capella de Holyrood, a Edimburg, on «vivia i estimava» Maria I d’Escòcia. El mateix compositor escriu, commogut, com «l’herba i l’heura creixen sobre l’altar, trencat»: contempla, així, un edifici en ruïnes on «el cel clar es volca». A partir d’aquesta imatge tan romàntica, compon, dotze anys després, una partitura de quatre moviments encadenats: un primer més fosc i tempestuós, un segon alegre i breu —que pren característiques melòdiques i rítmiques de la música popular escocesa—, un moviment lent que representa una lluita entre l’amor i el destí, i un final on ressonen les danses folklòriques d’aquestes terres.

Per una altra banda, Die erste Walpurgisnacht parteix d’un poema de l’admirat Johann Wolfgang von Goethe que explica com un grup de pagans vol celebrar l’arribada de la primavera i del bon temps amb un ritual sagrat. És el mes de maig i ha acabat el fred, i això és motiu d’alegria. Ara bé, les dones els adverteixen: aquestes festes estan prohibides pel cristianisme, el nou règim dels conqueridors, dèspotes i intolerants. Però acaben trobant la solució: s’armen amb forques, fan servir la figura del diable i monstres sorgits de l’infern, i espanten els vigilants amb crits i fogueres.

Tot això es recull magníficament en aquesta gran cantata de nou moviments, estrenada el 1833 i finalment publicada el 1843, que, encara avui, ens interpel·la profundament. Encara que se situï en un passat llunyà, reflecteix la realitat actual de molts oprimits i contagia al públic assistent a obrir la mirada i creure en la tolerància. 

Catclàssics