Cerca de notícies

Enquesta

L'Auditori arrenca el 2026 amb tres cites de clàssica

14/1/2026 |

 

L’Auditori arrenca el 2026 amb tres cites de clàssica: La Quarta de Brahms, Romeu i Julieta i un quartet internacional de cambra de luxe

L’Auditori arrenca l’any amb força amb tres concerts destacats que posen en relleu la vitalitat i diversitat de la música clàssica: els primers concerts del 2026 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de la Banda Municipal de Barcelona (BMB), i una nova cita del cicle Intocables, amb un programa de cambra de gran intensitat interpretativa.

OBC: La Quarta de Brahms, entre virtuosisme i melancolia

El primer concert de l’any de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) tindrà lloc els dies 16 i 17 de gener a la Sala 1 Pau Casals, i presenta dues obres mestres del repertori clàssic: el Concert per a violí en Re, op. 61, de Ludwig van Beethoven, i la Simfonia n. 4 en mi menor, op. 98, de Johannes Brahms. La direcció està a càrrec de la directora coreana Eun Sun Kim, reconeguda internacionalment per la seva visió precisa i expressiva de la música simfònica, que revisita L’Auditori com a directora convidada.

El concert s’iniciarà amb el Concert en Re de Beethoven, concebut el 1806, un paradigma romàntic en què el solista es troba al centre de l’acció, confrontant-se amb els elements musicals amb virtuosisme i força. L’encarregat d’executar-ho serà el violinista Sergey Khachatryan, conegut per la seva excepcional tècnica, profunda musicalitat i maduresa interpretativa, essent el guanyador més jove del prestigiós Concurs Sibelius i del Queen Elisabeth. Khachatryan destaca per la seva capacitat d’interiorització i l’emoció controlada que transmet a l’escenari.

El concert continuarà amb La Quarta de Brahms, figura cabdal de la segona generació de compositors romàntics, admirador confés de Beethoven i afectat durant anys per la seva allargada ombra. Aquesta obra, coneguda com la “Nostàlgica”, és una de les més emocionals que Brahms va compondre. És difícil comprendre com un context personal aparentment feliç va donar lloc a una peça tan melancòlica, que sembla penetrar en els records més foscos del compositor. La Quarta és la culminació del seu període simfònic i combina rigor formal i profunditat emocional, amb episodis de gran complexitat i una passacaglia final que culmina una obra captivadora per la seva intensitat i perfecció estructural.

BMB: ‘Romeu i Julieta’ i les passions a flor de pell

La Banda Municipal de Barcelona (BMB) obre l’any amb una partitura emblemàtica que promet emocions intenses. Aquest primer concert tindrà lloc el 18 de gener a la Sala 1 Pau Casals sota la batuta del seu director titular José R. Pascual-Vilaplana. El trombonista Peter Moore serà el solista en aquest programa que combina obres contemporànies i clàssiques, amb la col·laboració del Conservatori Superior de Música del Liceu.

El concert s’iniciarà amb Mary Shelley meets Frankenstein. A Modern Promethean Tango (2019), de la compositora Erika Svanoe, una obra de gran càrrega evocadora que imagina un encontre entre la creadora i la seva criatura, articulat amb ritmes de tango moderns i una narrativa intensa que transporta l’espectador a un univers imaginatiu i dramàtic.

A continuació, Peter Moore interpretarà Eine Kleine Posaunenmusik (Una petita música de trombó, 1980), de Gunter Schuller, en què la sonoritat poderosa i expressiva del trombó adquireix el protagonisme absolut, posant de relleu la tècnica i sensibilitat de l’intèrpret.
La vetllada culminarà amb una selecció del ballet Romeu i Julieta (1935), de Serguei Prokófiev, que destaca per la seva extraordinària força narrativa sense paraules, la complexitat emocional amb la qual retrata els personatges –la innocència de Julieta i la passió de Romeo–, i la rica orquestració, que evoca des de la violència dels Capulet fins al romanticisme lluminós de l’escena del balcó. Aquesta obra s’ha convertit en un clàssic del repertori de ballet i en una de les composicions més famoses de Prokófiev, malgrat els problemes que va tenir la seva estrena.

Intocables: Brahms i Beethoven en el clímax de la cambra

L’Auditori reuneix quatre grans solistes internacionals per al primer concert del cicle Intocables de l’any. Comptarà amb un programa de música de cambra centrat en dues obres cabdals: el Quartet amb piano n. 1 en sol menor, op. 25, de Johannes Brahms, i el Trio per a piano n. 7 en Si bemoll, op. 97 “Arxiduc”, de Ludwig van Beethoven. El concert tindrà lloc el 15 de gener a la Sala 2 Oriol Martorell i promet una vetllada de virtuositat, complicitat artística i intensitat emocional.

El quartet està format pels intèrprets Yamen Saadi (violí), Sara Ferrández (viola), Pablo Ferrández (violoncel) i Eva Gevorgyan (piano). Saadi, Sara i Pablo tenen una relació molt fructífera amb l’OBC, mentre que Eva Gevorgyan debuta a L’Auditori, aportant frescor i virtuositat a un programa de gran exigència tècnica i expressiva.

El concert s’iniciarà amb el Quartet amb piano n. 1 en sol menor de Brahms, obra del seu període de joventut (1859-1861), marcada pel lirisme i la influència del folklore hongarès que tant coneixia el compositor. La peça reflecteix la seva profunda amistat amb Robert i Clara Schumann, i combina moments de gran emotivitat amb una estructura formal equilibrada que mostra la maduresa precoç del jove Brahms. La segona part del concert presentarà el Trio per a piano n. 7 en Si bemoll, op. 97 “Arxiduc”, homenatge de Beethoven al mecenes i alumne arxiduc Rodolf d’Àustria. Tot i que compost el 1811, el trio no es va estrenar fins al 1814, quan la sordesa del compositor ja era gairebé total. L’obra destaca per la seva riquesa expressiva, la subtilesa del contrapunt i la intensitat lírica, convertint-se en un dels tríos per a piano més celebrats del repertori clàssic.

Aquest concert del cicle Intocables promet una vetllada inoblidable de música de cambra, combinant virtut musical, complicitat entre els artistes i un repertori que celebra dues figures fonamentals de la música occidental.  

Catclàssics