27/1/2026 |
L’Auditori reunirà dues grans cites simfòniques protagonitzades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i per un dels directors més destacats del panorama internacional actual, Teodor Currentzis. Els concerts inclouran l’estrena nacional d’una obra contemporània, una de les simfonies més estimades del repertori romàntic i una lectura simfònica monumental de l’univers wagnerià. A més, el Museu de la Música acollirà el quart concert del cicle OBC Cambra.
L’OBC i la Simfonia del Nou Món de Dvorák
Els dies 30 de gener i 1 de febrer de 2026, a la Sala 1 Pau Casals, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Ludovic Morlot, proposa un programa que connecta creació contemporània, arrel folklòrica i gran tradició simfònica, amb la Simfonia n. 9 “Del Nou Món” d’Antonín Dvorák com a eix central.
El concert s’obrirà amb l’estrena nacional de Swim, de la compositora canadenca Cassandra Miller, una peça breu i suggestiva que explora la percepció del so i convida l’oient a una escolta contemplativa, a través de textures que evoquen el moviment i la difuminació de l’element aquàtic.
A continuació, el pianista Jean-Efflam Bavouzet, un dels intèrprets de referència del repertori del segle XX i habitual dels principals escenaris internacionals, interpretarà el Concert per a piano i orquestra n. 3 en Mi de Béla Bartók, una de les darreres composicions del compositor hongarès. Escrita el 1945, l’obra destaca pel seu caràcter més líric i melòdic, sense renunciar a l’energia rítmica i a la inspiració folklòrica que defineixen el llenguatge de Bartók.
La vetllada culminarà amb la Simfonia n. 9 en mi m, op. 95, coneguda com a “Del Nou Món”, composta el 1893 durant l’estada d'Antonín Dvorák als Estats Units. Inspirada tant per la música popular nord-americana com per la nostàlgia del seu país natal, la simfonia és una de les obres més emblemàtiques del repertori simfònic i una de les més estimades pel públic. La Simfonia del Nou Món és, a més, una de les obres predilectes de Ludovic Morlot, que ha manifestat la seva especial vinculació amb aquesta partitura.
Teodor Currentzis i ‘L’anell sense paraules’ de Wagner
El 2 de febrer de 2026, la Sala 1 Pau Casals acollirà una de les cites més rellevants de la temporada amb Teodor Currentzis al capdavant de l’orquestra musicAeterna. El programa presenta L’anell sense paraules, l’obra simfònica que el director Lorin Maazel va concebre el 1987 a partir del monumental cicle operístic L’anell del nibelung de Richard Wagner.
El conegut com a Cicle de l’Anell està format per quatre òperes —L’or del Rin, La valquíria, Siegfried i El capvespre dels déus— que, interpretades íntegrament, superen les catorze hores de música. Amb L’anell sense paraules, Maazel va crear una gran suite orquestral que condensa el nucli musical i dramàtic de la tetralogia, prescindint del text i de les veus, però mantenint intacta la potència expressiva del llenguatge wagnerià.
L’arranjament segueix l’ordre cronològic de les òperes i enllaça els fragments sense interrupció, d’acord amb el principi wagnerià de la melodia infinita. Al llarg de l’obra emergeixen els principals leitmotivs associats als personatges i elements del relat —el Rin, l’espasa, Siegfried, el drac o la maledicció de l’anell—, convertint l’orquestra en la veritable narradora de la història.
Amb aquesta proposta, Currentzis i musicAeterna ofereixen una experiència simfònica d’alta intensitat que permet redescobrir Wagner des d’una perspectiva purament orquestral, concentrada i de gran impacte emocional, posant en relleu el paper central de l’orquestra en l’univers creatiu del compositor alemany.
Aquest concert és una coproducció d’Ibercamera i L’Auditori, dins el cicle Orquestres visitants.
Concert de Cambra de l’OBC: Quintets per a piano i vents amb Mozart i Beethoven
Aquest dijous 29 de gener, a les 19 h, el Museu de la Música acollirà el quart concert del cicle OBC Cambra, aquesta vegada dedicat als Quintets per a piano i vents. Els músics de l’OBC Rafael Muñoz (oboè) i Juan Manuel Gómez (trompa) compartiran escenari amb José Miguel Micó (clarinet), María José Rielo (fagot) i Astrid Steinschaden (piano) formant un quintet inusual però especialment equilibrat .
El programa proposa un diàleg fascinant entre dues obres emblemàtiques d’aquest format poc habitual: el Quintet per a piano i vents en Mi bemoll, K. 452 de W. A. Mozart (1784) i el Quintet per a piano i vents en Mi bemoll, op. 16 de L. V. Beethoven (1796). Aquest repertori destaca per la lluminositat, l’equilibri i l’expressivitat del diàleg entre els instruments.
Mozart, pioner d’aquesta combinació instrumental, aconsegueix amb el seu Quintet un equilibri perfecte entre lirisme i brillantor virtuosística, mentre que Beethoven, inspirat en la mateixa tonalitat, segueix el model establert per Mozart, afegint una personalitat serena i cantabile, que mostra el seu respecte pel llenguatge del seu predecessor i l’elegància de la música de cambra clàssica.
Aquest concert ofereix al públic l’oportunitat de gaudir d’una formació instrumental que no es veu amb assiduïtat, on el piano, l’oboè, el clarinet, el fagot i la trompa dialoguen amb refinament i expressivitat, posant en relleu la bellesa i la sofisticació d’aquest repertori.
Catclàssics